Un cop de mà!

UN COP DE MÀ. Va de lèxic!

Hi ha mots que moltes vegades no s'utilitzen adequadament. 

Són els casos de:

Caire / Caràcter

Un dels significats de la paraula caire és 'aspecte':

L'entrevista d'ahir va tenir un altre caire (un altre aspecte).

Caràcter entre altres accepcions, té el sentit de 'suma dels trets indicadors de la natura essencia d'una persona o d'una cosa':

El caràcter d'un poble, d'un país.

Així, doncs:

X He llegit una novel·la de caire històric.

V He llegit una novel·la de caràcter històric.

Medi / Mitjà

La paraula medi fa referència al conjunt de condicions ambientals on viu i es desenvolupa un organisme i el marc on es desenvolupa l'existència d'una comunitat:

S'ha de preservar el medi ambient. La notícia ha corregut en medis polítics.

La paraula mitjà es refereix a allò que serveix per a dur a terme una activitat o per a aconseguir un objectiu:

Ha aconseguit la feina per mitjà de la borsa de treball. La notícia ha aparegut en tots els mitjans de comunicació.

Mitjà també significa que és igualment lluny dels dos extrems en situació, magnitud, qualitat, grau:

Hem de buscar un terme mitjà.

Nomenar / Anomenar 

De vegades aquests dos verbs es confonen, però cal saber que no és el mateix L'anomenaran en el discurs —és a dir, diran el seu nom durant el discurs— que La nomenaran presidenta de l'entitat.

Si volem utilitzar correctament aquests dos verbs, hem de tenir en compte que nomenar significa 'designar algú per a un càrrec, una funció': 

L'han nomenat fill adoptiu de la ciutat.

En canvi, anomenar siginifica 'donar un nom a algú o a alguna cosa' o 'esmentar algú o alguna cosa pel seu nom'

Van anomenar aquell riu Congost.

Postura / Posició

Cal estar atent a aquestes dues paraules, perquè postura vol dir 'manera de posar-se físicament, però no una opininó:

X La postura de l'investigador era contrària al clonatge humà.

V La posició de l'investigador era contrària al clonatge humà.

Precís / Precisar

L'adjectiu precís significa 'exacte, no equívoc'. Per tant, són correctes frases com ara:

Aquest rellotge és molt precís, no s'avança mai.

En canvi, no l'hem d'utilitzar per expressar obligació o necessitat. Amb aquest significat, les formes normatives són caldre, haver de o ser necessari.

X És precís portar una còpia compulsada del certificat original.

V Encara no s'ha precisat la data de l'assemblea.

X Es precisa oficiala de perruqueria.

Amb la col·laboració de:

RESSENYA: A les meves ordres

RESSENYA
A les meves ordres
Amélie Nothomb

Anagrama. Empúries.

Vaig escollir, per aquesta Setmana Santa, un parell de novel·les breus. Als meus viatges, sempre m'hi acompanyen un llibre de l'antiga col·lecció de La Cua de Palla i un altre d'una edició més recent.

Un que rondava per la casa (i que sempre me'l mirava, però la seva coberta s'encarregava de dissuadir-me) era A les meves ordres, d'Amélie Nothomb. No m'han agradat mai aquestes composicions de Photoshop (de fet, m'esborronen), i més quan la realitat les supera, comproveu la veracitat de les meves paraules:

No sé si és perquè van coincidir el misticisme del posat de l'autora i les dates en què ens trobàvem, que el vaig ficar a la maleta. I dit i fet: el llibre em va durar dues nits i el puc recomanar amb tota seguretat. És el primer cop que en llegeixo un d'aquesta autora tan reconeguda i ha estat un plaer haver-ho fet amb  aquesta obra —editada l'any 2010— que la publicitaven com a novel·la negra però que, més aviat,  juga amb la negror.

A mesura que l'anava llegint, m'anava recordant de dos llibres de José Saramago. El primer que en vaig llegir d'ell, L'home duplicat, i Tots els noms, perquè en ambdues novel·les del premi Nobel l'argument gira al voltant de la recerca de la identitat de l'individu. 

Per què aquest neguit tan freqüent, aquesta desídia  dels protagonistes de la literatura actual?

L'individu de la societat industrial trobava el sentit de la seva vida al treball i la religió ho reafirmava: "el treball ens dignifica". A la societat moderna, l'individu comença a replantejar-se com a ésser i es preocupa dels seus sentiments fins al punt d'esdevenir romàntic i el sentit de la seva vida el troba als pensaments, als invents (gairebé era "segur" que els esperava una vida millor gràcies a un munt d'invents que creien que encara els hi restava per descobrir). S'inicia el consum del luxe.  Així, abans, cadascú es diferenciava pel que feia, on treballava; després pel que tenia, què consumia. Però, i ara? Ara ja no es té prou en diferenciar-se amb els productes, ara ja coneixem el parany d'aquestes feines precàries, d'aquesta societat malalta de consum. Ara, el que de veritat necessita l'individu és diferenciar-se de la resta del món globalitzat, de la roba uniformada de franquícia. És la transició a la societat de les emocions. Volem mostrar als altres —com si això ens servís per convèncer-nos— que en som, d'especials, de bons cuiners, d'aventurers, de viatgers. Volem sortir de la nostra vida de color ciment, de persona solitària (perduts en la recerca de la nostra independència) que ja no troba sentit a seguir vivint en aquesta segona gran secularització. No hi ha ètica (ara aquests invents ens fan por, som capaços d'aniquilar  la humanitat) ni espiritualitat, només hi ha indolència i desig per ser qualsevol persona desconeguda que demostra amb certes pistes —un cotxe luxós, diners en efectiu— que té una vida més interessant que la nostra per a ser viscuda.

A les meves ordres és una novel·la molt amena, d'aparença senzilla —tot comença amb un mort i ja estem enganxats en voler saber per què— però molt apta per entreveure una subtil crítica social. 

Un cop de mà.

Un cop de mà! VA DE GERUNDI.

El gerundi s'utilitza per expressar accions simultànies o anteriors respecte al temps del verb principal.

Els usos correctes són:

• Acció simultània: Nicole condueix maquillant-se i parlant pel mòbil.
• Acció anterior, sovint equivalent a "si+verb" en forma personal: Conduint així, s'estavellerà amb el cotxe.

Errors més comuns en l'ús del gerundi, que no s'ha de fer servir per:

• Expressar una conseqüència de l'acció del verb principal. En general, es pot detectar fàcilment perquè l'acció que expressa el gerundi és posterior a la del verb principal. Incorrecte: Es va presentar el cicle de Teatre del Monumental tenint molt d'èxit. Correcte: (…) i va tenir molt d'èxit.

• Determinar un nom, com si fos un adjectiu. Aquest ús del gerundi equival a un adjectiu o a una oració de relatiu adjectiva. Incorrecte: Sol·liciteu la circular notificant l'augment de taxes. Correcte: (…) que notifica l'augment de taxes.

• Expressar una qualitat inherent. Aquest ús del gerundi equival a una oració copulativa (i+ser). Incorrecte: El certamen de novel·la negra té una llarga tradició, essent del més visitats de la comarca. Correcte: (…) i és dels més visitats de la comarca.

Amb la col·laboració de: