OFF THE RECORD
Xavier Gual
Llibres del Delicte
Al setembre del passat any, vaig llegir el llibre Off the record i en vaig gaudir molt. He revisat la ressenya que vaig penjar a la pàgina pública del Fb i he volgut compartir-la amb tots vosaltres per aquí:
Avui, he tingut el plaer d’acabar la novel·la
Off the record de Xavier Gual. I dic el plaer, perquè per una sèrie de
circumstàncies que no vénen al cas, m’havia vist obligada a interrompre la seva
lectura, quan precisament n'estava més encuriosida.
Off the record no és només un llibre amb una
trama previsible
“periodista-descobreix-uns-indicis-de-corrupció-i-s’involucra-fins-a-resoldre-el-cas”, sinó que darrere d’aquesta trama
(espionatges, polítics corruptes, prostíbuls, tortures sàdiques i persecucions
en cotxe) hi ha una crítica social profunda. Mentre el fil conductor ens manté
actiu amb les seves intrigues, l’autor va endinsant-se en el personatge
principal: la jove periodista Anabel, qui se les haurà de veure amb tothom i a
qui, des del principi, adorarem.
El que
més m’ha sorprès i, en aquest cas, també m’ha agradat d’aquest llibre és que no
només denúncia els interessos corruptes d'acord amb els quals actua l’administració
local —de retruc: els mitjans de comunicació que exploten els seus assalariats,
empresaris de constructores mafiosos i altres negocis— sinó com afecta
l’existència d’aquests a la vida quotidiana de qualsevol ciutadà. Des de
l’angoixa que comporta conciliar la vida laboral amb la familiar, fins a la
decisió de la dona de ser mare sense haver de sacrificar la seva carrera; però
també, com la corrupció afecta a tota la nostra societat. Per experiència n’he
vist, plans parcials, aprovats a dit per construir, sense tenir en compte
l’impacte ambiental i la vida de les persones (a les quals afectaven aquestes
decisions, anomenades en argot immobiliari “cucs”), àtics que es convertien en
dúplex després d’inspeccions, graelles de preus de tot un edifici inflats per a
les taxacions, etc. Crec que mai deixaran de publicar-se novel·les sobre el tema
immobiliari perquè durant anys ha estat la nostra base econòmica en un país ple
de grues i en què professionals i no
professionals, per desgràcia, ens hem vist implicats. De la mateixa manera,
crec del tot necessària la crítica a la pràctica de la professió del
periodisme, que en l’actualitat sembla que quan van estudiar la carrera, el dia
que ensenyaven el Codi Deontològic, més d’un era al campus fent una cervesa.
Xavier Gual execel·leix en fer aquesta
crítica.
És fruit de la casualitat que els dos sectors
professionals en què hi he treballat, la construcció i l’educació, apareguin en
la trama d’aquest llibre, però no per això deixaré de ser objectiva. N'he
gaudit molt i es nota quan un autor cura al màxim la seva obra: des dels
capítols —anomenats com seccions d’un diari, àudios i fins i tot un article—
fins als canvis de veu narrativa, epígrafs oportuns, introducció d’una llegenda
japonesa i reflexions interessants sobre el sentit del progrés d’un poble:
“No s’ha preguntat mai per què tota aquesta
xusma ens obliga a progressar? Doncs perquè és el seu negoci, no pas la nostra
necessitat".
Del tot reveladora la darrera pàgina, la 260.
No tot és el que sembla… L'haureu de llegir!
