Pàgines

10/11/2019

En la sangre, de Laura Gomara


332 pàgines



Torna Laura Gomara després de la seva òpera prima Vienen mal dadas, que En clau de negre va ressenyar aleshores (la podeu llegir aquí). I ho fa fidel a la seva mirada, la que escombra la societat i s’atura en la figura dels losers com ja va fer en la seva anterior novel·la. L’autora ha escrit de nou una novel·la des del punt de vista del criminal i, qui em va seguint, ja sap que són les meves preferides. 

En la sangre és la ferida que deixa la comparació i és que sempre hem sentit dir que les comparacions són odioses. Doncs, sí. Anar una escola de l’alta burgesia per després tornar a casa a menjar uns sofregits i brindar en copes de plàstic al Nadal, ha de fer mal. I més si t’has criat aïllada i has après que els teus referents són els fills de la Bonanova, de l’avinguda del Tibidabo, del carrer Mandri. Però la teva família et molesta perquè et recorda qui ets i a on pertanys. La resta de la teva vida serà una fugida de tu mateixa.



Et trobes fora de lloc, ets un “vols i no pots”, fins que te’n fartes i fas veure que tu ets igual que ells. Et vesteixes igual, malgrat que hagis de pispar la roba, et comportes com els pijos més cool de la ciutat, malgrat que hagis de soterrar una pena que t’està engolint. A la superfície s’hi està millor, et cobreixes la carcassa amb vestits de Prada i d’Hermes i ja no se’t veu a tu, només a l’exclusivitat de la firma de moda. 

Dues veus per parlar de dues maneres de viure la vida, la de la protagonista, Eva Valverde, i la del noi que coneix en unes circumstàncies lamentables. La malaltia com a renúncia de la moral, la malaltia com a càstig, una rancúnia familiar i un dolor que s’ha de fer expirar. 

Carteristes, màfies i usurers. Una noia independent, que aparenta una seguretat i després es desfà en el seu desarrelament. Té idees, té plans i vol deixar de fer el que fa, però en aquesta societat no tothom pot tenir dret a una oportunitat. O, tal vegada, s’ha d’acceptar que per a alguns, aquestes oportunitats vénen disfressades de condemnes. 

Gomara escriu amb un estil fresc, ideal per a una història que recorda a un Breakfast at Tiffany’s;  a voltes més el cinematogràfic que el de Truman Capote. Us imagineu una Audrey Hepburn sense aquell halo d’innocència? Laura Gomara ha tornat a escriure una crook story del nostre temps. L’enhorabona!

Fotografia @Guiomar González
*De la solapa: "Laura Gomara nació en Barcelona. Se licenció en Filología Clásica y ha trabajado como traductora, ayudante de escritores, profesora de escritura y en comunicación y producción editorial. En 2017 publicó Vienen mal dadas, novela con la que conquistó a crítica y lectores.
En la sangre es su segunda novela.

10/10/2019

Una bala con mi nombre, de Susana Rodríguez Lezaun


Harper Collins
300 pàgines

Us he de dir que feia temps que no em divertia tant amb un llibre. I no és perquè sigui precisament un text que destil·li humor, sinó pel plantejament i el to que ha escollit l’autora, Susana Rodríguez Lezaun

El llibre fa honor al seu títol, àgil, ràpid com una bala, d’aquells que es llegeixen amb ganes, que desitges tenir un moment per continuar la lectura si no te l’has polit abans en un parell de dies. 
Una publicació que apunta a best-seller i que, a diferència d’altres casos en què aquesta etiqueta respon més a estratègies de màrqueting que a conceptes literaris, s’ho mereix: el llibre és rodó. Personatges ben treballats, trama ben trenada i ben escrit, amb un estil depurat, lluny de paràgrafs rocambolescos innecessaris. 




Rodríguez Lezaun ha aconseguit esborrar el narrador del text; un dels trets, que en casos com els thrillers, més  s'hi escau. I ho fa d’una manera admirable. El lector va llegint i, malgrat que la fatalitat és evident, el narrador no l’anticipa, no fa judicis de valor, només es limita a explicar el que per a tothom és obvi, però que la ceguesa de la protagonista no li permet veure.

Perquè aquest és un altre dels punts forts del llibre, l'autora  crea un personatge entranyable amb el qual empatitzem des de les primeres pàgines i, des d’aleshores, ens és igual si després esdevindrà un personatge més de Tarantino, l’estimem i només volem que se’n surti, al preu que sigui. Perquè la versemblança que es gasta Rodríguez Lezaun és la quotidianitat, la senzillesa amb què descriu les escenes així com els anhels i els pensaments de la protagonista. Ella és Zoe Bennett, una restauradora d’obres d’art que treballa al Museu de Belles Arts de Boston i que es veu embolicada en un robatori de joies. I és que el passat sempre torna quan hem deixat una porta oberta. Potser qui ve a tancar-la no és la persona més indicada.
Perquè, qui no s’ha penjat mai (més apropiat que enamorat) d’un canalla?

Si a sobre el final ens deixa més que satisfets, després de la bogeria, de la sang i el fetge, ens trobem davant d’un llibre del tot recomanable. Un d’aquells que va més enllà de l’etiqueta de thriller trepidant o de best-seller (l’hi desitjo molt a l’autora) perquè les supera.
 
Fotografia @María Cantero
*De la solapa: "Susana Rodríguez Lezaun (Pamplona, 1967) es periodista, licenciada en Ciencias de la Información por la Universidad del País Vasco. Ha trabajado en varios medios de comunicación a lo largo de su carrera hasta que, en el año 2015, publicó su primera y exitosísima novela, Sin retorno, un thriller ambientado en Navarra al que siguieron Deudas del frío (2017) y Te veré esta noche (2018). Es, además, correctora y editora de manuscritos originales y traducciones, trabajo que, junto con la creación literaria, han hecho posible que dedique su vida a los libros."

10/09/2019

Sangre entre la hierba, de Maribel Medina


299 pàgines

Aquest llibre forma part de la sèrie protagonitzada per l’agent de la Interpol Thomas Connors i la patòloga forense Laura Terraux. Els dos anteriors títols eren Sangre de barro, que tractava sobre el tema del dopatge a l’esport d’elit, on la primera mort apareix a Suïssa, i Sangre intocable que s’endinsa en les pràctiques corruptes de les empreses farmacèutiques i que transcorre a l’Índia. 

És precisament la tria de l’indret on arrenca Sangre entre la hierba, al Perú —a la Rinconada, regió de Puno—, on l’autora ens sorprèn amb un escenari esfereïdor. Un dels punts forts de la novel·la és l’atmosfera, detallada en descripcions poètiques molt efectives que traslladen al lector l’angoixa i l’asfíxia de viure en una població literalment mancada d’oxigen. La brutícia, el fred, la delinqüència, la manca d’humanitat mostra la part més salvatge de la gent anònima que va a petar en aquell lloc infernal. La llei de la supervivència i de l’avarícia a l’altre extrem. En aquest tercer lliurament de la sèrie, Maribel Medina aborda, com ja ho havia fet abans, temes punyents com són el tràfic de dones i també el d’òrgans. Una realitat ben documentada, com després descobrirem als agraïments que signa la mateixa autora.



L’activitat principal de la Rinconada és l’extracció d’or. Un paisatge ple de sotracs, de mines i d’escombraries és transitat pels seus habitants. Uns obrers explotats que malmeten el seu cos, el sotmeten al mercuri per uns escassos cèntims, que els perden a la nit mentre canalitzen el mal de vida i es desinhibeixen amb alcohol i amb prostitutes en clubs nocturns. Els capítols ambientats al Perú, malgrat la seva duresa, són els que més he gaudit. 

AFotografia: Toni Albir-EFE @LaVanguardiaWeb
De la solapa: "Maribel Medina trabajó para diversas editoriales y fue profesora de matemáticas antes de dedicarse por completo a la escritura y la filantropía. Es la fundadora de la ONG Women's Time, cuyo lema es "Mujer + Educación = Desarrollo".  (...)"


El tàndem Connors-Terraux investiguen la desaparició d’un amic, George, la qual cosa els porta al Perú. La tensió sexual que arrosseguen els personatges interferirà en el cas. No tot és el que sembla i la trama es va trenant juntament amb la recerca de dues dones més, l’Ángela i la Dolores. Sabrem de la mà de l’Ángela, concretament dels seus diaris, l’horror i l’angoixa, el malson que suposa caure en una dels clans proxenetes més poderosos. D’altra banda, coneixerem la crisi personal que li suposa a la patòloga forense, Laura Torreaux, enfrontar-se a la seva recent maternitat. M’ha semblat que Medina feia un exercici interessant en enfrontar les dues realitats, la d’una mare primerenca, en un entorn segur, gairebé idíl·lic a Suïssa, però sobrepassada per aquesta situació i la de les dones que són violades i apartades dels seus fills que viuen segrestades entre quatre parets.

Novel·la de denúncia social, novel·la negra, amb personatges polièdrics a la recerca de la identitat amb un final de gir inesperat.