Pàgines

10/03/2016

La puta d'oros, d'Elena Torres Girbau

451 pàgines


La puta d’oros és una novel·la que parla de persones i de sentiments; uns sentiments capaços de transformar les víctimes en botxins. Una novel·la plena de matisos, on res és del tot blanc ni negre. Una narració actual, amb un llenguatge directe i sense concessions; una història que parla d’avui i també d’un passat no gaire llunyà que no podem oblidar.” (De la sinopsi).



Llegir La puta d’oros ha regirat uns records que jo creia que els tenia ben endreçats en la memòria d’una part de la infantesa. Aquella part de la qual no acostumo a parlar, ni tan sols a pensar. Suposo que si dic que sóc néta d’un català esquerrà i republicà i d’un andalús falangista us en podeu fer una idea. La darrera imatge arxivada en aquell passat de retrets és la d’un dinar de Nadal en què, canelons pel mig, els avis s’escridassaven, les dones es demanaven disculpes i una nena petita fugia per amagar-se a la cuina. Incapaços d’acabar les postres en pau i marxar —encara tinc la imatge del meu avi vestit de gris amb el capell a una mà i amb l’altra obrint la porta—, el resultat va ser que cap dels integrants de les dues famílies no es van tornar a veure mai més. Aquest és el darrer record que tinc de veure’ls plegats.

No ho dic gratuïtament, és la manera més senzilla perquè algú es faci una idea de com he interioritzat la lectura d’aquest llibre i, per què no, d’espolsar una consciència que em causa incomoditat.  Per això quan, durant els anys que he estat professora de nois adolescents, he sentit parlar alguns d'ells d’aquella manera tan deixada anar, amb aquella desídia, pensava que el que calia era explicar el nostre passat, el passat d’on ells també provenen.



Elena Torres Girbau i Sebastià Bennasar a La Setmana del Llibre en Català d'enguany.


La novel·la parteix de l’agressió d’una jove després d’una manifestació antifranquista a Barcelona, l’any 1976, per part d’un grup d’extrema dreta. Després d’apallissar-la i gairebé deixar-la sense vida, la ruixen amb gasolina amb la intenció de cremar-la. Però en un darrer moment es desdiuen i deixen el cos malmès en mig d’un carrer de la capital comtal. Persianes baixades a l’acte, desbandades, mutisme; tot fruit de la por i la repressió.

El que més m’ha interessat de la novel·la és la manera d’entomar la crítica des del punt de vista de la víctima; una víctima que gairebé ha de demanar perdó per existir. I no se’m fa estrany veure dones amb caràcters implacables que havien de fer mans i mànigues per callar davant un home, davant un fill, davant de tota la societat. Desgraciadament, això avui en dia també passa. Potser no va ser el cas d'algunes de les dones de la nissaga dels Martí i potser també les conseqüències tindran danys irreparables.

Els perfils dels personatges estan molt bé treballats. M’ha agradat l’estructura i la manera d’anar intercalant els tempos (passat: memòria de la història; present: narració, voluntat d’entendre què va passar). Quan llegeixes una novel·la tan extensa s’agraeix els diàlegs (he gaudit al reviure segons quines expressions dels personatges més ancians) i fins i tot petites incursions de textos que Jana Martí, la protagonista, esbossa per qui sap una futura novel·la, si més no funciona a la perfecció com a teràpia constructivista. Per últim, he de dir que trobo del tot encertat la utilització del present com a veu narrativa, agilitza la lectura.


La puta d'oros  és la primera novel·la d’Elena Torres Girbau, guanyadora del Premi Cubelles Noir 2015. L’enhorabona, et desitgem molts èxits més!