Alrevés editorial. Col·lecció crims.cat
170 pàgines
Tenia moltes ganes d'una novel·la de l’autora, després d’haver
llegit un parell de relats de dues antologies criminals en què ha participat.
Fins i tot vaig encarregar a la Dòria llibres Cuentas pendientes, novel·la amb
què va ser guardonada amb el premi Cubelles Noir: Millor novel·la negra escrita per una dona
en castellà l’any 2015. Però entre les novetats, les recomanacions
imprescindibles i l’estudi de l’obra sencera de la Highsmith, encara no l’he
obert. Segueix en les lleixes de la biblioteca, com d’altres que també hi
esperen. Crec que cada llibre escull quan se l’ha de llegir, si més no pensar
això em reconforta. Així que quan vaig saber que Susana Hernández treia nova
novel·la i, aquesta vegada, en català, no en vaig dubtar.
Vull que sigueu conscients que si obriu la coberta i comenceu a llegir
la primera pàgina, ja no podreu deixar-la estar. És important saber-ho perquè
últimament m’ha passat amb alguns llibres i l’endemà no sóc persona. Que un
llibre sigui capaç de robar-te hores de son, no és poca cosa. No puc parlar
gaire de l’argument, sense revelar res que no sigui important. Tota la novel·la
està orquestrada pel ritme, director implacable: l'estil —auster, directe i de frases curtes—, l'estructura i l'extensió; res deixa marge perquè el lector es distregui. L’obra triangula, quant a
estructura com a personatges, i ja sabem que tres són multitud (no vull avançar-ne res, però).
Dividit en tres
parts —o llibres amb títols originals, de capítols breus que empenten a seguir llegint—, la novel·la
ens presenta la història d’una família poderosa de la comarca, on res és el que
aparenta. Ambientada al municipi de Vic, els protagonistes parlen al lector en
primera persona i els fa testimoni, no només dels seus actes, de les seves males decisions, sinó també dels
seus pensaments més tèrbols. El pes del passat és un personatge més amb què
interactuen cadascun d’ells. Les aparences, els desitjos sexuals, l’ambició,
però també la soledat, la por i la traïció són aspectes que els aniran ofegant.
El culte a tots ells no deixa aire per oxigenar-se amb anhels més
intel·lectuals o espirituals.
Així, estimats lletraferits criminals, quedeu avisats i com resa la sinopsi: “agafeu-vos ben fort, perquè el
camí, sovint, amaga girs inesperats.”