Editorial Llibres del Delicte
242 pàgines.
M'agraden
molt els relats, de sempre. Una vegada vaig trobar una antologia molt antiga a
la llibreria de vell que hi ha davant el Palau de la Música de Barcelona; em va fer tanta
il·lusió trobar-hi un relat de la Margaret Millar! Per això, perquè m'agraden
els textos curts, em vaig posar contenta quan vaig saber que es publicarien
aquests relats ponentins. He de felicitar a Ramona Solé no només per la bona
feina que destil·len les pàgines d'aquest llibre, sinó també per la bona idea
d'arreplegar diferents autors però amb uns trets característics: ser del
territori —nascuts o que hi visquin, tant se val la seva ponenteria— i que
gosin matar literàriament, alguns només per a l'ocasió.
Com si es tractés
d'un petit mostrari, una antologia sempre ens ofereix l'oportunitat de tastar
estils i enginys de diferents autors i descobrir-ne d'altres que no coneixíem.
Alhora, com l'extensió ho permet, un pot anar dosificant la seva lectura, un
dia en llegeixes un, l'endemà un altre. Però en aquest cas no ha estat així.
N'estava gaudint tant que he de dir que l'he llegit en un dia i mig, aprofitant
que es llevava una ventada freda i a casa disposava del caliu de la llar de foc.
Assassins de Ponent, aquest bon company de cap de setmana que he tingut, ens
presenta dotze autors de dotze textos ben tramats i de diferents estils. Com ja
heu pogut endevinar pel meu entusiasme, m'han agradat tots i per diferents
motius. M'ha complagut molt el pròleg escrit per la mateixa coordinadora i en especial aquest paràgraf que traça tan bé els trets que ha de tenir un bon relat:
"En un
relat, hi trobarem una concentració d'elements i una intensitat
especials a
causa de la seva brevetat. El relat és molt exigent, ha d'enganxar,
sintetitzar
la trama i sorprendre en poques pàgines, i això requereix un esforç
i unes
habilitats força especials per part dels escriptors. (...)".
 |
| Ramona Solé: coordinadora i autora del pròleg. |
És justament el que he trobat en tots ells, alguns amb un estil més marcat,
d'altres amb una trama més notòria però cap ni un m'ha defraudat, tot el contrari.
El relat de Miquel Àngel Estradé Palau és de
lectura agradable, amb un vocabulari ric, un ritme pausat i molt original quant
a la picada d'ullet metaliterària. Trobarem d'altres que ens esperonaran
amb un estil fresc i ens crearan neguit, com els de Ramona Solé i Marta
Esparza. Molt destacable el text Humbert i Sabina, de Montse Sanjuán, que
combina una primera persona potent i l'ús del recurs epistolar. Alexandra
Cuadrat ens proposa un relat diferent, com si apuntés a novel·la; en destaco
l'homenatge que fa a les novel·les d'enigma amb una resolució de "crim de
cambra tancada". D'Anna Sàez m'ha agradat molt l'estil senzill i curós alhora, i de Rafa Melero la trama i un bon final, també però, el cameo
que ens regala de Ful, el protagonista de la seva darrera novel·la. Marin,
Usall, Mentuy i Panné ens faran gaudir; d'enganxar, enganxen! Finalment,
destacar també el relat Xof!, de Llorenç Capdevila, que l'he trobat molt bo,
tant per l'estructura com pel seu estil sarcàstic i també per com defineix a
grans trets la psicologia dels personatges.
Així que ja ho veieu, si esteu
pensant a fer un detallet, un amic d'aquells invisibles o fer cagar el tió,
aquest llibre és un bon regal que segur agradarà a tothom. Que tingueu tots un bon Nadal.