317 pàgines
Després de La taca negra, El vi fa sang (títol que donà nom al festival de novel·la negra en català de L'Espluga de Francolí i que enguany se celebrarà la tercera edició), Dur de pair i Tempesta al Bàltic, Salvador
Balcells torna amb aquest cinquè lliurament de la nissaga del sotsinspector
dels Mossos d'Esquadra Emili Espinosa.
L'autor ens presenta el policia en un
nou cas d'un tema tan actual com és el procés d'independència de Catalunya.
 |
| "Ell, que no s'ha volgut embolicar mai en política". |
Després de Mans lliures, de Jordi de Manuel, Procés enverinat és l'única novel·la (que jo he llegit)
que hi coincideix en abordar la temàtica del procés independentista. Per una
banda és estrany, ja que el fenomen pot donar per a una desena de novel·les
negres com a mínim, però per una altra banda no ho és tant, perquè la saturació
de notícies a tots els mitjans de comunicació, com si no hi hagués altres temes
socials igual de rellevants fa que hom —absolutament desitjós de la desconnexió
amb l'Estat espanyol— es trobi davant d'una sobreexposició. Trobo d'allò més encertat que la temàtica franquegi els mitjans de comunicació a altres camps de reflexió, com pot ser el literari, a banda de l'assagístic.
La novel·la arrenca
amb un inici impactant: l'atemptat contra una parada independentista del
Vendrell. El resultat serà la mort d'un home que hi col·laborava recollint
signatures. En un inici, el sotsinspector Espinosa serà l'encarregat de
resoldre el cas, però la trama es complica quan mor, per un presumpte
enverinament, un polític unionista que no ho és tant. És aquest segon crim la
venjança de la primera mort?
 |
| Adaptat de la solapa del llibre: "Salvador Balcells i Vilà. (L'Espluga de Francolí, 1946), llibreter durant vint anys i vinculat posteriorment al món de la premsa en català i de la gestió cultural, és autor de tres llibres de divulgació (...). En el camp de la ficció, ha col·laborat en obres col·lectives i a l'editorial Meteora ha publicat les novel·les protagonitzades pel sotsinspector dels Mossos d'Esquadra Emili Espinosa. |
Procés enverinat és una novel·la negra policíaca en què es reflecteix el conflicte Catalunya vers Espanya, el Moviment independentista català vers la
Unió Democràtica Popular (fixeu-vos en els paral·lelismes factuals d'aquests partits) i
finalment Mossos d'Esquadra vers Guàrdia Civil i Policia Nacional.
Un dels
aspectes que més m'ha agradat és el seu caire costumista, la manera d'abordar
la vida quotidiana dels personatges, que tenen tant relleu com les
investigacions policials.
La família del sotsinspector —resignat a no poder
ascendir en la carrera professional; tots els altres companys són més joves i
més qualificats acadèmicament— és el contrapunt de la figura del policia. La dona i les dues filles s'entesten a recordar-li les seves pors (algunes molt antiquades). Balcells, hàbil però, ens dibuixa amb trets entranyables la figura d'un pare preocupat.
"(...) Hi havia alguns coloms cercant
menjar pel terra dels voltants. Aquella imatge i la d'ell mateix assegut allí,
com un jubilat, li van produir una lleu sensació de malestar."
El calibre d'Espinosa com a personatge literari es veu enriquit pels seus penediments,
per la resistència a les temptacions i per una desídia quan sap que ha
d'investigar, a contracor, un cas de caràcter polític.
Així, Procés enverinat s'afegeix a les darreres novel·les tarragonines que cada cop van agafant més
volada en el món negre-criminal. M'ha agradat molt llegir els diàlegs en què
parla Espinosa en valencià —recordem que és nascut a València, casat amb una
tortosina (Cinta) i va deixar el cos de la Guàrdia Civil per incorporar-se al
dels Mossos d'Esquadra— i trobar alguna picada d'ullet a la inspectora Mina
Fuster.
La novel·la ve carregada de denúncia social. La corrupció política està
servida. Però és el poder polític qui mou els fils dels figurants? Emili
Espinosa ens descobrirà que potser el que sembla ser, només per aquest fet:
semblar, no pot ser mai la solució d'un cas. Procés enverinat posa el dit a la
nafra i encara les aparences amb la realitat en tres dimensions: política,
laboral i familiar.
"—Diuen
que cada societat té la policia que es mereix —reflexionà Espinosa en veu
alta—. I potser és per açò que augmenta la tendència a la privatització de la
seguretat pública. Augmenten les competències de les empreses privades de
seguretat, que es fan càrrec de la vigilància de les presons, i ja es parla que
puguen detindre delinqüents. Eixa és la millor garantia perquè la delinqüència es
mantiga i s'incremente. El contrari seria perjudicial per al negoci... Seria la
fallida de les empreses de seguretat per falta de mercat!
Des d'EN CLAU DE NEGRE li desitgem llarga vida al sotsinspector Emili Espinosa. Tant de bo el
temps i les lectures —proporció inversa en el meu cas— em permetin recuperar els títols
anteriors de la sèrie.
