Harper Collins
300 pàgines
Us he de dir que feia temps que no em divertia tant amb un llibre. I no és perquè sigui precisament un text que destil·li humor, sinó pel plantejament i el to que ha escollit l’autora, Susana Rodríguez Lezaun.
El llibre fa honor al seu títol, àgil, ràpid com una bala, d’aquells que es llegeixen amb ganes, que desitges tenir un moment per continuar la lectura si no te l’has polit abans en un parell de dies.
Una publicació que apunta a best-seller i que, a diferència d’altres casos en què aquesta etiqueta respon més a estratègies de màrqueting que a conceptes literaris, s’ho mereix: el llibre és rodó. Personatges ben treballats, trama ben trenada i ben escrit, amb un estil depurat, lluny de paràgrafs rocambolescos innecessaris.
Rodríguez Lezaun ha aconseguit esborrar el narrador del text; un dels trets, que en casos com els thrillers, més s'hi escau. I ho fa d’una manera admirable. El lector va llegint i, malgrat que la fatalitat és evident, el narrador no l’anticipa, no fa judicis de valor, només es limita a explicar el que per a tothom és obvi, però que la ceguesa de la protagonista no li permet veure.
Perquè aquest és un altre dels punts forts del llibre, l'autora crea un personatge entranyable amb el qual empatitzem des de les primeres pàgines i, des d’aleshores, ens és igual si després esdevindrà un personatge més de Tarantino, l’estimem i només volem que se’n surti, al preu que sigui. Perquè la versemblança que es gasta Rodríguez Lezaun és la quotidianitat, la senzillesa amb què descriu les escenes així com els anhels i els pensaments de la protagonista. Ella és Zoe Bennett, una restauradora d’obres d’art que treballa al Museu de Belles Arts de Boston i que es veu embolicada en un robatori de joies. I és que el passat sempre torna quan hem deixat una porta oberta. Potser qui ve a tancar-la no és la persona més indicada.
Perquè, qui no s’ha penjat mai (més apropiat que enamorat) d’un canalla?
Si a sobre el final ens deixa més que satisfets, després de la bogeria, de la sang i el fetge, ens trobem davant d’un llibre del tot recomanable. Un d’aquells que va més enllà de l’etiqueta de thriller trepidant o de best-seller (l’hi desitjo molt a l’autora) perquè les supera.
 |
| Fotografia @María Cantero *De la solapa: "Susana Rodríguez Lezaun (Pamplona, 1967) es periodista, licenciada en Ciencias de la Información por la Universidad del País Vasco. Ha trabajado en varios medios de comunicación a lo largo de su carrera hasta que, en el año 2015, publicó su primera y exitosísima novela, Sin retorno, un thriller ambientado en Navarra al que siguieron Deudas del frío (2017) y Te veré esta noche (2018). Es, además, correctora y editora de manuscritos originales y traducciones, trabajo que, junto con la creación literaria, han hecho posible que dedique su vida a los libros." |