Pàgines

10/23/2015

Un cop de mà!


Que diu que què? 




Avui, Un cop de mà va de pronoms relatius!

Enllacen oracions i eviten repeticions. Però, en usar-los se solen cometre alguns errors.

Cal no confondre que i què, que es pronuncien i s’usen diferentment.


- El mot que, sense accent, es pronuncia amb vocal neutra en català central. Pot ser un pronom relatiu, equivalent a un substantiu, que subordina una frase a una altra i sol aparèixer just després del nom:

El llibre que llegeixes és un clàssic.

- També pot ser una conjunció de subordinació i aleshores no recull el significat de cap substantiu. En aquest cas, sol aparèixer immediatament després del verb:

Ara diu que no ve.

- Finalment, també pot ser una partícula buida intensificadora, l’omissió de la qual no provoca cap canvi de significat:

Que vindràs, a la festa, demà?

Aquest no porta mai preposició (de o amb). Només pot portar-ne quan, en combinació amb un article, equival a aquell que, aquella que, etc.

Hi aniré amb aquest alumne i amb el que et vaig dir l’altre dia.

Compte amb la preposició + relatiu:

- Les formes el que, la que, els que, les que darrere de preposició només són correctes quan podem sobreentendre un substantiu entre l’article i el relatiu:

Les cases d’aquest carrer i les del (carrer) que estan asfaltant són molt caloroses.

- Si el relatiu va precedit de preposició hem d’escriure’l en la forma composta (el qual, la qual, els quals, les quals) o bé en les formes tòniques què, si fa referència a coses, o qui, si fa referència a persones.

La proposta a què et refereixes no té ni cap ni peus.


                                               Amb la col·laboració de:


* Extret de la Revista Un cop de mà. Núm. 1-2. CNL.