217 pàgines
Torna Àlex Martín Escribà per delitar-nos amb l’assaig Continuará...
Sagas literarias en el género negro y policiaco español juntament amb Javier
Sánchez Zapatero, ambdós professors de la Universidad de Salamanca.
Anteriorment ja havíem pogut gaudir de la
lectura de les anteriors publicacions La cua de palla: retrats en groc i negre (escrita juntament amb Jordi
Canal i Artigas) i Rafael Tasis, novel·lista policíac (podeu llegir la ressenya
que en vaig fer aquí); totes elles publicades pel segell editorial Alrevés.
Continuará... ens presenta un text
conscienciós en què es recull tota la tasca investigadora que els autors han
anat desenvolupant durant aquests anys, en referència a les sèries negres i
policíaques del territori espanyol, i les aproxima al lector tot indicant la
seva rellevància des dels seus inicis fins a l’actualitat.
Recullo aquest paràgraf de l’article aparegut
a La Vanguardia, amb motiu de la seva publicació, i que podeu llegir-lo clicant
aquest enllaç:
“Según sus palabras, el libro "es el
resultado de una labor investigadora sobre novela negra y policiaca en la
literatura española que comenzó hace diez años y que se ha ido desarrollando a
través de la publicación de artículos en revistas y monografías científicas, la
edición de volúmenes colectivos de ensayos y antologías de cuentos, la
presentación de comunicaciones en reuniones científicas y de forma especial en
la organización del Congreso"."
Confesso que m’agraden els assajos, en
llegeixo de filosofia, de sociologia i de qualsevol tema que em pugui
interessar i com des de fa ben bé tres anys em dedico a estudiar la novel·la
negra, no fa falta dir que quan m’assabento que sortirà un assaig, corro a
comprar-me’l. M’agradaria comentar, per als qui no hi estan avesats, que els
tres assajos esmentats es poden llegir sense cap mena de complicació. I aquí
rau la dificultat d’escriure un bon assaig amb intenció divulgativa, fugir de
qualsevol pàtina anquilosada lèxica que al final defuig al públic i només
l’acaben llegint el mateix cercle de persones que s’hi dediquen. No és aquest
cas —com tampoc ho van ser els anteriors; recordem com des de la publicació de
l’assaig de Rafael Tasis tots van córrer a comprar La Biblia Valenciana (els
nouvinguts, és clar) i posteriorment ens vam alegrar de la reedició de l’obra
per part de l’editorial Tres i Quatre. I
és el que provoca llegir un text com aquest, que es pot copsar perfectament
sense perdre tot el seu rigor.
L’estructura del llibre està dividida en tres
apartats que segueixen una lògica cronològica: les nissagues en la novel·la
negra i policíaca universal, les nissagues en l’espanyola i un darrer que
tracta de tres paradigmes serials —Eugenio Fuentes, Alicia Giménez Bartlett i
Lorenzo Silva— com a representants que destacaren (contextualitzant l’inici de les respectives sèries) per la incorporació
d’elements nous que transgredien, o merament transformaven, el format pretèrit.
Aquest treball facilita una mirada global
del gènere alhora que penetra i dissecciona totes les manifestacions serials.
Aquesta focalització en les nissagues permet profunditzar en els diferents
universos narratius dels escriptors del territori, tenint en compte el corpus total
de cadascun d’ells, comparant-los amb la perspectiva universal amb què s’inicia
la lectura de l’assaig.
Ens endinsarem en els tres eixos del món
fictici en què es desenvolupa l’acció de les principals sèries negres, en les
diferents atmosferes dels espais literaris, en el temps i en els personatges; o
veurem com fins i tot un espai (la Barcelona
de Vázquez Montalbán) aconsegueix esdevenir un personatge.
Continuarà...
marcarà les intertextualitats i les diferències entre les diferents obres i ens
farà recórrer un viatge històric a través dels detectius més
famosos com Dupin, Holmes, dels precursors de la novel·la negra Spade, Marlowe,
Archer, i al llegat d’internacionals més actuals com Belascoarán, Conde, Bec, Adambsberg, Montale,
Jaritos, Montalbano, Brunetti, Schiavone, Wallander, Wilhemsem, Martinsson, Hole,
Dahle, Kemenskaya, Gunther, Rebus, Taylor, Parker, Bosch, Longmire, Ohayon,
Keyankaya, Ramotswe o Chen Cao. Com podeu comprovar, l’assaig és una
oportunitat per descobrir autors (jo ja me n'he anotat uns quants que no tenia
controlats) i per aprofundir també en el desenvolupament de la figura de
l’investigador al nostre territori, des de les primeres imitacions, picades
d’ullet i paròdies, fins a consolidar-se’n
i arribar a ser referents per a escriptors coetanis nostres. Coneixerem de més a prop a
Plinio, Carvalho, Méndez, Cupido, Delicado o Bevilacquia.
El llibre també aborda la necessitat de la
definició del terme “novel·la negra”, no tant per la transformació enriquidora
en què es desenvolupa el gènere —símptoma de bona salut— sinó davant de segons
quins “títols vinculats al thriller estereotipat amb aires de best seller com
El codi Da Vinci (...), per adonar-se d’aquesta ambigüitat”.
És el mateix dir procedural que procedimental? ¿Quan, històricament parlant, la novel·la policíaca va perdre el seu vessant
lúdic i va passar a fer crítica social, convertint-se en negre? Novel·la de
misteri, intriga, thriller...? Krimi, giallo, tartan noir, polar aïoli o polar
provençal? Hard-boiled? Femicrime? Si ho voleu saber, l’haureu de llegir! Però
abans d’acabar, m’agradaria esmentar el pròleg de Tyras, del qual he extret
aquestes sentències exquisides:
“La noción movilizada, homóloga al suspense,
es la expectativa.”
“La ficción policial se mueve permanentemente
entre los dos polos de la originalidad y el estereotipo”.
Un incombustible imprescindible per a tots els
amants de la negror!
