Coordinació i Pròleg de Margarida Aritzeta
272 pàgines
Ja tenim aquí la nova antologia de l'editorial Llibres del Delicte que va recorrent el país, convidant els escriptors amb algun vincle al territori —hi són nascuts o hi viuen o hi havien viscut— a assassinar, alguns sense pietat. La iniciativa va ser de l’escriptora Ramona Solé i amb ella i els seus companys de Ponent va començar, ja podríem dir, la sèrie d’antologies territorials.
Ara, a les terres del Camp, quinze autors coordinats i prologats per l’autora Margarida Aritzeta s'han avingut a “afegir-se a l’aquelarre” —paraules de la mestra— i matar a tort i a dret.
La coberta, com ja ens té acostumats l’editorial, és magnífica, però en aquest cas s’hi afegeix la mirada artística de l’escriptor i fotògraf Xulio Ricardo Trigo. Un carrer llòbrec d’algun indret del Camp de Tarragona ens proposa seguir un individu solitari. Una víctima o un assassí?
El que més destaca d’aquest recull és l’alta qualitat literària en gairebé tot el seu conjunt. No debades, el conforma noms amb una llarga carrera com a escriptors. Anys dedicats a l’ofici, un saber fer que es percep tant en el domini de la lingüística, de les descripcions, com en la manera prescriptiva d’utilitzar-la. Un goig per als sentits, que tant ens permet gaudir d’un paisatge idíl·lic —la flor i la fauna autòctones de les terres tarragonines— com del crim més descarnat que ens podem imaginar.
Fotografia: @NovaConca Presentació d'Assassins del Camp al Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català de l'Espluga de Francolí |
Per ordre d'aparició, hi trobareu:
La por blanca, del nostre estimat i recentment
desaparegut Jordi Tiñena, un relat procedural però alhora ben negre que ens
parla de la justícia moral.
Roses de plàstic, d’Olga Xirinacs. Un bell text
històric que rescata la memòria de les misèries humanes en temps de guerra.
A deshores, de Tecla Martorell, s’endinsa amb una
veu assassina en l’assetjament escolar, el linxament i la venjança.
Somieg, de Maria Lluïsa Amorós ens parla, mitjançant una amalgama d'estructura i d'analepsi, dels trastorns mentals.
"Em" estat nosaltres qui "em" fet això, de Jordi Folck. Un
divertit exercici, una disbauxa dels desitjos més foscos, una bogeria no gaire
transitòria.
El buit de la mort, de Jordi Ledesma. Text
neguitós que aborda les dues cares de la mateixa moneda: la crueltat humana i la
incapacitat de sobreviure-li.
El saxòfon, de Moisés Peñalver. Original
proposta musicada i sobrenatural.
Ni vius ni morts, de Salvador Balcells. Un
relat que destil·la humor negre, irònic, surrealista i amb algun fantasma piròman.
Pecats de policia, d’Àngel O. Brunet. Morts a
dojo recopilats amb veus teatrals.
Testimoni d’un crim, de Joan Cavallé. Trobarem
una bona crítica social del franquisme i de la repressió.
La casa de la boira, de Francesc
Valls-Calçada. Relat escrit d’una manera desimbolta i que arrenca al pur
estil Christie i Els deu negrets.
Encara ens queda el Blues, de Ferran Gerhard. Un
intent metaliterari de “passar-li el mort a l’altre”.
Fecundació, de Lurdes Malgrat. Una crítica a l’Estat
que fecunda l’odi per a mantenir-se al poder. Odi, mentides i repulsió.
Totes les veus que m’acompanyen, de Rosa
Pagès. Una esfereïdora crítica a les farmacèutiques.
Mala sang, de Margarida Aritzeta. Destapa l’entramat
d’una xarxa d’explotació laboral. Una història de polígon i de crítica social ben
actual.