3/13/2017

Entrevista a Lluís Llort


Avui respon el qüestionari literari del "Va d'autors" l'escriptor Lluís Llort. La solapa del darrer llibre que ha publicat, No n'estiguis tan segur, en la col·lecció crims.cat de l'editorial Alrevés diu: "Des de l'any 1986 treballa al diari Avui, actualment El Punt avui. Ha publicat centenars d'articles, molts d'informació, però la majora d'opinió, creació o crítica; els últims quinze anys al suplement Cultura. Des del 1999, ha publicat deu novel·les i tretze títols infantils, ha participat en vuit llibres col·lectius de narracions i ha escrit una vintena de guions per a sèries d'humor de televisió." 
A En clau de negre ens agrada com escriu, el seu estil, la seva precisió en el llenguatge i en general, la manera amb què entoma la novel·la negra en català. Signa les novel·les amb el nom de ploma: Llort. Els títols més recents són: Si quan et donen per mort un dia tornes, Herències col·laterals, La reina de diamants (amb Sebastià Bennasar, Salvador Macip i Marc Moreno), Sota l'asfalt i la darrera abans esmentada.





1- Quan vas començar a escriure?

De petit tenia “gràcia” amb les redaccions, sempre amb humor i anant més enllà que la resta d’alumnes. Però no pensava a escriure. Durant uns anys em volia dedicar a la música, al rock. Quan vaig haver d’abandonar aquesta idea vaig començar a escriure contes en castellà (horrorosos). Tenia al voltant de 22 anys. De mica en mica vaig anar fent de manera més regular...

2- Quan vas pensar que volies publicar?

Quan em vaig passar al català i tenia una seixantena de contes. En vaig triar una dotzena i els vaig moure en algunes editorials. Ja anava cap als 30 anys, crec. A més, treballava a l’Avui i això em va permetre evitar algunes portes fredes. Tot i que no van servir de gaire. O sí, però 5 o 6 anys després.

3- En quin moment del dia escrius?

Quan escric (la major part de l’any no ho faig) és perquè un projecte em té agafat pels... sentiments, i aleshores (si estic de vacances) m’hi passo el dia, de 9 a 9, podríem dir. Quan reviso (mesos i mesos i mesos), més aviat pel matí, a estonetes. Perquè per barallar-te amb una paràgraf sí que en pots tenir prou amb 20 o 30 minuts. Per escriure, per parir des de zero, o tinc 2 o 3 hores, mínim, o no em val la pena.

4- Com organitzes l’escriptura d’un llibre?

Quan una idea, que fa de guspira, em posa en marxa, escric una primera versió en poc temps i amb molta intensitat. No acostumo a tenir escaletes previstes, improviso per no avorrir-me. Navego sense mapa. Si tinc massa marcat cap on va tot plegat... no m’ho passo bé. Un sistema antiacadèmic, ho sé. I sovint poc pràctic. Però em va bé.

5- Un autor referent?

Ed Bunker

6- Quin llibre recomanaries?

Bunker té 5 novel·les, 1 recull de relats i unes memòries... Qualsevol.

7- Estàs treballant en un nou projecte?

No.

8- Un desig per al futur?

Doncs... cap d’especial. Anar fent, com tothom. I arribar fins on pugui.