Círculo de lectores
494 pàgines
Avui dilluns us
porto un llibre amb l'adaptació cinematogràfica inclosa. Es tracta del famós
títol Anatomia d’un assassinat. El
vaig comprar en una llibreria de vell i vaig pensar que, a causa de l’extensió,
em faria passar uns quants dies entretinguts. Doncs, bé, m’ho he passat de
primera. De tant en tant m’agrada desconnectar d’aquella mirada lectora d’autor,
analítica, implacable, per relaxar-me i gaudir d’una bona estona.
Anatomia d’un assassinat desenvolupa
fil per randa el judici d’un home acusat d’assassinat. Nombrosos testimonis han
vist com el tinent Manion mata a trets el presumpte assetjador de la seva dona.
L’acció es desenvolupa en el territori de Michigan i els protagonistes són, a
banda de l’acusat i el seu entorn, el jutge, el fiscal, l’ajudant del fiscal,
el jurat i com a protagonista l’advocat de la defensa el senyor Biegler, antic
fiscal també.
Sens dubte, el fet
que John Donaldson Voelker —el nom real del pseudònim Robert Traver— actués de
fiscal durant quinze anys i després tornés al despatx en què exercia com a
simple advocat, va inspirar l’autor per a escriure aquesta obra, considerada
com una de les pioneres sobre procediments judicials nord-americans.
El llibre aborda
conflictes morals en el desenvolupament de l’exercici de l’advocacia, a banda d’ètics,
i es mostra, detalladament, tot el protocol judicial.
“No es el hecho de
matar a un hombre lo que convierte a otro en asesino;
es la circunstancia,
momento y estado de ánimo que le impulsaron a ello...”
Assassinat o homicidi?
La novel·la està
dividida en dues parts, de vint-i-set i trenta capítols respectivament, que coincideixen amb una introducció abans del
procés i amb la narració primmirada del posterior judici.
Les seves pàgines
estan amarades d’una ironia subtil i d’uns àgils i brillants diàlegs. Personalment
he gaudit, sobretot, del tractament psicològic al qual sotmet l’escriptor els
personatges. Tot un art de seducció no només dirigit al jurat sinó al lector,
que inevitablement, li semblarà escoltar la veu d’un James Stwart esplèndid. Un
personatge que si no existís, l’escriurien perquè ell l’interpretés.
Sense avançar-ne
res, la tensió narrativa de la novel·la rau més a esbrinar com
acabarà tot plegat que realment a saber si l’acusat es mereix el veredicte de
culpable o innocent. En les seves pàgines es destil·la una justícia poètica
envers una altra no tan perfecta, que ens deixarà prou satisfets.
Aquí us
deixo l’enllaç per a qui vulgui passar una bona tarda de diumenge revisant
aquest clàssic del cinema negre nord-americà.
