Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El qüestionari literari. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El qüestionari literari. Mostrar tots els missatges

6/20/2017

Entrevista a Sebastià Bennasar

Avui publiquem el darrer qüestionari literari abans l’estiu, al setembre hi retornarem. I per fer-ho, tanquem la temporada amb l’ínclit escriptor Sebastià Bennasar.
La seva tasca incansable com a agitador cultura és coneguda arreu. Nascut a Mallorca, Bennasar és periodista, traductor i crític literari. Té una llarga trajectòria per les redaccions de diaris de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears, on va ser cap de Cultura del Diari de Balears. Fundador de les revistes Bearn i la recent desapareguda Bearn Black i col·laborador de la revista Vilaweb.
A Lisboa, on va residir durant un llarg període, va fundar dues associacions vinculant la cultura catalana i portuguesa i també va ser membre fundador de la revista Capicua.
Ha impartit conferències, seminaris i cursos de literatura, sobretot de novel·la negra en diferents universitats de la península; també a Portugal i a França. Ha impulsat diversos festivals literaris, ara com ara Tiana Negra i Gràcia Llegeix. Coordinador, també, de diferents clubs de lectura, encara li resta temps per anar configurant el seu corpus literari, prolífic i divers: una trentena d’obres entre poesia, relat, novel·la i assaig.


Fotografia:@Núvol


L’any 2005 va ser guardonat amb dos premis el de Pollença de novel·la per Els Blaus de l'Horitzó i L’hiperbòlic per L’Estret de Torres. L’any 2007  va guanyar el Premi 25 d'abril Vila de Benissa 2007 per Connie Island, l’any 2011 el Premi Vila de Lloseta 2011 per La mar no sempre tapa, l’any 2013 el premi Recull de Blanes 2013 per Badia de Mindelo i enguany el Premi València Negra 2017 a la millor novel·la negra en català, per L'Imperi dels lleons (Alrevés).


Us deixem les ressenyes que hem publicat d’alguns dels seus llibres (hi podeu accedir clicant a sobre): L'imperi dels lleonsOn mai no creix l'herba, Crims.cat 2.0: més sospitosos del gènere negre als Països Catalans





    1-    Quan vas començar a escriure?

Vaig començar a escriure de forma conscient als setze anys, una poesia molt dolenta per intentar enamorar les noies (mai no vaig aconseguir-ho) i em vaig adonar que em volia dedicar a això quan vaig guanyar un premi de relats del Diario de Mallorca, quan tenia disset anys. Aquell estiu, el de 1994, vaig entrar a treballar al Diario Baleares i des de llavors que sempre he compaginat el periodisme amb la ficció, per tant em guanyo la vida escrivint des del juliol de 1994.


2-  Quan vas pensar que volies publicar?

No ho vaig pensar gaire. Vaig començar en un llibre de poesia compartit quan tenia vint-i-un anys i d’aquí el 1998 vaig publicar el meu primer poemari –molt dolent. Llavors el 2000 ja vaig publicar la meva primera novel·la negra. Mai no he tingut dificultats per publicar, al contrari, i potser això ha fet que hagi publicat algunes obres que no haurien d’haver vist mai la llum.

       3-    En quin moment del dia escrius?

A totes hores, és la meva feina, però també és cert que sóc molt guardiolista i que a mi el que em funciona és escriure molt d’hora. A les cinc de la matinada i fins a les set. Això ja ho tens guanyat.

      4-    Com organitzes l’escriptura d’un llibre?

Si és una novel·la negra busco una imatge potent al final i una al principi i jugo a fer que es trobin. Si no és negre tinc la idea general però els petits detalls van sortint durant el procés d’escriptura.

       5-    Un autor referent?

M’agrada el Hemingway de quan era pobre i feliç, el d’abans de 1936 i els seus contes. I és clar, Manuel de Pedrolo, en general tota la seva obra. En castellà el meu autor preferit és Roberto Bolaño. Entre els poetes, Damià Huguet.

      6-  Quin llibre recomanaries?

Dependria molt de per a qui fos. Jo recomanaria qualsevol llibre de Jaume Benavente, m’agrada molt com escriu. I els contes de Raymond Carver i els de Quim Monzó. Però el millor llibre del món és L’illa del tresor.

      7-    Estàs treballant en un nou projecte?

Sempre estic treballant en nous projectes, em guanyo la vida així.

      8-    Un desig per al futur?

Que la precarietat dels escriptors sigui una mica menys precària.





6/10/2017

Entrevista a Fernando Marías

Fernando Marías és escriptor i guionista. Va néixer a Bilbao l'any 1958 i viu a Madrid des del 1975. Ha escrit nou novel·les, nou llibres infantils i juvenils i ha participat en 17 obres col·lectives. Marías aplega onze premis, entre els quals el Premio Nadal 2001, amb l'obra El niño de los coroneles, l'Ateneo de Sevilla 2005 amb El mundo se acaba todos los días i el Premi Nacional de Literatura Infantil y Juvenil 2006 amb l'obra Cielo abajo. Com a editor ha publicat 19 títols. Destaquen, entre altres, els guions per a televisió dels documentals Páginas ocultas de la historia i els de cinema El segundo nombre (2001) i La luz prodigiosa, adaptació homònima de la seva novel·la, amb què va ser nominat com Millor Guió Adaptat als Premios Goya. També és propulsor de diferents conceptes culturals com ara Hnegra, "una proposta multidisciplinària i itinerant de ficció criminal".
Us enllacem la ressenya que vam escriure al blog de la novel·la Esta noche moriré, editada per l'editorial Alrevés amb motiu del vintè aniversari: cliqueu aquí. Des d'En clau de Negre volem agrair-li les seves respostes al qüestionari literari del Va d'autors.


Fotografia de Twiter: @fernandomarias

1- ¿Cuándo empezaste a escribir?

Fantaseé con ello sobre los quince años, cuando quería ser rockero o cineasta (formas de narración), y lo hice realidad con treinta y dos. Fantaseé muy pronto y ejecuté bastante tarde.

2- ¿Cuándo pensaste en publicar?

Solo cuando tuve mi primer libro terminado. No hice planes. De pronto tuve un libro acabado y me puse a buscar editorial.

3- ¿Cuándo escribes durante el día?

En situación óptima 4 horas. Pero eso es cuando estoy resueltamente dentro de una novela, mientras la planeo y encuentro el tono, etc. escribo poquísimo. Soy muy vago.

4- ¿Cómo organizas la escritura de un libro?

No la organizo. Voy avanzando por él.

5- ¿Un autor referente?

Borges. Inamovible.

6- ¿Qué libro recomendarías?

Atila, de Javier Serena. Está en Tropo.

7- ¿Estás trabajando en un próximo proyecto?

Sí, pero todavía en modo desorganizado, dejándome llevar por la confusión y la incertidumbre.

8- ¿Algún deseo en el futuro?

Seguir teniendo ideas cuya ejecución me divierta.




5/30/2017

Entrevista a Sílvia Mayans


L’hem descobert fa poc i ens ha agradat la seva veu, molt en especial la incorporació del dialecte de les Terres de l’Ebre a les seves obres. Sílvia Mayans va néixer a Barcelona i va marxar dos anys a viure al Marroc. En tornar començà a escriure. L’any 2009 es trasllada al municipi d’Arnes on comença a publicar els seus primers escrits, alguns d’ells poemes. L’any 2012 publica Cap llàgrima sobre la tomba (Pagès editors), finalista del premi Ferran Canyameres, i l’any 2017 Cendra, amb la mateixa editorial. Podeu llegir la ressenya que en vam fer aquí i també podeu seguir-la al seu blog: A recer d'un baobab

Fotografia: @Judit Monclús

1-    Quan vas començar a escriure?

           De menudeta ja escrivia, relats, poesia, dietaris... Però, si parlem d’escriure en serio, a partir del 2005, en tornar d’una estada de 2 anys al Marroc, una mica mogudeta.

2-    Quan vas pensar que volies publicar?

       Bé, no ho tenia com a objectiu, realment. Els primers relats els vaig publicar en llibres col.lectius, organitzats per Octavi Serret, de la llibreria Serret de Vall-de-roures. Sabies que li acaben d’atorgar la Creu Sant Jordi per la seva tasca de promoció de la llengua catalana a la Franja? Després en quedar finalista del premi Ferran Canyameres de novel.la de misteri, vaig veure que tenia opcions de publicar en solitari amb Pagès Editors. I vaig aprofitar l’oportunitat.

3-    En quin moment del dia escrius?

      Ni molt d’hora (les neurones encara no se m’han engegat), ni molt tard (les neurones les tinc saturades). A banda d’això, pot ser que vagi conduint, per exemple, i hagi de parar per escriure una idea o un fragment que m’ha vingut al cap. Quan vaig en cotxe o en tren, o en autobús, entro en un estat de desconnexió que em fa brollar les idees.

4-    Com organitzes l’escriptura d’un llibre?


       Parteixo d’una idea inicial. Pot ser una frase, una situació, una imatge, que és la base del que vull explicar. A partir d’aquí imagino els personatges i l’entorn que em faran de portaveus.  Dedico molt de temps a documentar-me, perque m’agrada crear entorns creïbles i reconeixibles pel lector, i per això necessito fer una immersió en el lloc o el moment en que es desenvolupa la història. La trama per lligar-ho tot potser és la darrera cosa en què treballo. 

5-    Un autor referent?

      Buf! Només un? La contundència de Juan Rulfo. L’humor de Jesús Moncada. La capacitat de construir un personatge d’Ángel Vázquez.

6-    Quin llibre recomanaries?

       Pos un de cada un dels anteriors: Pedro Páramo, Camí de Sirga, La vida perra de Juanita Nardoni.

 7- Estàs treballant en un nou projecte?

           Sí. Un com comences, ja no es pot parar. Tinc al cap una nova entrega de les investigacions de l’Elíades Bel, però ara mateix estic passant una temporada amb un avantpassat meu.

          


8-    Un desig per al futur?

      Un desig personal? Poder seguir vivint, treballant i escrivint al peu de les muntanyes dels Ports. Un desig literari: continuar gaudint d’ aquesta carrera de fons que és esdevenir  escriptor. Si no xalo (abans, durant i després del procés d’escriptura), no em val la pena l’esforç i les hores dedicades.