134 pàgines
Enguany, amb la commemoració del centenari del
naixement de l’escriptor Manuel de Pedrolo, estem veient com les editorials s’engresquen
a reeditar algunes de les seves obres. És el cas de Pagès editors, que enceta
la col·lecció Lo Marraco Negre amb aquest títol de l’autor homenatjat. Col·leció
dirigida per Sebastià Bennassar, igual que ho feu Pedrolo als inicis de La Cua
de Palla. Des d’En clau de Negre li desitgem molt d’èxit i que sigui per molts
anys. Bennassar ha publicat recentment un manual per endinsar-nos en la lectura de l'obra pedroliana, de la mà de l'Editorial Meteora.
 |
Es vessa
una sang fàcil, tal com ens informa un breu pròleg de l’escriptor,
professor i estudiós del gènere Alex Martin Escribà, fou publicada després de
dos anys de censura, l’any 1954. De fet, el decalatge entre els anys d’escriptura
reals i els de les publicacions serà present al llarg de l’obra literària de l’autor.
Malauradament, com molts d’altres lectors, només n’havia llegit, fins ara, dues
obres: Mecanoscrit del segon
origen (com a material acadèmic quan cursava EGB) i S’han deixat les claus sota l’estora (probablement comprat al
mercat de Sant Antoni, molt
freqüentat per mi en la meva infantesa i adolescència). A les lleixes de la
biblioteca de casa, hi descansen Reserva
d’inquisidors (edició de 1988) i Joc brut (edició de 2007), a l’espera de ser llegits.
La seva prolífica obra i el seu llegat pioner
i valent no va ser prou reconegut. Aquí us deixo unes reflexions enregistrades
entorn de la taula “Tots soms hereus de Pedrolo” en el marc de la BCNegra 18’, d’Anna
Maria Villalonga —comissària de l’Any Pedrolo— i Jordi Canal —director La Bòbila,
biblioteca especialitzada en el gènere negre i policíac:
Efectivament, tal com reafirmen Villalonga i
Canal, s'ha de reconèixer l'autor per la seva obra literària i com uns dels autors capdavanters en la línia en què ja n'eren altres europeus.
Es vessa una sang fàcil no és
una novel·la canònica. Si tenim en compte l’any en què va ser escrita, i més en
el context, és molt arriscada. Martin Escribà remarca la importància de la
publicació d’aquest “text fundacional”. Trobareu una trama inspirada en una
novel·la de Riley Burnett, potser nosaltres la reconeixerem en l'adaptació al cinema La jungla d’asfalt.
Entre les pàgines, plenes d’acció, violència, hi trobarem
també monòlegs interiors, alguns d’ells frenètics que recorden a El soroll i la fúria de Faulkner i unes descripcions magnífiques, com ara l’escena de la persecució
vora el riu.
Tenim l’oportunitat de redescobrir un autor
impressionant, “que no te l’acabes”, com repeteix la comissària, i del qual val
la pena fer cas als experts. Aprofitem aquest any, doncs, per enganxar-nos al seu
llegat i gaudir de totes les recomanacions del comissariat, de les editorials,
dels experts i de les activitats que biblioteques, escoles, associacions i festivals de
literatura hi tenen preparades.
Pedrolegem-ne tots!
