Un cop de mà!

Va d’Internet!

Com cada divendres —espero poder mantenir aquesta afirmació—  Un cop de mà! ens ajuda a l’hora de parlar i escriure bé en català.

Seguim, doncs, amb la darrera entrada en què parlava d’Internet per deixar-vos aquestes indicacions que el Consorci per a la Normalització Lingüística ha publicat fins a la data:

-  No hem de confondre entre l’adreça electrònica (a/e) i el correu electrònic (c/e). L’adreça d’origen o destinació de missatges que s’enviaran per correu electrònic. És a dir, si volem enviar un missatge per correu electrònic, ens caldrà conèixer quina adreça electrònica té el destinatari.

-  Des de l’inici, per a la paraula Internet, atès el caràcter únic d’aquesta xarxa de xarxes, s’ha imposat la grafia majúscula.  És com si ens trobéssim davant d’un nom propi, és a dir, d’un nom que es refereix a un objecte singularitzat. 

Ara bé, actualment també la podem trobar escrita amb minúscula, sobretot en els mitjans de comunicació i en el si de la mateixa xarxa, que tracten el nom com un nom comú, un mitjà més entre d’altres, com ara la televisió, el telèfon i la ràdio.

-  El llibre editat en suport digital amb contingut de text, imatge o so que requereix mitjans informàtics per a ser reproduït s’anomena llibre electrònic o llibre digital (ambdós són correctes). Cal evitar l’anglicisme e-book.

-  Twitter (pronunciat amb vocal neutra) és la marca comercial de la xarxa social que permet enviar i llegir missatges de text breus (màxim 140 caràcters). A partir d’aquest nom hem anat sentint les paraules tuit, tuitejar (o tuïtejar) i tuitaire, que en català es consideren poc adequades, perquè s’han format sobre un nom propi de base no catalana. Les formes equivalents en català són piulet o piulada, piular i piulador.

- El web o la web? Quan la paraula web fa una funció adjectiva i acompanya els substantius lloc o pàgina, el gènere és masculí en el primer cas (un lloc web poc conegut) i femení en el segon (la pàgina web institucional).

Bcnegra 2015

Dashiell Hammet:

 el naixement de la novel·la negra

BIBLIOTECA LA BÒBILA

Pl. de la Bòbila, 1.
L'Hospitalet de Llobregat

Amb motiu de la celebració del festival de Bcnegra 2015, i fins al 27 de febrer, la biblioteca La Bòbila ha organitzat una exposició bibliogràfica del seu fons de novel·la negra. Per altres motius, havia contactat amb el seu director, Jordi Canal, i volia aprofitar l'avinentesa per fer-hi una visita.

Va ser un plaer  descobrir les curiositats de l'exposició —com ara la publicació, única en l'ordre correcte, per La Cua de Palla d'un relat de l'autor dividit en dues parts— de la veu del seu organitzador.

                                __________________________

Dashiell Hammet no va ser un autor gaire prolífic quant a novel·les, però sí que ho va ser escrivint relats. Entre les obres editades en català, hi trobem:

- Una dona en la foscor.
- 106.000 dòlars, diner de sang.
- El falcó maltès.
- Collita roja.
- L'home que va matar Dan Odams.
- Mort al carrer Pine.
- Aprenent d'assassí.
- La clau de vidre.
- L'home flac.
- Quan la sort està de part teva.
- La ferradura d'or; el noi sense nom.
_______________________________________

En Jordi Canal, l'amabilitat en persona, em va explicar com va començar aquest fons bibliogràfic negre i policíac des de l'any 1999 i durant 30 minuts i escaig vaig gaudir de tots els seus comentaris. Em vaig endinsar en le polar francès i il giallo italià per acabar reflexionant tots dos, si no caldria inventar un mot en català que englobés la novel·la negra i policíaca. "Podríem dir una cua"—deia fent broma mentre jo descobria el llibre que va escriure La Cua de Palla, retrat en groc i negre, juntament amb Àlex Martín Escribà. Vam acabar parlant del gran nombre de festivals que enguany se celebren. Aviat coincidiran dos de nous, el dia 1 de maig: El vi fa sang i Pirineus Negres.

                

Va de llibres

De clients lectors a sospitosos, però sempre habituals

El dissabte passat vam tenir l’oportunitat de gaudir —durant el cicle Howl Out Festival que celebra la Dòria Llibres— d’una sessió dedicada a la novel·la negra. El fet és que quan vaig sortir de casa no només plovia sinó que queia calamarsada; la meva sorpresa va ser trobar la llibreria plena a vessar.

HOWL OUT FESTIVAL

El 24 d’octubre del passat any va arrencar el cicle amb un acte que homenatjava el poema Howl. L’escriptora (però també artista plàstica, locutora de ràdio, gestora cultural, professora de secundària) i traductora, en aquest cas, del poema en català, Pepa Úbeda, va venir des de València per presentar-nos el seu llibre (una traducció bilingüe català-anglès: "UDOL HOWL") i llegir-ne —acompanyada del so d’una guitarra— els famosos versos:

“Uduleo, habitants del Cràter,

perquè tots els mercaders s'han esvaït

i els qui acaparen plata s'han esfumat".

El passat 21 de febrer, doncs, vam gaudir de la gran sessió que tres lectors “sospitosos” i clients habituals de la llibreria (Joan Ametller, Pere Matallana i Francesc Bechdejú) ens van oferir. La vetllada va estar dividida en una petita introducció històrica sobre la novel·la negra —que fins i tot remuntava al Hamlet shakespearià— una altra que introduiria les tres grans tradicions (veure conferència relacionada a càrrec de Mauricio Bach): la nord-americana, l’europea, la nòrdica i al final una visió interactiva en general dels autors més representatius.

Si us dic que vàrem acabar tots —i això és dir molt perquè érem més de 60 persones— jugant a un "Trivial" ben negre, què us en sembla?

No patiu si us l'heu perdut; el Howl Out Festival segueix. La propera activitat nocturna provindrà de diferents veus, en diferents idiomes, que ens oferiran poemes a cau d'orella, entre les ombres d'unes espelmes i el paladar d'un bon vi.

Més informació: Dòria Llibres. Pujol, núm.9 tel. 937906799

Un cop de mà!

Blog o Bloc? Va d'Internet.

A la revista número 14 d'Un cop de mà del Consorci per a la Normalització Lingüística (març de 2012), es feia referència a l'aprovació del Consell Supervisor del Termcat de la forma "bloc", entre d'altres motius perquè fonèticament s'adaptava a la denominació anglesa blog i alhora responia a una imatge metafòrica del terme (pàgina web que funciona com una mena de bloc de notes). Bé, doncs des del mes de febrer de l'any 2013 ja no hem d'escriure blog en cursiva, perquè el DIEC2 —que és el diccionari normatiu de la llengua catalana— el va incorporar a la vegada que el terme bloguer/a, és a dir, ja no som blocaires. Això afecta a molts webs (en una altra entrada ja parlarem de l'ús del gènere d'aquest terme), que durant un temps conviuen amb els dos mots, tot i que al final s'ha de canviar, com per exemple El "bloc" de l'Optimot. Ara si cerqueu el terme al Cercaterm, ja veureu que bloc té altres accepcions.

EN BLANC I NEGRE

THE BIRDS

Alfred Hitchcok
Universal Studios, 1963 
Intèrprets: Rod Taylor, Jessica Tandy, Suzanne Pleshette, “Tippi” Hedren

The birds fou basada en un relat de l’escriptora Daphne de Maurier (Londres, 1907), amb qui Alfred Hitchcock ja havia treballat adaptant a la pantalla gran les novel·les La Posada de Jamaica (escrita el 1936) i Rebeca (escrita el 1940).

SINOPSI

Melanie (“Tippi” Hedren) coneix en una ocelleria a Mitch Brenner (Rod Taylor) i decideix seguir-lo, cansada de la seva avorrida vida de noia rica i eixelebrada, qui sap si per conquerir-lo. Però a Bodega Bay —la badia on viu l’advocat Mitch— els hi esperen els atacs de milers d’ocells.

Molt s’ha parlat de la relació entre Alfred Hitchcock i “Tippi Hedren” i de les anècdotes que, veritablement, van influir en el rodatge d’aquest clàssic. L'actriu va signar un contracte segons el qual, percebria 500 dòlars setmanals durant set anys, a canvi de treballar exclusivament pel director britànic. Segons l’autor Rairo Cristóbal Muñoz, responsable del text del llibre de la col·lecció The Hitchcock Collection, el director —a qui ja se li coneixia la seva fascinació per les dones de cabells rossos— volia mantenir relacions sexuals amb l’actriu. En aquell moment rodaven la segona pel·lícula junts, Marnie, i en Hitchcock tenia 64 anys; al sentir-se rebutjat, i un cop acabat el rodatge, mai més va voler saber d’ella.

Aquesta fascinació que va experimentar el director per l’actriu i la seva obsessió per connectar amb l’espectador va deixar certes petjades que avui en dia es poden copsar veient el film:

- Robert Boyle, encarregat dels decorats (molts dels paisatges són pintures, molt ben reeixits) explicava: “El disseny general del film que vaig tenir des del principi estava inspirat per la pintura El crit d’Edward Munch. (...) La sensació de desolació i bogeria en una espècie de solitud que expressa un estat interior. Això era el que exactament desitjava en Hitchcock.”

- En la primera escena un vianant xiula al personatge de Melanie. És un homenatge del director a l’actriu, ja que la primera vegada que la va veure va ser a un anunci televisiu d’una beguda, en què també era xiulada.

- A la pel·lícula, Melanie és atacada per una gavina quan és a la barca. En realitat, "Tippi" va patir un cop molt fort. Es tractava d’un ninot que anava lligat amb un mecanisme al seu cabell i que li va produir un tall. El rodatge es va haver d’aturar durant uns dies.

- Un dels moments més durs va ser quan es va obligar a “Tippi” a repetir dies sencers, durant una setmana, el rodatge d'uns primers plans interminables de l’atac final contra ella.

L’escena succeïa en una habitació que havien tancat prèviament en una gegantesca gàbia perquè els ocells xoquessin contra l’actriu. A més a més, se li va cosir al vestit uns fils que sobresortien i els lligaven a les potes dels ocells perquè quan l’actriu caigués a terra, els animals no podrien marxar. Conseqüència d’això va ser la baixa de l’actriu per estrès posttraumàtic. Si ens fixem bé, la darrera seqüència en què el personatge Mitch pren en braços a Melanie, no se li veu la cara: ja no era "Tippi" Hedren, sinó una doble.