Pàgines

3/15/2016

Foc verd, de Jordi de Manuel

Editorial Alrevés
Col·lecció crims.cat


De la solapa del llibre: Jordi de Manuel (Barcelona, 1962) és professor de Ciències. Ha publicat reculls de contes i relats, així com diverses novel·les per a adults, infants i joves.
Foc verd continua el cicle de novel·les començat amb noms de colors protagonitzat per l'inspector Marc Sergiot: Tres somnis blaus (2000, premi Valldaura), Cels taronges (2001, premi Ciutat de Mollerussa), Cabells porpres (2003, premi Pere Calders), L'olor de la pluja (2006), El raptor de gnoms (2007), Mans lliures (2009, premi Ictineu 2010) i La mort del corredor de fons (2013). 



Jordi de Manuel ho ha tornat a fer. M'ha segrestat durant dos dies, els que he trigat a endrapar la seva nova novel·la Foc verd. N'he llegit cinc, dels vuit publicats de la nissaga de l'inspector Marc Sergiot i tots m'han agradat. Aquí teniu els enllaços dels petits comentaris que vaig fer, llavors, al blog: Tres somnis blaus, Cels taronges i L'olor de la pluja.  

He de dir que tinc una estranya relació amb el moment en què jo llegeixo un dels seus llibres i els anys en què estan ambientats. Em va passar amb el primer; vaig coincidir gairebé en el mes i, del tot, en l'any. En la resta s'han donat una sèrie de circumstàncies similars. 

Foc verd està pensat en el passat en un temps futur i publicat més tard que el futur pensat, per tant es converteix en passat en el moment que el llegeix el lector, concretament deu anys enrere, l'any 2006. Sembla un joc de paraules, però és precisament el joc que l'autor proposa al lector: un trencament de la cronologia de les publicacions i una especulació sobre els esdeveniments del futur, des de l'any 1999 fins al 2017, amb un gran encert predictiu. 
Tot i així, les novel·les es poden llegir independentment, només els més avesats a la totalitat de les obres descobriran petites referències intertextuals, tant a escenes com a personatges, tot un regal.







A Foc verd, l'autor fa viatjar l'inspector a Galícia, per vacances. Us he de dir que quan vaig visitar, per primer i de moment únic cop, Galícia faltaven tres mesos per l'any 2006 —són aquelles casualitats que m'acompanyen en l'univers Sergiot. No sabeu com he gaudit evocant aquell viatge amb la descripció de les aldees gallegues i amb la ruta de la Costa da Morte. L'estil tan subtil de l'autor, amb què ja ens tenia acostumats, s'afina encara més. Semblava que sentia el purín, que dirien els gallecs, dels camps. Quasi veia les hortènsies blaves i blanques dels marges de les carreteres, salpebrades de pazos llunyans i hórreos, entre la besllum dels boscos i l'ombra dels eucaliptus. 
També he gaudit molt amb l'analepsi de paràgrafs intercalats. Normalment, l'autor sol emprar-ne per a definir l'estructura del llibre i el decurs de la investigació. Aquí ens dóna encara més informació, fins i tot, de les relacions més íntimes que manté en Sergiot amb els amics i amb la família.

No parlaré de la trama i molt menys del tema central. Us espatllaria la lectura. Només puc dir que és un tema original, gairebé, no tractat en la novel·la negra d'arreu. Potser us en puc fer cinc cèntims, d'alguns dels temes que tracta el text, avançats en la primera presentació de la novel·la, a la llibreria Nollegiu el passat dissabte, i a càrrec d'Anna Maria Villalonga. La Mestra negrota interpreta simbòlicament el viatge amb un d'interior del protagonista, en què "vehicula les seves reflexions, les seves pulsions, fins a qüestionar-se qui som. El món intern dels personatges es converteix en universal".




Anna Maria Villalonga i Jordi de Manuel a la presentació de Foc Verd.
12 de març, Llibreria Nollegiu.

Foc verd és la novel·la que més m'ha agradat, tot i que pensava que havia estat L'olor de la pluja. Per tant us la recomano molt, sabent que encara en faltaran una o dues més perquè Jordi de Manuel doni per acabada la nissaga.



Totes les obres de la nissaga de l'inspector Marc Sergiot,
a la presentació de Foc Verd, a Dòria Llibres.



3/04/2016

Un cop de mà!

Va de gramàtica

Ser/Estar



Usos del verb ser

-Per definir, classificar o identificar el subjecte: 

L’alcalde del municipi és, també, el president del Consorci del Mercat Audiovisual de Catalunya. 

-Per parlar de les característiques del subjecte que no canvien: 

La placa del carrer de Sant Isidre és massa petita. 

-Per situar una persona o una cosa en un bloc: 

Els aspirants al procés de selecció són al vestíbul. 

Usos del verb estar 

-Per parlar de característiques del subjecte que canvien: 

La regidora no podrà assistir a la inauguració de la nova biblioteca perquè està malalta. 

-Per expressar que una persona o una cosa passa una quantitat de temps en un lloc (sinònim de viure, allotjar-se, treballar...): 

La piscina estarà tancada una setmana. 
Els empresaris xinesos s’estan a l'Hotel La Font.

Ser i estar amb característiques 


Amb alguns adjectius podem usar ser o estar

Amb el verb ser expressem una característica que no canvia. Amb el verb estar expressem un estat que pot canviar: 

La nova professora és molt tranquil·la, no perd mai els nervis. 
La nova professora està neguitosa, perquè ha d’assistir a una reunió molt important. 

Algunes característiques que expressem amb el verb ser són: 

- característiques personals i maneres de ser: ser moreno, alt, egoista, treballador… 

- ideologia i creences: ser conservador, budista... 

- material, forma i color: ser de plàstic, rodó, blau… 

- origen: ser català, francès, nòrdic… 

Algunes característiques que expressem amb el verb estar són: 


- característiques i estats que poden canviar: estar content, malalt, estressat…

Amb la col·laboració de:




*Extret de la revista Un cop de mà. Núm. 16. CNLV.