Traducció Maria Llopis
Editorial Alrevés
Col·lecció "crims.cat"
 |
| De la solapa del llibre: François Thomazeau va néixer a Lille el 1961 i actualment viu a Marsella. És considerat un dels pioners del neopolar marsellès juntament amb Jean-Cleaude Izzo i Philippe Carrese. És periodista esportiu, editor i traductor. Ha publicat llibres, assajos i guies de tota mena. Aquí destaquem les seves novel·les negres amb títols com Tontons (2007), Le maillot jaune s'est échappé (2010) i Les anneaux de la honte (2012), entre una llarga llista. Consulting (2010) és la seva primera novel·la traduïda a l'Estat espanyol. |
Consulting és una novel·la mordaç, tant l'estil com el contingut. Els ideals són l'excusa per aplicar els mètodes més salvatges i aconseguir un únic objectiu: sobreviure.
Tant se val a quin terme del binomi maniqueista "bo-dolent" pertany el personatge, si a la Central dels sindicats o a la Boîte (empresa consultora que els seus serveis ofereixen la solució als acomiadaments massius de les empreses), si al final tots formen part d'una societat global i suren pel ciment com "homes invisibles, camaleons de les llambordes i la grisor".
La trama recau sobre les relacions tibants i desconfiades entre Pascal, un sindicalista en atur, i Antoine, un consultor que assassina per encàrrec. El llibre capta l'atenció quan víctima i botxí (o a l'inrevés, que mai se sap com pot acabar tot...), es tanquen en una casa, reclosos pels respectius interessos. Gairebé el lector s'ofega amb tanta tensió asfixiant. La crueltat es va vessant per les ombres feixugues que arrosseguen els protagonistes. Una femme fatale a l'ús, Mathilde, s'hi afegirà per fer trontollar el tracte interessat de la parella antagònica. Les relacions triangulars, com ara els senyals de tràfic que indiquen el perill, només poden estar abocades al fracàs.
"—Benvingut al món dels morts en llibertat provisional—va dir l'Antoine.
—Tots nosaltres som morts en llibertat provisional— va constestar en Pascal."
El text està ple de referències cinematogràfiques, a les polítiques globals i, també, a la seguretat social i a la ineficàcia dels serveis públics. Però res és el que sembla i, amb una tensió prou sòlida per llegir el llibre d'una volada, el final no deceberà.
Per acabar aquest petit comentari, m'agradaria fer esment a l'excel·lent traducció de Maria Llopis. Jo, que la conec, només puc dir que és un plaer treballar amb ella: ho fa des de la senzillesa i la qualitat i per tant, el resultat no pot ser un altre que la distinció.
