Avui, al "Va d'autors", Empar Fernández respon al qüestionari literari. És una de les meves escriptores referents per la seva manera d'entendre i innovar el gènere negre i, amb la publicació de l'anomenada "trilogia de la culpa" (La mujer que no bajó del avión, La última llamada i Maldita verdad), és considerada com una de les millors autores del gènere. Podeu llegir la ressenya que vaig escriure de Maldita verdad aquí.
Quan vas començar a escriure?
Vaig començar a escriure fa 18 anys, quan vaig pensar que disposava
dels recursos per fer ho bé. Crec que cal haver llegit molt, haver acumulat
prou experiències i tenir la voluntat de trobar un estil propi abans de pensar
a escriure amb la intenció de publicar.
Quan vas pensar que volies publicar?
Amb els primers relats i amb una novel·la curta, Horacio en la memoria,
vaig guanyar premis literaris i vaig començar a confiar en les meves
possibilitats. Vaig trobar molt aviat editorial per a les primeres novel·les.
Crec que tots, al cap i a la fi, escrivim per publicar.
En quin moment del dia escrius?
Sempre al matí, després del cafè i d’haver fet una ullada a la premsa.
Com organitzes l’escriptura d’un llibre?
Generalment sé com comença i com acabarà la història. Sóc poc organitzada i
no sempre puc preveure quines etapes tindrà el camí que em portarà des del
començament fins al final. En paraules de l'Andreu Martín, sóc novel·lista de
brúixola, no de mapa.
Un autor referent?
Georges Simenon i Henning Mankell
Quin llibre recomanaries?
Recomanaria Subsuelo, de Marcelo Luján i El crit de l’oliva de Patricia
Highsmith.
Estàs treballant en un proper projecte?
Sí, en una novel·la que transcorre a començaments del segle XX lligada
als esdeveniments històrics. No és novel·la històrica, però tampoc és negra.
Un desig per al futur?
Per no bellugar-nos de l’àmbit cultural: m’agradaria que la gent al
nostre país es distanciés dels dispositius digitals i gaudís de la lectura
d’una bona història.
