Pedrolo informa, de D.A

Autors: Anna M. Moreno-Bedmar, A. Munné-Jordà i Anna Maria Villalonga.

Pagès editors

344 pàgines

La darrera ressenya de la temporada no és de cap llibre ni de cap assaig sobre novel·la negra, tanmateix la comparteixo amb tots vosaltres perquè pot ser de l’interès de més d’un negreferit. Es tracta del recull d’informes de Manuel de Pedrolo, que van restar inèdits gairebé cinquanta anys. Concretament, dos-cents tres documents en què l’autor parla d’obres de diferents gèneres entre els quals, és clar, hi ha policíacs (19 fitxes), de suspens, distòpics, de ciència-ficció i d’espionatge.

Pedrolo informa, a cura d’Anna M. Moreno-Bedmar, A. Munné-Jordà i Anna Maria Villalonga, és una manera interessant d’apropar-nos a la teoria literària de la mà d’un dels nostres grans escriptors. Tot i que se’n van trobar sense cap indicació de destinatari, l’autor segarrenc els va confegir per encàrrec de diverses editorials. 

Pedrolo els va escriure tal com raja, la majoria entre 1963 i 1976. No se n’està d’opinar, de vegades d’una manera jocosa, sobre l’obra en qüestió, recomanant o no la seva publicació i amb alguns matisos que són una delícia. Malauradament, ell era tot un expert en el tema de la censura, l’havia patit massa, i a voltes facilitava pistes o suggeria la modificació d’algun paràgraf per tal de superar-la. 

Tots ells —classificats en tres grups generals: Assaigs i estudis, Gèneres i Literatura— enriqueixen la vasta visió pedroliana que ja tenim i la manera, també, d’entendre la Literatura. Pedrolo recalca la importància de la versemblança, la coherència de la trama i la construcció dels personatges, alhora que insisteix en el fet que una bona novel·la ha de conjugar tant la forma com el contingut amb excel·lència. Per a ell, era la manera d’assolir l’estil novel·lístic. 

Per facilitar-ne la lectura, els autors de Pedrolo informa, han subdividit els apartats. 

Així, dins Assaigs i estudis, trobareu fitxes d’assaig, història, ciència i ciències socials. A l’apartat de Gèneres, fitxes de literatura juvenil, ciència-ficció, policíac i teatre. Finalment, a Literatura, els curadors del recull els han classificat a efectes pràctics per llengües i trobareu Literatura del Regne Unit i Irlanda, Literatura nord-americana, Literatura d’altres nacionalitats en llengua anglesa, Literatura en llengua catalana, Literatura en llengua francesa, Literatura en llengua hebrea i Literatura en altres llengües.

No és un llibre per abordar-lo tot seguit. Sí, en canvi, és recomanable llegir primer la introducció que ens aporta els detalls per aprofitar més el seu contingut i ens clarifica l’estructura per poder fer-ne un ús més satisfactori. És una obra de consulta. Jo no m’he llegit encara tots els informes, però sí els dels llibres que ja conec i també els classificats com a policíac i ciència ficció. Què pensava Manuel de Pedrolo de Yo, robot d’Isaac Asimov? I d’altres títols d’autors com Aldous Huxley, Ray Bradbury, Lawrence Durrell, Doris Lessing o Saul Bellow? N’hi ha moltíssims més. Una joia.

Un llibre imprescindible per a la vostra biblioteca i amb el qual us desitjo un bon estiu carregat de bones lectures.

Fins al setembre, negrots, lletraferits..., doncs això: negreferits!

Et diran que és l'atzar, de Núria Queraltó

Pagès Editors

149 pàgines

De la mà de l’editorial Pagès, en la col·lecció Lo Marraco Negre, l’escriptora Núria Queraltó enceta una nova aventura literària amb la seva primera novel·la i ho fa en clau de negre. Per tant, aquest blog  no podia deixar de fer-se’n ressò.

Núria Queraltó (Barcelona, 1964)
El 2013 es publica el seu primer llibre, de foto-haiku: Mirada d'haiku (Témenos Edicions). I el 2015 presenta un nou recull d'haikus: Amb remor de vent (Voliana Edicions, 2014), i Lletres blaves per l'autisme (Stonberg Editorial, 2017), amb un poema i un conte respectivament. 

Et diran que és l’atzar és una novel·la breu, una nouvelle que se li’n diu, que aborda el tema d'un segrest. No és cap avançament de la trama, de seguida un se n’adona sense haver llegit la sinopsi de la contracoberta. El llibre, de ritme giradís, està escrit amb una prosa que flueix. L’autora es qüestiona sobre la capacitat de decisió que tenim les persones i l’aparent autonomia per fer-ne ús. Però la vida o l’atzar, de vegades, et prepara sorpreses. 

“—No vull que em diguis el que creus que vull sentir. Vull que em responguis què en penses. És això el que valoraré, que siguis sincera.

S´ho rumia uns instants, i fa que no amb el cap. No, ella creu que una persona és digna pel que fa, són els seus actes el que la fa digna o indigna.”

La novel·la introdueix com a trama paral·lela, que anirà pautant els esdeveniments, l’argument d’un còmic manga. La regeneració i la puresa de l’espècie hi són presents, com acostuma a passar en la majoria d’aquestes històries d’animació japoneses. Amb pinzellades filosòfiques i simbologia pictòrica, Núria Queraltó ens convida a reflexionar sobre el poder real que atorguem als altres sobre nosaltres mateixos, per a mi el punt central de la novel·la. La pertorbació d’un fill de mare castrant i el domini absolut sobre la víctima en front de la submissió i el sentiment de culpa d’una filla. Qui guanyarà? És difícil respondre aquesta qüestió quan el mal ja està fet. Bona lectura.

Anna Grimm, memòria mortal, de Montse Sanjuan

Pagès Editors

284 pàgines

Avui us parlo de la tercera publicació de la nova col·lecció de novel·la criminal de Pagès Editors “Lo Marraco Negre”, dirigida per Sebastià Bennasar. Es tracta del tercer lliurament de la sèrie de la sergent Anna Grimm, intitulat Anna Grimm, memòria mortal.

Presentació a Les Borges Negres. Fotografia @Bel Ort

El cap de setmana passat havia de coordinar la taula rodona “Ja hem begut oli” del Festival Les Borges Negres, dirigit per l’escriptora Ramona Solé, on participava l’autora Montse Sanjuan parlant-nos de la seva obra. Feia setmanes que havia llegit La sergent Anna Grimm, la novel·la on es presentava la figura de la mossa d’esquadra i la resolució de dos casos, un d’ells que afectava la seva vida personal. Em va semblar una bona adaptació de les novel·les nòrdiques. Recordava els llibres de Mankell però ambientat a Lleida. Amb una prosa àgil, combinava les perquisicions de les dues investigacions, dosificant de mica en mica cada petit descobriment. Quan el vaig acabar vaig pensar que apuntava maneres i entenia per què en aquell llibre s’havia forjat tot el que després havia succeït i ja era públic: publicació de la segona entrega, drets venuts a una productora per a l’adaptació televisiva i cinematogràfica i traducció al castellà.

Anna Grimm, memòria mortal, per tant, prometia unes bones hores de lectura i no m’ha decebut gens. És una bona novel·la ben treballada amb personatges i diàlegs versemblants i propers. Coincideix amb la primera entrega quant a la combinació de dos casos a investigar, un d’ells més personal. La figura del company de feina, l’agent Pau Caralt, cobra protagonisme i commourà a una Grimm que es debatrà en algunes contradiccions. 

Recentment Montse Sanjuan ha viatjat als Estats Units Mexicans
per a presentar la seva obra traduïda al castellà.

Veiem com la protagonista ha crescut del bracet de l’autora. Una investigadora criminal motivada per l'ambició professional, d'inici un tant asèptica diria jo, que cada vegada més ens deixa veure les seves diferents cares. Sí, és més polièdrica, com tothom, i més empàtica. Segueix relaxant-se fent els seus habituals llargs a la piscina i dopant-se a base de cafè. Compartim esport i droga, doncs!

Un dels aspectes que m’han semblat més interessants de la novel·la és l’alternança entre  el present i el passat. Tots, d’alguna manera, som esclaus o hereus del nostre passat i Sanjuan ens ho recorda ambientant les pàgines amb una gran tasca de documentació que dota de solidesa la novel·la, fins i tot, a l’hora de resoldre ambdós casos. De nou, la capital de Ponent serà un dels personatges i estarem encantats de perdre’ns pels seus carrers.

Es vessa una sang fàcil, de Manuel de Pedrolo

Pagès editors

134 pàgines

Enguany, amb la commemoració del centenari del naixement de l’escriptor Manuel de Pedrolo, estem veient com les editorials s’engresquen a reeditar algunes de les seves obres. És el cas de Pagès editors, que enceta la col·lecció Lo Marraco Negre amb aquest títol de l’autor homenatjat. Col·leció dirigida per Sebastià Bennassar, igual que ho feu Pedrolo als inicis de La Cua de Palla. Des d’En clau de Negre li desitgem molt d’èxit i que sigui per molts anys. Bennassar ha publicat recentment un manual per endinsar-nos en la lectura de l'obra pedroliana, de la mà de  l'Editorial Meteora.

 

Es vessa una sang fàcil, tal com ens informa un breu pròleg de l’escriptor, professor i estudiós del gènere Alex Martin Escribà, fou publicada després de dos anys de censura, l’any 1954. De fet, el decalatge entre els anys d’escriptura reals i els de les publicacions serà present al llarg de l’obra literària de l’autor. Malauradament, com molts d’altres lectors, només n’havia llegit, fins ara, dues obres: Mecanoscrit del segon origen (com a material acadèmic quan cursava EGB) i S’han deixat les claus sota l’estora (probablement comprat al mercat de Sant Antoni, molt freqüentat per mi en la meva infantesa i adolescència). A les lleixes de la biblioteca de casa, hi descansen Reserva d’inquisidors (edició de 1988) i Joc brut (edició de 2007), a l’espera de ser llegits.

La seva prolífica obra i el seu llegat pioner i valent no va ser prou reconegut. Aquí us deixo unes reflexions enregistrades entorn de la taula “Tots soms hereus de Pedrolo” en el marc de la BCNegra 18’, d’Anna Maria Villalonga —comissària de l’Any Pedrolo— i Jordi Canal —director La Bòbila, biblioteca especialitzada en el gènere negre i policíac:

Efectivament, tal com reafirmen Villalonga i Canal, s'ha de reconèixer l'autor per la seva obra literària i com uns dels autors capdavanters en la línia en què ja n'eren altres europeus. 

Es vessa una sang fàcil no és una novel·la canònica. Si tenim en compte l’any en què va ser escrita, i més en el context, és molt arriscada. Martin Escribà remarca la importància de la publicació d’aquest “text fundacional”. Trobareu una trama inspirada en una novel·la de Riley Burnett, potser nosaltres la reconeixerem en l'adaptació al cinema La jungla d’asfalt. 

Entre les pàgines, plenes d’acció, violència, hi trobarem també monòlegs interiors, alguns d’ells frenètics que recorden a El soroll i la fúria de Faulkner i unes descripcions magnífiques, com ara l’escena de la persecució vora el riu.

Tenim l’oportunitat de redescobrir un autor impressionant, “que no te l’acabes”, com repeteix la comissària, i del qual val la pena fer cas als experts. Aprofitem aquest any, doncs, per enganxar-nos al seu llegat i gaudir de totes les recomanacions del comissariat, de les editorials, dels experts i de les activitats que biblioteques, escoles, associacions i festivals de literatura hi tenen preparades.

Pedrolegem-ne tots!