Traducció Ignacio Gómez Calvo
Hoja de Lata Editorial, colección Sensibles a las letras
676 pàgines
Prepareu-vos. És el primer que us han de dir si encara no coneixeu l’obra de l’autor i en concret aquest llibre. El pròleg de Daniel Bernabé, a banda de presentar-nos-el també ens avisa i ens demana una certa paciència inicial. Us recomano tornar-lo a llegir una vegada finalitzada la lectura de la novel·la, només així el podreu copsar amb coneixement de causa.
GB84 ens detalla d’una manera profunda i ferotge l’any sencer, del 84 al 85, en què Gran Bretanya va patir una violència estatal, estructural i simbòlica que va estar a punt de derivar en una Guerra Civil. 1984, l’any de la vaga dels miners. Amb la primera ministra Thatcher al poder, des del 1979, un neoliberalisme salvatge va ofegant cada vegada més la vida de la classe obrera. La retallada dels sous, dels drets (com el de la manifestació), la pujada dels impostos (com un vinculat al dret a vot) està destruint la societat del benestar. Perquè Thatcher, “Ella” com així l’anomena Peace, és implacable, amoral i juga brut, molt brut.
 |
| *Del pròleg: "En aquel año hubo 11291 arrestos, 8392 acusaciones firmes y 200 sentencias de cárcel contra mineros (...)”. |
D’una banda serem al bell mig de la vaga, formant piquets, empenyent amb força, rebent cops de peu i de porra, corrents davant dels cavalls o de les Trànsit de la policia. Ho farem a través de la veu i dels ulls d’en Martin i d’en Peter. Fam, acusacions, amenaces, robatoris, detencions o assassinats. Una vida miserable plena de consciència, convenciments i decepcions. Hi haurà qui perdrà la feina, la família i la casa. I quan finalment, els arravaten el fet únic que li pot restar a un ésser humà, l'esperança, els miners ho perdran tot.
Sentirem el soroll dels walkies de les brigades uniformades, la ràbia que provoquen les notícies d’uns mitjans de comunicació manipulats, els plors dels nens. Veurem esquirols de veritat i esquirols de mentida, policia infiltrada, piquets sota una pluja freda i despietada.
D’una altra banda descobrirem com tot això és la conseqüència del ball de màscares dels dirigents, siguin polítics, siguin sindicalistes. Un veritable tràfic d’interessos. I per molt fosca que sigui la situació dels miners, realment on es gesta la “novel·la negra” és en les influències, les extorsions, els espies, els traïdors, les tortures i els assassinats. Scargill (el President) Terry Winters versus Stephen Sweet (el Jueu) i Neil Fontaine. I la silueta d’un personatge aterrador, David Murry (el mecànic). Dones que traeixen i dones traïdes. I alguns altres desgraciats.
La forma i el fons van lligats fins a l’asfixia, dia rere dia, els personatges de la novel·la es llevaran i seran condemnats a reviure, un dia més, un malson. La prosa és un mantra que recorda al lector un any de vergonya feixuga: del poder dels poderosos, de la debilitat dels dèbils. L’opressió en les lletres sura, com sura en tot el text, l’amenaça d’una vigilància extrema.
No se surt indemne després de llegir GB84. Se’n surt danyat, com ha de ser posar-se a la pell de tots aquells que lluiten per una vida digna i reben el cop d’una bota que els aixafa el cap i els recorda que no, que la dignitat està reservada per a només aquells que la poden comprar.
 |
| Fotografia: The Times @ULF ANDERSEN/GETTYIMAGES |
David Peace
(Osset, Yorkshire de l’Oest, 1967) viu des de fa anys a Tòquio, ja que l’atmosfera del seu país natal li resulta “asfixiant per a escriure”. Aquesta distància li permet desenvolupar una narrativa fortament arrelada a l’Anglaterra thatcheriana, fosca i deshumanitzada, on va créixer.
El 2003 va ser elegit com un dels joves talents de l’any per la revista Granta, després de publicar el cèlebre Cuarteto de Yorkshire (1974, 1977,1980 i 1983, Alba Editorial), la història d’un assassí en sèrie que va actuar al comtat de Yorkshire durant els anys esmentats. El segueix la Trilogia de Tòquio (de la qual Random House Mondadori ha publicat els dos primers lliuraments, Tokio, año cero i Ciudad ocupada) i les novel·les ambientades al futbol Maldito United (Contra, 2015) i Red or Dead.
Peace va guanyar el Premi James Tait Black Memorial amb GB84.