No trobem millor manera de presentar l'escriptora Margarida
Aritzeta que la que va escriure l'escriptor i periodista Sebastià Bennasar a la
revista Bearn, amb motiu de la ressenya del darrer llibre de l’autora. Extraiem
el primer paràgraf i us recomanem la lectura en la seva totalitat. La podeu llegir cliclant aquí.
“Margarida Aritzeta (Valls, 1953), és una de les escriptores més
interessants de la literatura catalana. La seva obra abasta una trentena llarga
de títols entre novel·la, novel·la per a infants i joves, poesia, narrativa… a
més a més ha tingut una important presència en antologies de relats i té una
important vessant acadèmica amb nombroses publicacions i edicions d’obres
d’altri. Aquesta carrera ha fet una revifalla molt important en el tombant de
la darrera dècada. Des del 2010 cap endavant ens ha aportat deu títols, del
qual La filla esborrada (Capital
books) n’és el darrer.”
Caldria afegir, però, el seu retorn a la novel·la negra, de la mà
de la mítica antologia, Elles també maten
(Llibres del Delicte, 2014), que tantes autores negrotes ens ha procurat. Des
de llavors, En clau de negre ha seguit les passes de la protagonista del relat L’assassinat de la venedora de cupons —la
inspectora Mina Fuster— i ha ressenyat les dues posteriors novel·les que
publicà la mateixa editorial: L'amant xinès (2015) i Els fils de l'aranya (2016). Podeu accedir-hi clicant sobre d'ambdós títols.
 |
| Fotografia: @Judit Fernández / El punt avui. |
Ens agrada l’estil de l’autora, fruit d’anys d’ofici, sorprenentment
camaleònic, amb un domini de la tècnica narrativa impressionant i, des del
blog, li agraïm la col·laboració i les seves respostes al qüestionari literari del "Va d'autors":
1- Quan vas començar a escriure?
Sempre he escrit coses. Però escriure amb voluntat de
publicar ho vaig començar a fer entre 1979 i 1980.
2- Quan vas pensar que volies publicar?
El primer treball publicat va ser un encàrrec, un assaig
històric. Llavors em vaig adonar que era capaç d’escriure cent pàgines seguides
i em vaig animar... la cosa següent que vaig escriure van ser relats curts.
3- En quin moment del dia escrius?
Tot el dia. Començant pel matí, després d’un bon cafè i
una caminada per aclarir idees.
4- Com organitzes l’escriptura d’un llibre?
Primer busco un tema i una història. Imagino l’espai i el
temps on passa. Hi penso força temps, mentre faig altres coses. Llegeixo, busco
documentació, prenc notes a mà en quaderns diversos, col·leciono imatges i
fitxers d’internet. Quan em sembla que tin clar què diré, començo a
plantejar-me com ho diré. Només al final d’aquest procés començo a escriure.
Sovint he de fer pauses per buscar documentació complementària sobre coses que
no havia previst.
5- Un autor referente?
Faulkner.
6- Quin llibre recomanaries?
Qualsevol que et faci feliç. A mi encara em ballen pel
cap el Llibre de la Selva, que vaig
llegir quan tenia 8 anys, Santuari,
de Faulkner, Solitud, de Caterina Albert
i Doktor Faustus de Thomas Mann...
però no gosaria imposar aquests llibres a ningú.
7- Estàs treballant en un nou projecte?
Sempre hi ha un nou projecte.
8- Un desig per al futur?
Un món habitable.
