4/02/2019

Los miércoles salvajes, de Susana Hernández



210 pàgines

Llegir aquesta autora és garantia que en gaudiràs. Susana Hernández té la virtut de satisfer el lector, ja sigui amb una novel·la de la sèrie Santana i Vázquez, amb un llibre que no tingui res a veure amb el gènere negre o com si l'escriu en castellà o en català. És i gual. Ella escriu i nosaltres li ho agraïm. 

Los miércoles salvajes
és finalista al VII Premio Pata Negra.
 


Hi ha trets que caracteritzen l'autora, els quals ens agrada descobrir en les seves novel·les. Un d'ells és la música que, en el cas de Los miércoles salvajes, l'utilitzarà per embastar fons i estructura. El llibre està dividit en tres parts i cada una d'elles en cançons. Com si es tractés de la col·lecció de vinils d'una bona melòmana, apareixeran fins i tot les de la cara B reservades per a les analepsis de cada una de les trames. Aquesta és la mestria de l'autora, temes punyents, estructures treballades i diàlegs decisius que ajuden a avançar en la trama principal i a destrenar les dues subtrames amb què Susana Hernández ordeix una novel·la compromesa alhora que divertida. 


Sense revelar o anticipar-ne res, podem dir que el tema principal de Los miércoles salvajes és el tràfic de medicaments i per fer-ho es val de tres localitzacions: la població d'Accra a Ghana, Portugal i el barri de Ciutat Meridiana, de Barcelona. Però no qualsevol li posa fronteres al tràfic de substàncies, en aquest cas, venudes com a medicaments. També viatjarem a Cadis, Eivissa, Zuric escoltant la música de Donna Summer, Marvin Gaye, Diana Ross, The Supremes, Alicia Keys, Tony Braxton o Salt-N-Pepa.

La novel·la té diferents capes per on els personatges aniran transitant. Un peu davant de l'altre, per la corda fluixa, trontollant, buscant l'equilibri amb els braços estesos i llançant-se al buit si escau. Els dilemes morals i la crítica social també hi tindran cabuda, però sobretot la lectura de l'obra deixarà una sensació complexa: un pot defugir del passat, de la comunitat a la qual pertany, però mai no pot escapar-ne.
Amb un gran ritme, un altre dels trets característics de l'autora, devorarem aquestes dues-centes i escaig pàgines i pensarem: quant de temps haurem d'esperar fins al proper? No us la perdeu, negreferits!


*De la solapa del llibre: Susana Hernández (Barcelona) ha estudiado Imagen y Sonido, Integración Social, Investigación Privada y Psicología. Ha colaborado en diversos medios de comunicación ejerciendo como crítico musical, redactora de deportes, y locutora de radio. Ha publicado las novelas: La casa roja, La puta que leía a Jack Kerouac, Curvas peligrosas, Contra las cuerdas, Cuentas pendientes (ganadora del premio a la mejor novela negra en en el Festival Cubelles Noir 2016), Males decisions (Premio Cubelles Noir a la mejor novela negra en catalán 2018) y La reina del punk. Ha participado en las antologías: Elles també maten, Fundido en negro, Diez negritos, nuevas voces del género negro, Obscena, Lecciones de asesinos expertos, Hnegra y Barcelona, viatge a la perifèria criminal. Es autora de diversas piezas de teatro breve. En su haber cuenta con diversos premios de relato, novela y poesía. Imparte talleres literarios desde 2011.