111 pàgines
Suggerent títol que recull 23 contes escrits
per Anna Maria Villalonga al llarg dels anys i dels quals ara en podem gaudir
plegats. El llibre està dividit en dues parts. La primera consta d’un pròleg i
13 relats i la segona dels 10 restants.
És d’un interès especial el pròleg generós amb
què l’autora ens presenta el llibre i ens explica què hi tenen en comú i què ha
significat per a ella la compilació de tots ells. Puc imaginar-me la
satisfacció de veure’ls aplegats, quan d’inici eren escrits espontàniament, deslliurats
de cap encàrrec. Quan un els llegeix s’imagina l’autora en l’exercici íntim d’escriure.
A la primera part trobarem contes amb un rere
fons negre, amb força crítica social. En destaca la figura del loser, que hi és molt present, no només en aquest llibre sinó al llarg de la
trajectòria literària de Villalonga. En les dues novel·les negres La dona de gris (podeu llegir-ne la
ressenya aquí) i El somriure de Darwin
(i aquí), podem trobar diferents maneres de representar el personatge del
perdedor. En el primer, com un antiheroi més amagat, i en la segona ben evident i alhora invisible. Tots dos, però, viuen al marge de la societat. En aquest
recull es pot evidenciar aquesta fascinació de l’autora. Val a dir, que algun
depravat ens farà somriure.
Els contes de la segona part respiren ironia, entremaliadura.
Humor negre a dojo. L’autora enfronta els personatges més convencionals de la
literatura de terror: els homes llop, els vampirs, els dimonis, les bruixes, els assassins, la mort, els fantasmes amb alguns elements de la societat post-moderna. No cal
dir que el lector s’ho passarà igual de bé llegint aquest exercici que ella
practicant-lo.
 |
| Fotografia @Alexandra Cuadrat |
S’ha d’incidir en la curosa edició del llibre.
Tant la coberta, el gramatge i el gruix del paper, com les il·lustracions
delicades i minimalistes de l’interior vesteixen el conjunt. Però a més a més, el
llibre té un valor afegit. L’edició inclou l’àudio-llibre enregistrat per EnVeuAlta. Un excel·lent treball professional amb les veus de Maribel Gutiérrez i Miquel
Llobera.
L’element que comparteixen tots els relats és
l’ambientació. Des del títol, Contes per
a les nits de lluna plena (prou explícit) fins als efectes ambientals i la
música amb què s’acompanya la lectura enregistrada.
L'autora se serveix de tots els termes
possibles per suggestionar el lector. Els assistents a la passada
presentació del llibre (al barri de Sants, a la nova i del tot recomanable
llibreria La inexplicable), ho vam poder comprovar, no només perquè l’acte va
tenir lloc en un recinte que recordava una catacumba, sinó perquè em vaig
atrevir a extreure'ls en un exercici que va anomenar la
traductora Maria Llopis com “passat pel colador”. Va ser un joc que ens va permetre riure.
Us el deixo penjat aquí per a qui el vulgui escoltar.
