Editorial La Magrana
Traducció d’Anna Casassas
Feia temps que no tenia entre les mans un llibre amb tanta qualitat literària. Enguany, de la quarantena que de moment n’he llegit, és l’únic text que m’ha sorprès pel seu estil diferent i alhora senzill. Aquell que tot escriptor cerca. Però no és l’únic tret remarcable, ni de bon tros. L’autor francès conjuga a la perfecció els personatges amb la trama, l’atmosfera amb la tensió narrativa. I per sobre de tot, el to, aquell aspecte que, a priori, passa desapercebut i que en la seva ploma s'esdevé una arma letal.
Les ànimes grises comença amb l’assassinat d’una nena, Meravella, però malgrat aquest inici que pot semblar massa manit en la novel·la de gènere negre, Claudel, el regira amb un intel·ligent plantejament de l’obra. La veu narrativa, en primera persona, és la d’un policia que ens explica, força anys després i quan ja no té res més a perdre a la vida, el que recorda del "Cas", com així l’acabaren anomenant.
La novel·la està ambientada a les acaballes de la Primera Guerra Mundial, l’any 1917. L’autor descriu les relacions del veïnatge d’un petit poble francès, mentre sentim els bombardeigs al lluny, els obusos, i veiem passar els soldats com ànimes mortes que es dirigeixen a l'infern. La por al front sura per totes les ments i esquerda les relacions entre enamorats, entre pares i fills. Els soldats malden per tal que els fereixin i puguin tornar convalescents, si és possible sense sacrificar un òrgan important del cos.
Claudel descriu el pes del poder i l’estreny en dues figures, una d’indolent, el jutge Mierck i una altra que arrossega una pena i viu exiliat en un castell sinistre, el fiscal Destinat. I enmig, un ventall de personatges; alguns entranyables, d’altres esfereïdors, però tots amb unes arestes que el vent de l’hivern s’ha encarregat d’afilar: la mestra, els alumnes, el frare, els gendarmes, el cambrer, els desertors, els obrers de la fàbrica o les serventes.
 |
| Philippe Claudel (1962). És professor de literatura, escriptor i guionista. Una tesi dedicada a André Hardellet el va conduir a l'ensenyament. Però des de la seva primera novel·la, apareguda el 1999, ha anat encadenant els èxits literaris. És autor de J'abandonne, que va rebre el Prix France Télévision 2000, Bruit des trousseaux i Petites mécaniques, que va rebre la Bourse Goncourt de la Nouvelle 2003. Fotografia: © Maxppp |
Phillippe Claudel juga amb la intriga. El lector sospita entre tres possibles assassins, però realment on recau el pes específic del llibre, a diferència d’altres novel·les més superficials, és a la recerca de la veritat, de la condició humana, de les relacions amb la vida i la mort. Una psicologia que va més enllà de les dels personatges, una veu dura i honesta que narra l’obscuritat de l’ésser humà. La traducció d'Anna Casassas és precisa, alhora melosa, i acaba d'arrodonir una obra que supera el gènere, de lectura imprescindible.
Altament recomanable, negreferits. Bon diumenge!
