"Alguns secrets del gènere negre"
Dimecres, 7 de febrer
A càrrec de Ricard Ruiz Garzón
MISTERIS CÒSMICS
Edgar Allan Poe, Sherlock Holmes
i el gènere negre en l'obra d'H.P Lovecraft
Com cada any, en el marc de la BCNegra, l'Ateneu ens ofereix interessants conferències. Podeu llegir-ne la crònica d'anteriors aquí: "Maigret beu de tot" i "De Sherlock Holmes a Lisbeth Salander: la construcció del detectiu europeu en la literatura i el cinema".
Enguany, l'escriptor Ricard Ruiz Garzón ens proposa parlar sobre la hibridació de dos gèneres literaris, la barreja de codis del negre amb el fantàstic.
Enguany, l'escriptor Ricard Ruiz Garzón ens proposa parlar sobre la hibridació de dos gèneres literaris, la barreja de codis del negre amb el fantàstic.
 |
| Ricard Ruiz Garzón és escriptor i professor a l'escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonés i al Màster en Edició de la UPF Barcelona School of Management. Actualment és membre de la junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua catalana. |
Ruiz Garzón ens introdueix a l’obra de H.P
Lovecraft diferenciant les tres etapes més significatives de l’escriptor: la
gòtica amb escenaris foscos, imitant el seu admirat Edgar Allan Poe, l’onírica
en què els somnis són la part central, influència de Lord Dunsany, i una darrera
etapa, l’anomenada realista on apareix l’horror còsmic.
 |
Definició d’horror còsmic, per Lovecraft:
"La raça humana desapareixerà, i altres races apareixeran i desapareixeran per torns. El cel esdevindrà gelat i buit, penetrat per una llum dèbil d’estrelles mig mortes, les quals també desapareixeran, tot desapareixerà, i el que fan els éssers humans és tan lliure de sentit com el moviment lliure de les partícules elementals. El bé, el mal, la moralitat, els sentiments? Són només ficcions victorianes, només l’egotisme existeix.”
|
Relació amb Edgar Allan Poe:
- En Edgar Allan Poe trobem els tres elements fundacionals: el fantàstic, el detectivesc i el terror. Utilitza un narrador objectiu, desafectat, cronista i realista que no cerca l’emoció del lector. No utilitza l’efecte per l’efecte, sinó per proporcionar claus interpretatives, tanmateix des de la defensa de l’objectivitat. Per assolir aquest objectiu, utilitza la primera persona (però de forma asèptica) i la tercera. Com a exemples, les obres: El gravat de la casa, El gos i La carta robada.
- A Lovecraft els contes de Poe que més l’interessaven eren els macabres, com ara La caiguda de la casa Usher.
- Ambdós són grans creadors d’atmosferes. Recomanació de lectura: La crida de Cthulhu.
- Tots dos, també, utilitzen fonts versemblants, testimonis com ara: llibres d’erudició, notícies de diaris, testimonis orals o fins i tot recollits per policies.
- Interessant esmentar l’antiheroi lovecraftià com a investigador depositador de sabers prohibits o poc comuns.
- Lovecraft té una preocupació per la degeneració física.
 |
| Com a curiositat els dos escriptors compartien una obsessió pels gats i pels arcaismes lèxics. |
Relació amb Arthur
Conan Doyle:
- Els pares de tots dos foren ingressats en sanatoris mentals.
- Ambdós van patir la ira de la crítica, aquella que defensava que la literatura popular no n’era, de bona. Des d’una base solitària es converteix en una base social gràcies als membres del cercle, als rescatadors de l’obra de Lovecraft.
- Un altre punt en comú és com els personatges de Holmes i de Cthulhu (en general), són imitats o protagonitzen diferents homenatges en forma de noves novel·les. La popularitat dels personatges transcendeixen provocant infinitat de transtextualitats.
- Tots dos van trigar molt a ser estudiats per l’acadèmia. No es produí fins que l’entorn va influenciar en què aquest fet succeís.
- Abracen al final de la seva vida la ciència-ficció (Poe, en canvi, més al terror).
- Quant a les matemàtiques: utilitzen la precisió matemàtica i els coneixements científics i de la paranoia. És a dir, tots dos apliquen la raó, Conan Doyle per descobrir l’assassí i Lovecraft per obrir-nos pas al coneixement de la immensitat.
- Els dos escriptors volen i aconsegueixen deixar-nos amb la por al cos.
 |
| Com a curiositat, els obsessiona el sexe d’una manera peculiar i cauen tots tres (Poe, “Holmes” i Lovecraft) en el consum de substàncies addictives. Holmes i Lovecraft comparteixen l'afició pel violí. |
Durant tota la conferència es referenciaven diferents autors i títols. Les obres d’alguns
van influenciar Lovecraft, com ara l’horror còsmic de La casa en el confín de la tierra, de William Hope Hodgson (1877-1918)
i d’altres més actuals, que segur han begut d'ell, com ara Los
nombres muertos de Jesús Cañadas (Penguim Randon House, 2013).
Per acabar, per
aquells que volem apropar-nos per primera vegada a H.P. Lovecraft i a petició
del públic, Ruiz Garzón ens proporcionà una suggerent tria:
A les muntanyes de la bogeria
L'ombra sobre Innsmouth
La crida de Cthulhu
