Avui respon al qüestionari literari un
escriptor a qui admiro. Jordi de Manuel és, a més de professor i Doctor en Biologia, un escriptor prolífic i la seva
obra ha estat reconeguda per nombrosos premis. Ha publicat llibres per al
públic infantil i juvenil i també per a adults. Destaca per la seva manera tan
particular de fusionar diferents gèneres com el negre i la ciència-ficció amb
tocs futuristes i distòpics. Tot just acaba de publicar el llibre Mans negres, un nou lliurament, en forma de contes, de la nissaga de l'ínclit i entranyable inspector Marc Sergiot. Podeu llegir les ressenyes que vaig escriure d'alguns dels seus llibres: Foc verd, L'olor de la pluja Cels taronges, Tres somnis blaus
1- Quan
vas començar a escriure?
Escriure és una cursa de fons. És un ofici, com
molts altres, que s’aprèn amb els anys. Aprens llegint, escrivint molt,
reflexionant sobre les equivocacions. Vaig començar a publicar literatura el
1998, però abans ja havia escrit força i publicat en altres formats no
literaris.
2- Quan
vas pensar que volies publicar?
Sempre he reconegut que el meu “laboratori”
d’escriptura van ser les aules, com a professor. Quan vaig veure que el que
escrivia interessava a molts estudiants, que em demanaven més, vaig veure clar
que havia de publicar. Vaig tenir sort en guanyar premis els primers anys, la
qual cosa em va donar visibilitat i prestigi.
3- En
quin moment del dia escrius?
Sóc bàsicament nocturn. Si em guanyés la vida
amb aquest ofici, ho faria al matí, a la tarda i a la nit, segur. He de dir,
però. Que jo també “escric” quan no tinc el teclat davant: xuclo situacions,
imatges, converses, notícies... fins i tot somnis. L’escriptor ha de ser com
una esponja que s’impregna de l’entorn: la literatura neix, en el meu cas, amb
aquestes matèries primeres.
4- Com
organitzes l’escriptura d’un llibre?
És complicat d’explicar, perquè cada llibre és
diferent. Jo sempre tinc l’inici i el final. Els escric. El més fascinant és
omplir tot el que hi ha entremig. La recerca que has de fer, com estructures la
trama, com construeixes els personatges. Jo no he anat mai a cap escola ni
taller d’escriptura, ni he estudiat teoria literària, i em sap greu perquè
potser seria més bon escriptor. He hagut d’aprendre l’ofici tot sol. Llegint
molt, escrivint moltíssim. Equivocant-me.
5- Un
autor referent?
No sóc conscient de tenir cap autor de
referència. Llegeixo molt i variat. Si hem de parlar de literatura policíaca,
de gènere negre. Hi ha molts autors que m’agraden. Quan vaig descobrir Andrea
Camilleri i, més tard, Arnaldur Indridason, em van agradar perquè em vaig
adonar que ells feien des d’un altre context i amb un altre estil una narrativa
amb punts comuns amb la meva, amb sagues de personatge (Montalbano i Svenson)
que tenien alguna semblança amb el meu (Marc Sergiot).
6- Quin
llibre recomanaries?
Recomanaria tants llibres, tants... Fa poc he
acabat la darrera novel·la de Martí Domínguez, “La sega”, té pinzellades de literatura negra i m’ha
agradat, com gairebé tot el que ha escrit aquest autor.
7- Estàs
treballant en un nou projecte?
Estic treballant en molts projectes alhora, de
fet m’agrada fer-ho així. Tinc tres novel·les en marxa. Aquest 2017 publicaré
contes que he escrit fa temps: un recull de 7 contes policíacs, “Mans negres”,
amb el meu inspector Marc Sergiot, i dos relats en llibres col·lectius amb
altres autors, entre els quals hi ha el meu primer relat de terror: “Hostes” . Si
tinc sort publicaré un recull de relats de ciència-ficció. Hi ha milers de
lectors potencials de narracions breus, i jo em trobo molt còmode en la
distància curta, però el format breu és exigent amb el lector i no acaba de
tenir sortida en la nostra literatura. Els editors tremolen quan publiquen
contes, perquè saben que és difícil vendre’ls. Haurien de perdre aquesta por i
convèncer als lectors que la narrativa breu els pot fer gaudir tant o més que
la novel·la.
8- Un
desig per al futur.
Sé que és difícil, però el meu desig literari
és que en la propera dècada que arriba la narrativa de gènere es normalitzi en
la nostra llengua La narrativa criminal o la ciència-ficció són presents en la
literatura escrita en altres llengües del món i la catalana no hauria de ser
una excepció.