289 pàgines
Flor seca és la novel·la que m'ha acompanyat
aquests darrers deu dies. Tercer llibre de l'autora i segon lliurament
protagonitzat per la jutgessa Sofía Valle. No havia llegit abans res de l'autora i he
de dir que m'ho he passat molt bé. Graziella Moreno és jutgessa d'un jutjat de
Barcelona i per tant coneix de primera mà l'entrellat que s'hi cou. De lectura
agradable, l'autora confereix dos exercicis prou interessants. Per una banda
ens presenta una trama molt ben travada, amb un ritme contingut in crescendo, i
per una altra ens ofereix pinzellades de la quotidianitat que forma part del
dia a dia tant dels diferents cossos policials com de la vida íntima dels seus protagonistes.
El text comença amb el descobriment d'un cadàver d'una dona,
clarament assassinada i amb indicis evidents d'acarnissament. A partir d'aquí,
l'obra intercala capítols narrats per una tercera persona omniscient
focalitzada en les diferents veus dels principals protagonistes. Podríem dir-ne
que és coral, amb algun recalcament en la vida privada de la jutgessa.
En la
investigació conflueixen els cossos dels Mossos d'Esquadra i la Policia
Nacional, per tant també tindrem accés als pensaments de personatges com l'Anna
i el Víctor (mossos), Rivas (policia nacional) i fins i tot d'algun dels delinqüents
implicats en un cas de corrupció policial. De la seva lectura es desprèn una
essència —com si provingués de les flors d'espígol que il·lustren la coberta o
de les flors seques que apareixen sobre el cadàver— transversal a tots
els personatges que s'esforcen per a resoldre el cas: un compromís amb el
treball que voreja l'obsessió. Deixaran la vida familiar en segon terme per
després sentir-se'n culpables o si més no anhelar unes hores de descans. Els
horaris intempestius de les guàrdies, la dificultat per agafar el son, les
parelles que reclamen atenció es presenten com un sacrifici que després podrà
ser compensat amb unes poques hores de tranquil·litat.
 |
| Fotografia: +Ana Portnoy De la solapa del llibre: Graziella Moreno (Barcelona, 1965). (...) Escribe relatos y artículos en revistas y diarios digitales. Publicó su primera novela en 2015, Juegos de Maldad (editorial Grijalbo), que fue nominada a mejor novela negra de 2015 por el festival de Cubelles Noir y recibió una mención especial del jurado. En 2016 publicó El bosque de los inocentes (editorial Grijalbo). |
Però no tothom hi està
disposat. La temptació es vana davant les debilitats humanes. Graziella Moreno
revesteix l'obra de referències a la mitologia grega i ja sabem que els seus
mites i llegendes exemplifiquen molt bé la naturalesa humana, dèbil per
antonomàsia: la gelosia, la venjança però sobretot l'ambició. Aquest darrer
tret que, ara com ara, la societat postmoderna desmesuradament l'està
convertint en un dels seus valors. I quan l'ambició no té límits pot justificar
qualsevol acte disfressat de necessitat. L'estil de Flor seca és fresc, ple
d'expressions col·loquials, molt adients per acompanyar algunes escenes que
resultaran familiars al lector.
Cada capítol és encapçalat per un epígraf força
enginyós. Lectura que us recomano per relaxar-se agradablement en aquestes
tardes assolellades; així ha estat per a mi.