177 pàgines
El setembre passat, la col·lecció de novel·la negra en català, Crims.cat, ens va presentar
l’obra guanyadora del IV Premi Memorial Agustí Vehí, però fins ara no havia
tingut l’oportunitat de llegir-la.
La novel·la és un text breu, trempat i
original. Amb un rerefons oníric, l’autor imbrica escenes (les solapa, només una petita part) des dels diferents
punts de vista dels tres protagonistes: un empresari exitós, un sicari que té
més escrúpols dels que sembla i un policia de trànsit amb tendències suïcides.
Però també hi ha un quart protagonista: l’atzar. Algunes situacions hilarants —d’inici difícil d’esbrinar si són fruit de la imaginació dels
protagonistes o són reals— esdevindran escenes molt visuals, fins i tots es
podria parlar de cinematogràfiques.
Una lectura revolucionada, amb persecucions
“a tota castanya”, amb un estil fresc però que hi cap un bri de reflexió sobre
l’assetjament laboral.
A banda de l'ambientació fosca, freda, que li escau prou, en destacaria l’enginyosa manera amb què l’autor
resol la trama, just al final, quan el lector es pensa que tot quedarà suspès
en una gran incògnita. En general és una lectura satisfactòria, amena, gens ambiciosa, que fa
olor de cafè (novament l’atzar) i que deixa un bon regust d’humor negre.