198 pàgines
La detectiva privada Lònia Guiu i el seu ajudant, en Quim, han d’investigar dos casos que d’inici no tenen cap lligam però que després convergiran en dues maneres d’enfrontar-se a un mateix delicte. D’una banda han de cercar na Sebastiana, una jove mallorquina que ha desaparegut de l’illa i que els pares creuen que és a Barcelona. D’altra, la identificació de tres individus misteriosos que se’ls pressuposa còmplices d’una estafa i vinculats al tràfic d’antiguitats.
 |
| Primera edició: març de 1985 |
La novel·la, que amb el seu títol evoca intencionadament la primera novel·la de Conan Doyle on apareix Sherlock Holmes, retrata la Barcelona dels anys vuitanta i poua en un tema que ara com ara encara és vigent: les violacions i la vulnerabilitat de les víctimes davant la justícia. Amb un estil viu i irònic, l’autora ens descriu les peripècies de la detectiva i la seva particular dèria —la compra compulsiva de pintallavis— alhora que planteja a grans trets les reticències d’una societat ancorada en el passat davant la difícil decisió d’interrompre un embaràs.
“(...) no gosaven trencar els motlles
establerts des de feia segles
i s’aferrava a una moral encarcarada
que els donaven les decisions ja preses (...).”
El text conté una forta crítica social i utilitza els personatges secundaris com a tàndems antagonistes per aprofundir sobre els prejudicis i els hàbits masclistes d’una societat que, en aquest aspecte, no ha evolucionat tant i que la dotarà d’una vigència esfereïdora.
“—Ja veig que són dels que creuen que
una dona només és violada si es deixa...”.
Gaudireu de diverses picades d’ull a personatges literaris, com ara “Carvallo” (sic) o Lluís Arquer (detectiu ideat per Jaume Fuster, marit de l’autora, que també retia homenatge a l’ínclit Lew Archer, protagonista de la saga que va escriure Ross Macdonald). Lònia Guiu manté un tête-à-tête memorable amb Arquer en el transcurs d’un sopar on mantenen un estira-i-arronsa ple d’enginy i agudesa del qual tots dos sortiran beneficiats.
Una novel·la que ha envellit prou bé i que malauradament evidencia la impotència de les dones que han estat violades a l’hora de denunciar-ho públicament, així com el seu patiment en sentir-se jutjades per la doble moral d’una societat androcentrista on la dona té totes les de perdre. Però algunes no es resignaran i necessitaran posar un punt final al seu calvari. D’això va la novel·la, de la restitució del dolor al preu que sigui.
Un clàssic que ha triat l’editorial Versátil per presentar la nova col·lecció Pioneras de la novela negra, traduïda al castellà per Manuel Quinto. Hi trobareu un pròleg, Los estereotipos de género del género negro, reivindicatiu i força interessant a càrrec de Sergio Vera, director de la col·lecció:
“La recuperación de esta obra, coincide con el 35 aniversario del nacimiento del personaje de Lonia Guiu que debutó en 1983 en el relato ¿Dónde estás, Mónica?, que forma parte de la antología Negra y consentida, y que hasta la fecha, ha protagonizado dos novelas aparte de la que ahora nos ocupa: Antípodas y El sol que engalana, publicadas, original y respectivamente, en 1987 y 1994.”
Molt recomanat, negreferits!
 |
“Maria Antònia Oliver, nascuda a Manacor, a l’illa de Mallorca, el 1946, és una de les escriptores més rellevants de casa nostra. Amb la seva primera novel·la Cròniques d’un mig estiu que va sortir publicada l’any 1970, l’escriptora es va guanyar un lloc en l’anomenada generació literària dels setanta. Ha publicat un total d’onze novel·les, diversos llibres de relat, històries infantils, guions per a la televisió i fins i tot una obra de teatre i una adaptació teatral.
Entre els premis que se li han atorgat, figuren els més prestigiosos de les lletres catalanes, el recull Francesc Puig i Llensa de narració, el Prudenci Bertrana, el Llorenç Vilallonga, el Trajectòria, el Ramon Llull, el Jaume Fuster, el Miquel dels Sants Oliver o encara que no sigui pròpiament guardó literari, la Creu de Sant Jordi.”
*Extret de la publicació Estudis de gènere, de la Universitat de Vic.
|