Coordinació de Fede Cortés i Jordi Pijoan-López
216 pàgines
Tornen els assassins d’arreu del territori, aquesta vegada una bona colla d’ebrencs de naixement o de sentiment. Uns escriptors que maten literàriament, que en saben i ho demostren. I que ho fan sense prejudicis, perquè en són tretze.
El llibre comença amb un pròleg escrit pels coordinadors de l’antologia, Fede Cortés i Jordi Pijoan-López, en què ens avancen que s’ho han passat d’allò més bé matant. Quan comences a llegir-los, te n'adones per què.
Els relats són diversos i alhora tenen punts en comú. No els desvetllaré gaire per tal que els pugueu descobrir vosaltres a mesura que els llegiu. Però sí és rellevant que, en tots ells, hi és molt present l’art en les seves diferents expressions: la pintura (reincident), l’escultura, el cinema o la música; com també les festes populars i l’esport. Aquests ebrencs són molt inquiets.
Darrere de la temàtica, però, s’amaguen trames ben fosques que els autors il·luminen: algunes socials com la precarietat laboral, el tràfic d’estupefaents o la prostitució, d’altres que qüestionen la condició humana com l’obsessió, la gelosia, la venjança o la desesperació.
Personalment m’ha agradat molt trobar-me amb la parla ebrenca, transcrita tal qual: és una delícia. Menció especial per al relat Parèntesi, de l’autora Pilar Romera —m’ha captivat el seu vessant psicològic— i el recull dels microrelats que ens té preparats l’autor Jesús M. Tibau.
I al final de tot, sempre present, l’Ebre i més d’un cadàver que hi surarà, com a l'encertada coberta.
Molt fan de les antologies dels assassins perquè et permeten descobrir autors, fer un tastet, i poder seguir-los. Aquí podeu llegir les ressenyes d’En clau de negre de les publicacions dels anteriors reculls: