Un cop de mà!

Un cop de mà! Va de lèxic.

La majoria de les vegades que utilitzem una expressió incorrecta és perquè calquem del castellà. Aquí teniu vuit expressions que convindria revisar (tot i que una és un gal·licisme):

• La locució adverbial el més aviat possible no és correcta. Els mots més i aviat són adverbis i no admeten article, però sí la seva construcció amb la preposició a: Al més aviat possible.  Amb tot, hi ha altres expressions més genuïnes que expressen la idea de rapidesa: tan aviat com sigui possible, com més aviat millor o tan aviat com es pugui..

• La locució en base a no és correcta. Cal, doncs, substituir-la  per altres solucions com ara d’acord amb, partint de, basant-se en, segons o a partir de.

• L’expressió sempre i quan no és correcta en català. És un calc literal del castellà "siempre y cuando". La construcció correcta és sempre que, i expressa una condició: Hi anirem demà, sempre que no plogui.

• La paraula guixeta no és correcta. És un gal·licisme que se sent molt. Només són correctes les paraules taquilla: lloc on es venen bitllets al públic, o armariet: petit armari d’unes instal·lacions esportives o de la feina on guardem els nostres estris i objectes personals.

• L’expressió al respecte com a sinònima de respecte a això, sobre això, pel que fa a això no és correcta. Per exemple: en lloc de dir  "personalment, no tinc res a dir al respecte" es pot fer servir el pronom feble hi: Ja n’hem parlat molt, d’aquest tema. Personalment, no hi tinc res a dir. Cal no confondre la locució incorrecta al respecte que acabem de veure amb el substantiu respecte precedit de la contracció de la preposició a amb l’article el: No li faltis al respecte.

• El verb recolzar utilitzat en sentit figurat com a donar suport és incorrecte. Només és correcte en sentit físic: Va caure perquè s’havia recolzat en una barana rovellada. O sigui que les mesures no es recolzen; utilitzarem: donar suport a o fer costat a.

• L’expressió en el defecte, traduïda literalment del castellà  "en su defecto" no és correcta. Hi ha diverses formes equivalents: si no n’hi ha, quan no se’n tingui, si de cas hi manca, si no hi és o si no és possible.

•  Les locucions "al cap", "a fi de comptes" o "a la fi" no són correctes. Cal substituir-les per al cap i a la fi, al cap i a l’últim, al capdavall o fet i fet. Per exemple: Al cap i a la fi, no en traurem res.

                                   Amb la col·laboració de:

RESSENYA

OFF THE RECORD
Xavier Gual
Llibres del Delicte

Al setembre del passat any, vaig llegir el llibre Off the record i en vaig gaudir molt. He revisat la ressenya que vaig penjar a la pàgina pública del Fb i he volgut compartir-la amb tots vosaltres per aquí: 

Avui, he tingut el plaer d’acabar la novel·la Off the record de Xavier Gual. I dic el plaer, perquè per una sèrie de circumstàncies que no vénen al cas, m’havia vist obligada a interrompre la seva lectura, quan precisament n'estava més encuriosida.

Off the record no és només un llibre amb una trama previsible “periodista-descobreix-uns-indicis-de-corrupció-i-s’involucra-fins-a-resoldre-el-cas”,  sinó que darrere d’aquesta trama (espionatges, polítics corruptes, prostíbuls, tortures sàdiques i persecucions en cotxe) hi ha una crítica social profunda. Mentre el fil conductor ens manté actiu amb les seves intrigues, l’autor va endinsant-se en el personatge principal: la jove periodista Anabel, qui se les haurà de veure amb tothom i a qui, des del principi, adorarem.

El que més m’ha sorprès i, en aquest cas, també m’ha agradat d’aquest llibre és que no només denúncia els interessos corruptes d'acord amb els quals actua l’administració local —de retruc: els mitjans de comunicació que exploten els seus assalariats, empresaris de constructores mafiosos i altres negocis— sinó com afecta l’existència d’aquests a la vida quotidiana de qualsevol ciutadà. Des de l’angoixa que comporta conciliar la vida laboral amb la familiar, fins a la decisió de la dona de ser mare sense haver de sacrificar la seva carrera; però també, com la corrupció afecta a tota la nostra societat. Per experiència n’he vist, plans parcials, aprovats a dit per construir, sense tenir en compte l’impacte ambiental i la vida de les persones (a les quals afectaven aquestes decisions, anomenades en argot immobiliari “cucs”), àtics que es convertien en dúplex després d’inspeccions, graelles de preus de tot un edifici inflats per a les taxacions, etc. Crec que mai deixaran de publicar-se novel·les sobre el tema immobiliari perquè durant anys ha estat la nostra base econòmica en un país ple de grues i en  què professionals i no professionals, per desgràcia, ens hem vist implicats. De la mateixa manera, crec del tot necessària la crítica a la pràctica de la professió del periodisme, que en l’actualitat sembla que quan van estudiar la carrera, el dia que ensenyaven el Codi Deontològic, més d’un era al campus fent una cervesa.

Xavier Gual execel·leix en fer aquesta crítica.

És fruit de la casualitat que els dos sectors professionals en què hi he treballat, la construcció i l’educació, apareguin en la trama d’aquest llibre, però no per això deixaré de ser objectiva. N'he gaudit molt i es nota quan un autor cura al màxim la seva obra: des dels capítols —anomenats com seccions d’un diari, àudios i fins i tot un article— fins als canvis de veu narrativa, epígrafs oportuns, introducció d’una llegenda japonesa i reflexions interessants sobre el sentit del progrés d’un poble:

“No s’ha preguntat mai per què tota aquesta xusma ens obliga a progressar? Doncs perquè és el seu negoci, no pas la nostra necessitat".

Del tot reveladora la darrera pàgina, la 260. No tot és el que sembla… L'haureu de llegir!

Un cop de mà!

Va d’Internet!

Com cada divendres —espero poder mantenir aquesta afirmació—  Un cop de mà! ens ajuda a l’hora de parlar i escriure bé en català.

Seguim, doncs, amb la darrera entrada en què parlava d’Internet per deixar-vos aquestes indicacions que el Consorci per a la Normalització Lingüística ha publicat fins a la data:

-  No hem de confondre entre l’adreça electrònica (a/e) i el correu electrònic (c/e). L’adreça d’origen o destinació de missatges que s’enviaran per correu electrònic. És a dir, si volem enviar un missatge per correu electrònic, ens caldrà conèixer quina adreça electrònica té el destinatari.

-  Des de l’inici, per a la paraula Internet, atès el caràcter únic d’aquesta xarxa de xarxes, s’ha imposat la grafia majúscula.  És com si ens trobéssim davant d’un nom propi, és a dir, d’un nom que es refereix a un objecte singularitzat. 

Ara bé, actualment també la podem trobar escrita amb minúscula, sobretot en els mitjans de comunicació i en el si de la mateixa xarxa, que tracten el nom com un nom comú, un mitjà més entre d’altres, com ara la televisió, el telèfon i la ràdio.

-  El llibre editat en suport digital amb contingut de text, imatge o so que requereix mitjans informàtics per a ser reproduït s’anomena llibre electrònic o llibre digital (ambdós són correctes). Cal evitar l’anglicisme e-book.

-  Twitter (pronunciat amb vocal neutra) és la marca comercial de la xarxa social que permet enviar i llegir missatges de text breus (màxim 140 caràcters). A partir d’aquest nom hem anat sentint les paraules tuit, tuitejar (o tuïtejar) i tuitaire, que en català es consideren poc adequades, perquè s’han format sobre un nom propi de base no catalana. Les formes equivalents en català són piulet o piulada, piular i piulador.

- El web o la web? Quan la paraula web fa una funció adjectiva i acompanya els substantius lloc o pàgina, el gènere és masculí en el primer cas (un lloc web poc conegut) i femení en el segon (la pàgina web institucional).

Bcnegra 2015

Dashiell Hammet:

 el naixement de la novel·la negra

BIBLIOTECA LA BÒBILA

Pl. de la Bòbila, 1.
L'Hospitalet de Llobregat

Amb motiu de la celebració del festival de Bcnegra 2015, i fins al 27 de febrer, la biblioteca La Bòbila ha organitzat una exposició bibliogràfica del seu fons de novel·la negra. Per altres motius, havia contactat amb el seu director, Jordi Canal, i volia aprofitar l'avinentesa per fer-hi una visita.

Va ser un plaer  descobrir les curiositats de l'exposició —com ara la publicació, única en l'ordre correcte, per La Cua de Palla d'un relat de l'autor dividit en dues parts— de la veu del seu organitzador.

                                __________________________

Dashiell Hammet no va ser un autor gaire prolífic quant a novel·les, però sí que ho va ser escrivint relats. Entre les obres editades en català, hi trobem:

- Una dona en la foscor.
- 106.000 dòlars, diner de sang.
- El falcó maltès.
- Collita roja.
- L'home que va matar Dan Odams.
- Mort al carrer Pine.
- Aprenent d'assassí.
- La clau de vidre.
- L'home flac.
- Quan la sort està de part teva.
- La ferradura d'or; el noi sense nom.
_______________________________________

En Jordi Canal, l'amabilitat en persona, em va explicar com va començar aquest fons bibliogràfic negre i policíac des de l'any 1999 i durant 30 minuts i escaig vaig gaudir de tots els seus comentaris. Em vaig endinsar en le polar francès i il giallo italià per acabar reflexionant tots dos, si no caldria inventar un mot en català que englobés la novel·la negra i policíaca. "Podríem dir una cua"—deia fent broma mentre jo descobria el llibre que va escriure La Cua de Palla, retrat en groc i negre, juntament amb Àlex Martín Escribà. Vam acabar parlant del gran nombre de festivals que enguany se celebren. Aviat coincidiran dos de nous, el dia 1 de maig: El vi fa sang i Pirineus Negres.

                

Va de llibres

De clients lectors a sospitosos, però sempre habituals

El dissabte passat vam tenir l’oportunitat de gaudir —durant el cicle Howl Out Festival que celebra la Dòria Llibres— d’una sessió dedicada a la novel·la negra. El fet és que quan vaig sortir de casa no només plovia sinó que queia calamarsada; la meva sorpresa va ser trobar la llibreria plena a vessar.

HOWL OUT FESTIVAL

El 24 d’octubre del passat any va arrencar el cicle amb un acte que homenatjava el poema Howl. L’escriptora (però també artista plàstica, locutora de ràdio, gestora cultural, professora de secundària) i traductora, en aquest cas, del poema en català, Pepa Úbeda, va venir des de València per presentar-nos el seu llibre (una traducció bilingüe català-anglès: "UDOL HOWL") i llegir-ne —acompanyada del so d’una guitarra— els famosos versos:

“Uduleo, habitants del Cràter,

perquè tots els mercaders s'han esvaït

i els qui acaparen plata s'han esfumat".

El passat 21 de febrer, doncs, vam gaudir de la gran sessió que tres lectors “sospitosos” i clients habituals de la llibreria (Joan Ametller, Pere Matallana i Francesc Bechdejú) ens van oferir. La vetllada va estar dividida en una petita introducció històrica sobre la novel·la negra —que fins i tot remuntava al Hamlet shakespearià— una altra que introduiria les tres grans tradicions (veure conferència relacionada a càrrec de Mauricio Bach): la nord-americana, l’europea, la nòrdica i al final una visió interactiva en general dels autors més representatius.

Si us dic que vàrem acabar tots —i això és dir molt perquè érem més de 60 persones— jugant a un "Trivial" ben negre, què us en sembla?

No patiu si us l'heu perdut; el Howl Out Festival segueix. La propera activitat nocturna provindrà de diferents veus, en diferents idiomes, que ens oferiran poemes a cau d'orella, entre les ombres d'unes espelmes i el paladar d'un bon vi.

Més informació: Dòria Llibres. Pujol, núm.9 tel. 937906799