L’hem descobert fa poc i ens ha agradat la
seva veu, molt en especial la incorporació del dialecte de les Terres de l’Ebre
a les seves obres. Sílvia Mayans va néixer a Barcelona i va marxar dos anys a
viure al Marroc. En tornar començà a escriure. L’any 2009 es trasllada
al municipi d’Arnes on comença a publicar els seus primers escrits, alguns
d’ells poemes. L’any 2012 publica Cap llàgrima sobre la tomba (Pagès editors),
finalista del premi Ferran Canyameres, i l’any 2017 Cendra, amb la mateixa
editorial. Podeu llegir la ressenya que en vam fer aquí i també podeu seguir-la al seu
blog: A recer d'un baobab
 |
| Fotografia: @Judit Monclús |
1-
Quan vas començar a escriure?
De menudeta ja escrivia, relats, poesia, dietaris... Però, si parlem
d’escriure en serio, a partir del 2005, en tornar d’una estada de 2 anys al
Marroc, una mica mogudeta.
2-
Quan vas pensar que volies publicar?
Bé, no ho tenia com a objectiu, realment. Els primers relats els vaig
publicar en llibres col.lectius, organitzats per Octavi Serret, de la llibreria
Serret de Vall-de-roures. Sabies que li acaben d’atorgar la Creu Sant Jordi per
la seva tasca de promoció de la llengua catalana a la Franja? Després en quedar
finalista del premi Ferran Canyameres de novel.la de misteri, vaig veure que
tenia opcions de publicar en solitari amb Pagès Editors. I vaig aprofitar
l’oportunitat.
3-
En quin moment del dia escrius?
Ni molt d’hora (les neurones encara no se m’han engegat), ni molt tard
(les neurones les tinc saturades). A banda d’això, pot ser que vagi conduint,
per exemple, i hagi de parar per escriure una idea o un fragment que m’ha
vingut al cap. Quan vaig en cotxe o en tren, o en autobús, entro en un estat de
desconnexió que em fa brollar les idees.
4-
Com organitzes l’escriptura d’un llibre?
Parteixo d’una idea inicial. Pot ser una frase, una situació, una
imatge, que és la base del que vull explicar. A partir d’aquí imagino els
personatges i l’entorn que em faran de portaveus. Dedico molt de temps a documentar-me, perque m’agrada crear entorns
creïbles i reconeixibles pel lector, i per això necessito fer una immersió en
el lloc o el moment en que es desenvolupa la història. La trama per lligar-ho
tot potser és la darrera cosa en què treballo.
5-
Un autor referent?
Buf! Només un? La contundència de Juan Rulfo. L’humor de Jesús Moncada.
La capacitat de construir un personatge d’Ángel Vázquez.
6-
Quin llibre recomanaries?
Pos un de cada un dels anteriors: Pedro Páramo, Camí de Sirga, La vida
perra de Juanita Nardoni.
7- Estàs treballant en un nou projecte?
Sí. Un com comences, ja no es pot parar. Tinc al cap una
nova entrega de les investigacions de l’Elíades Bel, però ara mateix estic
passant una temporada amb un avantpassat meu.
8-
Un desig per al futur?
Un desig personal? Poder seguir vivint, treballant i escrivint al peu
de les muntanyes dels Ports. Un desig literari: continuar gaudint d’ aquesta carrera
de fons que és esdevenir escriptor. Si no
xalo (abans, durant i després del procés d’escriptura), no em val la pena
l’esforç i les hores dedicades.