Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Suspens. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Suspens. Mostrar tots els missatges

11/09/2018

Un aire que mata, de Margaret Millar

Seleccions de La Cua de Palla
235 pàgines


Aquest títol és el número quaranta-sis de la ‘Seleccions de La Cua de Palla’ i el vint-i-dosè que llegeixo de la col·lecció.

Margaret Millar és una autora que sempre sorprèn, no només per la qualitat literària sinó també per la seva inquietud en escriure llibres molt diferents. A diferència del seu home, el també escriptor Ross McDonald, que escriuria una vintena de llibres més o menys fidels a un mateix patró, Millar es reinventava en cada nova publicació. 


Margaret Millar (1915-1994) És una de les grans escriptores de novel·la policíaca i de suspens. Va escriure més d'una trentena de títols, entre ells:
Amb la por al cos, Un estrany a la meva tomba, Pagarás con maldad, El maligno o La bestia se acerca, premiada amb l'Edgar a la millor novel·la negra de 1956.
 


En aquest cas ens trobem davant d’una novel·la amb un cert punt còmic. Els personatges són traçats des de la ironia i els diàlegs no tenen pèrdua. 

La novel·la comença amb una trama de situacions hilarants i acaba amb un final de gir inesperat. Si l’obra s'hagués publicat en l’actualitat, potser trobaríem la resolució massa rebregada tant en les novel·les criminals com en el cinema, però estem parlant d'una obra que va ser escrita l'any 1957. 




Ignoro si existeix una reedició més actual, si és així millor triar-la, perquè la traducció que fa Jordi Basses se’n dol pel pas del temps. No pasa el mateix amb la resta de títols que he llegit de la col·lecció, que tot i que es nota que van ser traduïts fa anys, se’n salven i amb nota alta. En canvi, aquesta és plena d’arcaismes que dificulta la lectura. Ja m’enteneu: àdhuc, nogensmenys, llurs, etc.

En qualsevol cas, recomano la lectura per l’ús del to irreverent que empra la Millar i per la trama que va més enllà de descobrir l’assassí. No calen morts a tort i a dret per escriure una novel·la negra. Segur que us farà passar una bona estona. 

11/08/2018

La casa secreta de la muerte, de Ruth Rendell


Debolsillo. Penguin Random House Grupo Editorial
286 pàgines


Segon llibre que llegeixo de l’autora. 
Si voleu llegir la ressenya que en vaig fer del primer, Carne Trémula, podeu clicar aquí.
N’he adquirit uns quants volums, els he trobat a diferents llibreries de vell i m’ha fet especial il·lusió comprovar com manté el mateix suspens que en l’anterior lectura. 

En aquesta ocasió, Rendell narra l’assassinat d’una dona i del seu amant. He gaudit molt de la construcció dels personatges, de la manera que té l’autora d’aprofundir, sobretot, en la psicologia dels protagonistes. S’ajudarà descrivint un veïnat indiscret i uns personatges secundaris àvids de tafanejar qualsevol conducta que ells considerin inapropiada.

Una atmosfera grisa envolta tot el text, on la culpa sura arreu. Hi ha també una certa crítica social vers al masclisme: si un home és infidel, està ben vist, si ho fa una dona, és una meuca. L’escriptora assenyala la doble moral que impera en la societat dels anys setanta. Tot i que el llibre va ser escrit gairebé fa quatre dècades, és esfereïdor comprovar com certes conviccions encara persisteixen. 

La novel·la té un ritme pausat —darrerament gaudeixo molt d’això, una mica saturada d’obres “trepidants”— i no serà fins força avançada la lectura quan s'hi afegirà la incògnita de l’autoria dels assassinats. 

La casa secreta de la muerte és una molt bona lectura de suspens inquietant, plena de descripcions i de detalls que ens faran gaudir, amb una trama ben trenada i un gir final narratiu magistral. 
Recomanada per a nostàlgics i incondicionals del suspens.

Ruth Rendell (1930- 2015) 
La seva producció destaca per la gran qualitat literària de les seves obres, que l'havien fet mereixedora de premis com la Daga de Plata de la Crime Writers Association el 1987, la Daga d'Or en quatre ocasions (1976, 1986, 1987 i 1991), la Daga de Diamants per les seves aportacions al gènere, el National Book Award el 1980, tres premis Edgar Allan Poe i el premi literari del Sunday Times any 1990. Amb el pseudònim de Barbara Vine escriu novel·les de gran crítica social.

En total ha escrit més de 75 novel·les. Aquests són els títols més rellevants de la seva obra, dels quals se n’han traduït molt pocs al català. *

El club de Hexam Place
Trece escalones
El minotauro
El agua está espléndida
Resaca
Perdidos en la noche
Simisola
Carretera de odios
El azar de la tragedia
El hijo perdido
La casa secreta de la muerte
Los hilos del azar
Obsesión
El pájaro del cocodrilo
El juego de los astutos
En la oscuridad del bosque
La planta carnívora y otros relatos
Dedicatoria mortal
La estampa del diabló
La senda de la maldad y otros relatos
Morir de pie
El precio de la vanidad
Lobo para matadero
Falsa identidad
Uno horizontal, dos vertical
El rostro de la traición
La crueldad de los cuervos
Un cuento chino
Un simple fallo
Una vida durmiente
La muñeca asesina
El árbol de la malaria y otros relatos
El rostro velado
Hablar con desconocidos
Algunos mienten, otros mueren
Después del asesinato
El señor del páramo
Un cadáver para la boda
El daño está hecho
Revisión de un crimen
Deseo criminal
Las llaves de la calle
El talón de Aquiles
El árbol de manos
La ceremonia
Bodas de azufre
Linajes de sangre
El diario de Asta
Su nueva amiga 
La alfombra del Rey Salomón
Un beso para mi asesino
El lago de las tinieblas
Amores que matan
Un adiós para siempre
Piedras como corazones 
Eterna despedida
Camino del matadero
 El demonio pintado
Inocencia singular
Carne trémula 
Un arrendamiento de muerte
Un juicio de piedra
La mujer de piedra
Clínica anestesiológica
Un demonio para mí
Basta ya de muertos


_________________________________________
*Títols extrets de: http://www.lecturalia.com/autor/4092/ruth-rendell