11/25/2018

Rapsòdia per a un mort, de Margarida Aritzeta

278 pàgines

Trenta-cinquè títol del catàleg de l’editorial Llibres del Delicte, especialitzada en novel·la negra i tercer volum de la sèrie de la inspectora Mina Fuster. Si us ve de gust, podeu llegir la ressenyes dels anteriors títols aquí (L’amant xinès) i aquí (Els fils de l’aranya).

Rapsòdia per a un mort arrenca amb la presumpta mort d’un home d’ètnia gitana. Aquest és el tret de sortida d’una novel·la on els esdeveniments es van embolicant precipitadament i, sense remei, per acabar capgirant la ciutat de Tarragona. El llibre trenca amb els prejudicis sobre l’ètnia, lleva etiquetes generalistes i ens endinsa en la vida quotidiana d’uns personatges tan singulars com magníficament construïts: l’onclo Gros, la Trini, en Felip el Bell, en Gus, el Màquina, la Flora o en Genís.



En aquest tercer lliurament, tant la trama principal com les subtrames ens sorprendran fent al·lusions a espais comuns de rabiosa actualitat com l’atemptat terrorista de Cambrils, la pressió feixista sobre la llibertat d’expressió, la manipulació dels mitjans de comunicació, els interessos policials o les fake news.

Margarida Aritzeta recupera, alhora, alguns personatges de la nissaga com la Rubi, en Kàputx o, com no podria faltar, la insuportable i alhora entranyable mare de la mateixa protagonista, Mina Fuster. També n’hi afegeix d’altres, com ara relleus de càrrecs dins la comissaria o fins i tot una peculiar experta en assumptes fiscals que respon al nom de Charo. D’això, no en puc dir res més; millor que us n’assabenteu pel mateix personatge que, com són les coses!, té un canal de Youtube:




Paral·lelament, la inspectora Mina Fuster es veu involucrada en un presumpte delicte fiscal; una pròpia línia narrativa que ens servirà per recordar el seu passat —amb el seu estimat i desaparegut Johnny Warhol— i a entendre millor la relació irascible que manté amb la seva mare. 

El text és una delícia per als sentits. L’autora s’ha deixat anar i descripcions, personatges i diàlegs flueixen que és una meravella. Escrit en un to plasent, ens llevarà més d’un somriure. És remarcable la gran tasca de documentació d’Aritzeta, així com el tractament de l’argot o la utilització del caló amb transcripcions fonètiques. Al final de la novel·la, s’inclou un recull dels significats dels termes emprats per a facilitar la lectura. 

*De la solapa: "Va debutar a la novel·la negra amb El correu de Trípoli (1990), seguida de Tie Break (1991) i El cau del llop (1992), a la col·lecció "La Negra" de la Magrana. Ha publicat més d'una trentena de novel·les (novel·les realistes, fantàstiques, de memòria històrica, juvenils). N'hi ha unes quantes d'intriga o criminals, com El verí (2002), El llegat dels filisteus (2005) o La maleta sarda (2010). El retorn al gènere negre es produeix amb el relat "L'assassinat de la venedora de cupons", inclòs al recull Elles també maten (Llibres del Delicte, 2013), d'on arrenca la saga de la inspectora Mina Fuster (...)".

No us perdeu aquesta “rapsòdia” que ressona a Queen i a la mirada literària d’una autora que enguany ha rebut la Creu de Sant Jordi i que es mostra més desinhibida i original que mai.

11/18/2018

En silencio, de Marin Ledun

Off Versatil
198 pàgines

Vaig conèixer l’autor al festival de literatura i cinema negre Vilassar de Noir i em vaig engrescar a llegir el llibre que hi presentava. No me n’he penedit.

En silencio és una novel·la que poua en la foscor humana i en una societat desenganyada. L’autor construeix una atmosfera sòrdida, amanerada de ferums i de paisatges miserables. I de desesperació. Els personatges són deutors d’un dolor, un dolor que és necessari oblidar per arribar a perdonar a qui ens ha fet mal. 

Émilie ha viscut els darrers anys de la seva vida immersa en una mentida i intenta fer el que ella havia après millor: treballar per divertir-se en el temps lliure. No és això el que s’espera de les persones etiquetades com a “normals”? Però l’atzar li tenia preparada una broma macabra en forma d’accident. 

Què passa quan creues la frontera i passes al costat fosc dels marginats? Què passa quan treballar es converteix en tota una proesa? Què passa quan una noia que se sent desitjada es mira al mirall i li manca una peça? L’obra explota la morbositat d’uns depredadors fins al límit. La venjança es converteix en bilis, en ganes de prémer el gatell i vomitar. 

Però l’autor va més enllà, amb una trama senzilla i gran ritme, construeix una obra que retrata i capgira els valors de la societat actual. Émilie ja no es reconeix, el dolor de l’amputació d’una cama a causa de l’accident l’hi recorda constantment. D’altra banda la ferida li ha obert una drecera a la dignitat.


“No soy mediocre. Tú tampoco, con tu minúscula vida de mierda y esas bonitas muñecas que desfilan por tu guarida y que nunca consigues guardar. No somos mediocres. Es la imagen que ellos nos transmiten de nosotros mismos, pero créeme, no es así. Somos pueblo, y el pueblo no es nunca mediocre. Lo que pasa es que sencillamente ya no se parece a como era antes. Cambia. Muta. Aguanta. Evoluciona, para mal o para bien. Como tú y yo.”


“Marin Ledun (Ardèche, Francia. 1975) Doctor en Ciències de la informació i la Comunicació. Autor de més d’una vintena de novel·les, que li han valgut nombrosos premis literaris. Entre elles, En douce (En silencio), Prix Transfugue a la milor novel·la negra francesa del 2016 i L’homme que a vu l’homme (Prix Amila-MEckert 2014, sélection 2016 Prix Polar SNCF). Destaquen de la seva obra: La Guerre des Vanités (Prix Mystère de la critique 2011) i Les visages écrasés (Trophé 813 de novel·la francesa 2011 i Primer Premi de novel·la negra 2012 del festival Internacional de cinema negre de Beaune), adaptada al cinema sota el títol Carole Matthieu (2016). (...)”


Ledun ja ens ho va advertir al festival: no és una novel·la de venjança, malgrat el que podríem arribar a pensar, és una novel·la de redempció. L'heu de llegir.

11/15/2018

Et diran que és l'atzar, de Núria Queraltó

149 pàgines

De la mà de l’editorial Pagès, en la col·lecció Lo Marraco Negre, l’escriptora Núria Queraltó enceta una nova aventura literària amb la seva primera novel·la i ho fa en clau de negre. Per tant, aquest blog  no podia deixar de fer-se’n ressò.

Núria Queraltó (Barcelona, 1964)
El 2013 es publica el seu primer llibre, de foto-haiku: Mirada d'haiku (Témenos Edicions). I el 2015 presenta un nou recull d'haikus: Amb remor de vent (Voliana Edicions, 2014), i Lletres blaves per l'autisme (Stonberg Editorial, 2017), amb un poema i un conte respectivament. 


Et diran que és l’atzar és una novel·la breu, una nouvelle que se li’n diu, que aborda el tema d'un segrest. No és cap avançament de la trama, de seguida un se n’adona sense haver llegit la sinopsi de la contracoberta. El llibre, de ritme giradís, està escrit amb una prosa que flueix. L’autora es qüestiona sobre la capacitat de decisió que tenim les persones i l’aparent autonomia per fer-ne ús. Però la vida o l’atzar, de vegades, et prepara sorpreses. 



“—No vull que em diguis el que creus que vull sentir. Vull que em responguis què en penses. És això el que valoraré, que siguis sincera.
S´ho rumia uns instants, i fa que no amb el cap. No, ella creu que una persona és digna pel que fa, són els seus actes el que la fa digna o indigna.”

La novel·la introdueix com a trama paral·lela, que anirà pautant els esdeveniments, l’argument d’un còmic manga. La regeneració i la puresa de l’espècie hi són presents, com acostuma a passar en la majoria d’aquestes històries d’animació japoneses. Amb pinzellades filosòfiques i simbologia pictòrica, Núria Queraltó ens convida a reflexionar sobre el poder real que atorguem als altres sobre nosaltres mateixos, per a mi el punt central de la novel·la. La pertorbació d’un fill de mare castrant i el domini absolut sobre la víctima en front de la submissió i el sentiment de culpa d’una filla. Qui guanyarà? És difícil respondre aquesta qüestió quan el mal ja està fet. Bona lectura.

11/09/2018

Un aire que mata, de Margaret Millar

Seleccions de La Cua de Palla
235 pàgines


Aquest títol és el número quaranta-sis de la ‘Seleccions de La Cua de Palla’ i el vint-i-dosè que llegeixo de la col·lecció.

Margaret Millar és una autora que sempre sorprèn, no només per la qualitat literària sinó també per la seva inquietud en escriure llibres molt diferents. A diferència del seu home, el també escriptor Ross McDonald, que escriuria una vintena de llibres més o menys fidels a un mateix patró, Millar es reinventava en cada nova publicació. 


Margaret Millar (1915-1994) És una de les grans escriptores de novel·la policíaca i de suspens. Va escriure més d'una trentena de títols, entre ells:
Amb la por al cos, Un estrany a la meva tomba, Pagarás con maldad, El maligno o La bestia se acerca, premiada amb l'Edgar a la millor novel·la negra de 1956.
 


En aquest cas ens trobem davant d’una novel·la amb un cert punt còmic. Els personatges són traçats des de la ironia i els diàlegs no tenen pèrdua. 

La novel·la comença amb una trama de situacions hilarants i acaba amb un final de gir inesperat. Si l’obra s'hagués publicat en l’actualitat, potser trobaríem la resolució massa rebregada tant en les novel·les criminals com en el cinema, però estem parlant d'una obra que va ser escrita l'any 1957. 




Ignoro si existeix una reedició més actual, si és així millor triar-la, perquè la traducció que fa Jordi Basses se’n dol pel pas del temps. No pasa el mateix amb la resta de títols que he llegit de la col·lecció, que tot i que es nota que van ser traduïts fa anys, se’n salven i amb nota alta. En canvi, aquesta és plena d’arcaismes que dificulta la lectura. Ja m’enteneu: àdhuc, nogensmenys, llurs, etc.

En qualsevol cas, recomano la lectura per l’ús del to irreverent que empra la Millar i per la trama que va més enllà de descobrir l’assassí. No calen morts a tort i a dret per escriure una novel·la negra. Segur que us farà passar una bona estona. 

11/08/2018

La casa secreta de la muerte, de Ruth Rendell


Debolsillo. Penguin Random House Grupo Editorial
286 pàgines


Segon llibre que llegeixo de l’autora. 
Si voleu llegir la ressenya que en vaig fer del primer, Carne Trémula, podeu clicar aquí.
N’he adquirit uns quants volums, els he trobat a diferents llibreries de vell i m’ha fet especial il·lusió comprovar com manté el mateix suspens que en l’anterior lectura. 

En aquesta ocasió, Rendell narra l’assassinat d’una dona i del seu amant. He gaudit molt de la construcció dels personatges, de la manera que té l’autora d’aprofundir, sobretot, en la psicologia dels protagonistes. S’ajudarà descrivint un veïnat indiscret i uns personatges secundaris àvids de tafanejar qualsevol conducta que ells considerin inapropiada.

Una atmosfera grisa envolta tot el text, on la culpa sura arreu. Hi ha també una certa crítica social vers al masclisme: si un home és infidel, està ben vist, si ho fa una dona, és una meuca. L’escriptora assenyala la doble moral que impera en la societat dels anys setanta. Tot i que el llibre va ser escrit gairebé fa quatre dècades, és esfereïdor comprovar com certes conviccions encara persisteixen. 

La novel·la té un ritme pausat —darrerament gaudeixo molt d’això, una mica saturada d’obres “trepidants”— i no serà fins força avançada la lectura quan s'hi afegirà la incògnita de l’autoria dels assassinats. 

La casa secreta de la muerte és una molt bona lectura de suspens inquietant, plena de descripcions i de detalls que ens faran gaudir, amb una trama ben trenada i un gir final narratiu magistral. 
Recomanada per a nostàlgics i incondicionals del suspens.

Ruth Rendell (1930- 2015) 
La seva producció destaca per la gran qualitat literària de les seves obres, que l'havien fet mereixedora de premis com la Daga de Plata de la Crime Writers Association el 1987, la Daga d'Or en quatre ocasions (1976, 1986, 1987 i 1991), la Daga de Diamants per les seves aportacions al gènere, el National Book Award el 1980, tres premis Edgar Allan Poe i el premi literari del Sunday Times any 1990. Amb el pseudònim de Barbara Vine escriu novel·les de gran crítica social.

En total ha escrit més de 75 novel·les. Aquests són els títols més rellevants de la seva obra, dels quals se n’han traduït molt pocs al català. *

El club de Hexam Place
Trece escalones
El minotauro
El agua está espléndida
Resaca
Perdidos en la noche
Simisola
Carretera de odios
El azar de la tragedia
El hijo perdido
La casa secreta de la muerte
Los hilos del azar
Obsesión
El pájaro del cocodrilo
El juego de los astutos
En la oscuridad del bosque
La planta carnívora y otros relatos
Dedicatoria mortal
La estampa del diabló
La senda de la maldad y otros relatos
Morir de pie
El precio de la vanidad
Lobo para matadero
Falsa identidad
Uno horizontal, dos vertical
El rostro de la traición
La crueldad de los cuervos
Un cuento chino
Un simple fallo
Una vida durmiente
La muñeca asesina
El árbol de la malaria y otros relatos
El rostro velado
Hablar con desconocidos
Algunos mienten, otros mueren
Después del asesinato
El señor del páramo
Un cadáver para la boda
El daño está hecho
Revisión de un crimen
Deseo criminal
Las llaves de la calle
El talón de Aquiles
El árbol de manos
La ceremonia
Bodas de azufre
Linajes de sangre
El diario de Asta
Su nueva amiga 
La alfombra del Rey Salomón
Un beso para mi asesino
El lago de las tinieblas
Amores que matan
Un adiós para siempre
Piedras como corazones 
Eterna despedida
Camino del matadero
 El demonio pintado
Inocencia singular
Carne trémula 
Un arrendamiento de muerte
Un juicio de piedra
La mujer de piedra
Clínica anestesiológica
Un demonio para mí
Basta ya de muertos


_________________________________________
*Títols extrets de: http://www.lecturalia.com/autor/4092/ruth-rendell