219 pàgines
El passat any 2016, l'editorial Documenta
Balear va publicar, a la col·lecció Magatzem Can Toni, la novel·la El darrer alè
de l'ànima del mallorquí Pep Toni Bauçà. M'agrada llegir des dels
diferents enfocaments amb què els escriptors s'apropen a la novel·la negra.
L'autor, en la present proposta, l'aborda des d'un factor paranormal, barrejat
amb la intriga i el misteri. Tot i que a priori pot semblar una obra que
repeteix l'esquema de segons quines sèries on apareixen espectres (algunes ben
treballades com Mèdium i d'altres execrables com Entre fantasmas), El darrer alè
de l'ànima destaca per la bona combinació dels tres factors essencials: la
investigació policial, les relacions familiars i les visions espectrals.
 |
| De la solapa del llibre: Pep Toni Bauçà Ballester (Campos, 1974). És autor de les novel·les L'ombra a l'abisme (2011) i El destí il·luminat (2013). Ha participat en el recull Els caus secrets. Antologia d'escriptors dels Països Catalans posteriors al 1972 (2013). Ha estat finalista amb menció d'honor pel jurat en el X Concurs literari de contes, poesia i textos teatrals Vila de Gràcia 2013 i ha guanyat el segon premi en el XXII concurs de conte curt Antoni Gomila, Sant Bartomeu (2013) de Montuïri. |
L'estil
de Bauçà és fresc i la seva mirada se centra en les interelacions personals
dels personatges que formen el nucli familiar: els pares, dos fills bessons i
la germana petita. Els capítols aniran alternant tres narracions, una en passat
que ens parla de la desaparició d'en Lluc —un dels germans bessons— fa vuit anys;
una altra també en passat de la insòlita catalèpsia en què cau Marc —l'altre
bessó— i una en present on els pensaments d'aquest darrer personatge se'ns revelen com la clau de volta per traslladar-nos a l'actualitat i resoldre un drama
familiar.
Secrets de família, consciències que semblen hipnòtiques: el misteri
està servit! Ara bé, com sempre, es pot fer una lectura més profunda.
Personalment, m'ha interessat la construcció que fa l'autor (més que una simple
descripció) d'aquelles famílies unides malgrat les desgràcies, amb personatges
ben treballats amb forts convenciments ideològics rígids, amb fortor al
franquisme i amb una amnèsia de responsabilitats que arriba a esfereir. Al text
apareixen pinzellades que conviden a reflexionar sobre la justícia o
fins i tot sobre fer-la pel nostre compte. Què passaria si sospites que algú
t'ha matat un fill?
No m'agradaria acabar aquesta ressenya sense fer menció al
tinent Sampol i la seva implicació. M'ha agradat molt la manera com es detalla
l'empatia que en sent el tinent pels altres. Potser s'obre la porta a una continuïtat del
personatge, una sèrie?
Un bon llibre que es llegeix ràpid, per gaudir-ne.
