229 pàgines
Tros és l’obra amb què Rafael Vallbona, autor
de més de cinquanta títols, guanya el premi XXVè Premi Ferran Canyameres de
Novel.la 2016.
 |
| Fotografia: @Ana Jiménez. La Vanguardia. De la solapa: "Rafael Vallbona (Gràcia 1960). Escriptor i periodista. Ha cultivat la ficció, l'assaig, la poesia i els llibres de viatge. Alguns dels seus títols han estat traduïts a diversos idiomes i ha obtingut els premis Amat Piniella i Néstor Luján de novel·la històrica, Ernest Udina de periodisme, Ramon Muntaner de novel·la juvenil o els Jocs Florals de Barcelona, entre d'altres. |
L’autor ens ofereix una novel·la criminal ben
negra, ambientada en Alcastrer, un poble eixut i fictici de Ponent. La duresa
de la vida diària, els silencis arraulits per una broma convertida en boira
baixa ens acompanyen mentre descobrim una realitat, sí, diguem-ne rural, de la qual difícilment se'n parla als mitjans de comunicació. Algun esdeveniment
extraordinari ha de succeir perquè els veïns d’aquest “tros”, transcendeixin
als diaris segrians. La quotidianitat sòrdida, l’oblit i el desemparament no
són suficients per a parlar-ne, per això, Vallbona relata un crim des de la
quotidianitat.
Veïns versus escassos agents policials, aniran omplint les
pàgines d’aquest text que emana, com va apuntar el periodista, editor i llibreter
Albert Calls, un flaire dels westerns de John Ford —malgrat que a la novel·la es reiteri,
irònicament, que no n’és pas.
"— (...) Això no és Amèrica.
—Doncs de vegades ho sembla. L'Amèrica profunda."
La trama, la fugida d'un crim per part dels protagonistes,
ens anirà presentant també la resta de personatges secundaris. Ens aproparem
als anhels i les frustracions de cadascú i entreveurem una violència empassada,
rumiada i escopida al cel. I en aquest sentit, aquesta novel·la em fa pensar en
els personatges de Jim Thompson i un llibre en particular: L’assassinat.
Amb estil enèrgic, pinzellades d’humor negre i
carregat de crítica social, Vallbona ens proposa un viatge, una micro road
movie on el que importa no és tant saber el seu desenllaç com reflexionar sobre
les relacions intergeneracionals i la condició humana en general.
"—L'existència humana comporta la por de l'experiència, del pas del temps i de la pròpia mort. Vostè sap que l'ésser humà és capaç de fer el bé amb tanta necessitat com el mal, i sempre busca noves formes de destrucció. (...)".
Estic convençuda que si la llegiu, en gaudireu tant com jo.