Va d’Internet!
Com cada divendres —espero poder mantenir aquesta
afirmació— Un cop de mà! ens ajuda a
l’hora de parlar i escriure bé en català.
Seguim, doncs, amb la darrera entrada en què
parlava d’Internet per deixar-vos aquestes indicacions que el Consorci per a la
Normalització Lingüística ha publicat fins a la data:
- No
hem de confondre entre l’adreça
electrònica (a/e) i el correu electrònic (c/e). L’adreça d’origen o
destinació de missatges que s’enviaran per correu electrònic. És a dir, si
volem enviar un missatge per correu electrònic, ens caldrà conèixer quina
adreça electrònica té el destinatari.
- Des
de l’inici, per a la paraula Internet,
atès el caràcter únic d’aquesta xarxa de xarxes, s’ha imposat la grafia
majúscula. És com si ens trobéssim
davant d’un nom propi, és a dir, d’un nom que es refereix a un objecte
singularitzat.
Ara bé, actualment també la podem trobar
escrita amb minúscula, sobretot en els mitjans de comunicació i en el si de la
mateixa xarxa, que tracten el nom com un nom comú, un mitjà més entre d’altres,
com ara la televisió, el telèfon i la ràdio.
- El
llibre editat en suport digital amb contingut de text, imatge o so que
requereix mitjans informàtics per a ser reproduït s’anomena llibre electrònic o llibre digital (ambdós són correctes). Cal evitar l’anglicisme e-book.
- Twitter (pronunciat amb vocal
neutra) és la marca comercial de la xarxa social que permet enviar i llegir
missatges de text breus (màxim 140 caràcters). A partir d’aquest nom hem anat
sentint les paraules tuit, tuitejar (o tuïtejar) i tuitaire, que en català es
consideren poc adequades, perquè s’han format sobre un nom propi de base no
catalana. Les formes equivalents en català són piulet o piulada, piular i piulador.
- El
web o la web? Quan la paraula web fa una funció
adjectiva i acompanya els substantius lloc o pàgina, el gènere és masculí en el
primer cas (un lloc web poc conegut) i femení en el segon (la pàgina web
institucional).