L’AMANT XINÈS
Margarida Aritzeta
Editorial Llibres del Delicte
“Després de l’aparició a Elles també maten,
L’amant xinès és la primera novel·la de la sèrie de la inspectora Mina Fuster,
un personatge necessari al gènere negre en català.”
L’amant xinès és un llibre absolut, completament
vestit d’enigma, però també de sensualitats. Quan llegeixo un bon llibre tot
ell m’imbueix, i si el disseny de la coberta forma part de l’estil de
l’editorial Llibres del Delicte —que en fa un homenatge a la mítica La Cua de
Palla i a Manuel de Pedrolo— tant la seva extensió com el seu estil acaba d’amanerar
el que sens dubte, per a mi, és la notorietat d’aquesta novel·la: la
presentació d’un nou personatge que té tots els ingredients per fer història
dins la narrativa catalana (altra cosa serà que l´hi permetrem).
Jaumina Fuster (picada d’ull de l’autora en record
de l’escriptor Jaume Fuster) és coneguda com a Mina i és inspectora de l’àrea
del Camp de Tarragona —és a dir un càrrec executiu— del cos dels Mossos
d’esquadra. Amb només 35 anys, és un personatge que engloba certs components
característics que hom espera trobar en la figura d’un investigador: és molt
eficaç en la feina però no té una vida personal prou estructurada. Seran els matisos i un repunt gairebé psicòtic els que destacaran i, d'alguna manera, deixaran entreveure la gran diferència entre la inspectora i d'altres investigadors de la novel·la negra.
L’amant xinès arrenca amb la mort d’una noia i es regira davant
de pistes que cada cop van retorçant més la trama. Al voltant de l’edat de l’assassinada,
Margarida Aritzeta acompanyarà els esdeveniments —poderosa eina descriptiva que
posseeix i que et fa delitar com si hi fossis, al bell mig dels escenaris— amb
tota una banda sonora a càrrec dels malaurats músics del club dels 27: Amy Winehouse, Kurt Cobain, Jimmi Hendrix o Janes Joplin. Mina Fuster —aquella que es va fer famosa per
l’assassinat dels cupons a Elles també maten— s’enfrontarà a un cas que amb
tota la seva actualitat (Barcelona World, grup Castor...), li plantejarà al
lector altres disquisicions interiors com ara el significat de la llibertat, de
la individualitat i la igualtat de les persones, de la mateixa Mina Fuster, en
una societat en què semblen que les decisions les prenen sempre el mateix grup
d’empresaris i polítics. M’ha fascinat trobar en el personatge Warhol (ja el
seu cognom em fa pensar en el mític Andy Warhol i el seu discurs) aquesta
denúncia implícita, si més no a mi m’ho ha semblat. I són precisament aquests
matisos —ja no parlo de la presència de la crítica social, que n’hi ha i molta—
els que fan que un s'adoni que està davant d’una gran elaboració literària, que
li aporta un ventall enorme de sensacions.
Aquest cap de setmana m’he deixat
seduir per l’obra, per la seva banda sonora, pel seu gust a trepat de la Conca de Barberà,
però sobretot pel plaer de saber que les aventures de la inspectora només
acaben de començar. Llarga vida a la Mina Fuster!