222 pàgines
Lèmmings és el vint-i-novè títol de la
col·lecció de novel·la negra Llibres del Delicte i, de nou, l’editorial ens
torna a sorprendre. L’obra és molt original, és un contrast continu. La veu
narrativa és la del protagonista que en segona persona va relatant-se ell
mateix els fets. Així, el lector resta en segon pla i serà el testimoni tant dels esdeveniments com de les reflexions d’un home que necessita saber qui és per
entendre on i com ha acabat. Uns fets, revelats al primer capítol, que si bé amaguen alguna incògnita que ens mantindrà en vil, són prou rellevants i contundents perquè actuïn com a punt d’inflexió
en una vida de “paisatges de condemnats”.
La novel·la està ambientada en espais sòrdids
i caòtics, naus poligoneres, barraques, bancs de ciment, gasolineres, horts,
descampats freqüentats per personatges secundaris d’estètica xarona i opinions
racistes i amorals. Com a contraposició, una infantesa protegida per una Cova
Secreta, un “àngel” mestre i una atracció per la saviesa i l’ordre oriental. El
fil conductor serà la lluita. Una lluita explícita descrita plàsticament i una
altra de figurada. El protagonista, atuït per una condició física que ens
recordarà a guions com a Memento o Paycheck, descobreix una societat plena
de misèries en què les drogues, l’alcohol, els programes escombraries de la
televisió i els avanços tecnològics intentaran apaivagar el dolor de vida.
 |
| Fotografia @Dani Duch / De la solapa del llibre: Jordi Dausà i Mascort (Cassà de la Selva, 1977) és mestre i escriptor. A estones col·labora amb diferents mitjans, i va ser blocaire quan ja no quedaven blocaires. Boxejador inconstant i tarambana, és autor de Manual de supervivència (Premi Montflorit de novel·la el 2010), El gat de Schrödinger i Nits de matapobres. Alguns relats seus han estat publicats en diferents antologies col·lectives, i ha col·laborat en projectes editorials destinats a l'ensenyament de la llengua catalana. |
Lèmmings és la fotografia d’una societat
maltractada que sobreviu en la contradicció de l’autodestrucció. Escrita des d’una
mirada força original —fa olor de tatami suat, de curri i kebab—, l’autor
utilitza un to potent, amb un vocabulari viu i creatiu i una estructura ben
tramada des d'una gran analepsi. Fins i tot, ens regalarà la incursió d’un parell de contes. Té
especial rellevància l’aportació de coneixements tant d’arts marcials com
sanitaris. I en aquesta combinació rau la sofisticació de la novel·la: el dolor
i la cura, una contraposició de lluita constant que dotarà de sentit tota l’obra.
