Noves dames del crim
A cura d'Anna Maria Villalonga
Després de l'èxit de l'antologia Elles també
maten, torna Anna Maria Villalonga com a coordinadora de 13 relats en què el
factor comú és la dona. I no ho dic perquè tots els textos estan escrits per autores sinó perquè, a mesura que els llegia, m'adonava que en tots ells la dona
és qui pren la iniciativa.
Comissàries, inspectores, detectives, doctores,
Mosses d'esquadra, filles, germanes, cunyades, esposes, clientes; assassines o
assassinades, tant se val: totes dones resoludes que prenen decisions que esfereeixen
d'una manera definitiva.
Em quedo amb la patent ràbia de Revenja
d'Isabel-Clara Simó, el feixuc ambient compacte (gairebé es pot tocar amb la
mà) tan ben reeixit de Rosa Ribas a Els noms dels animals, els plaers mòrbids
de Marusya en mans d'una brillant Anna Moner, la frescor dels diàlegs d'Exòtika
d'Isabel Franc, l'analepsis intrigant d'Elisenda Roca, la dretura moral (o la
mala sort) de la protagonista d'El Plat blau de Blanca Busquets, el perfecte
engranatge entre estructura i fons de -Tar de Roser Cabré-Verdiell, el gir
inesperat d'Amors de mare de Montse Sanjuan, l'escena en què es descriu la testimoni ocular (dona havia de ser!) a Els artistes també paguen hipoteca de Sílvia
Romero, el gran treball de síntesi de L'Arbre de l'Amor d'Antònia Carré-Pons
(podia donar per a una novel·la), l'encaix rodó de les guerxades relacions familiars a Juliana de Raquel Picolo i la desvergonyida i divertida història de
Gemma Pasqual-Escrivà i la seva carnissera (que m'ha fet recordar el llibre La aventura del tocador de señoras de Mendoza, barrejat amb Els morts no parlen d'Aguirre).
 |
| Presentació de Noves dames del crim a La Setmana del Llibre en Català |
Fins que he arribat al darrer relat El violí
mut i m'he adonat que no hi havia cap personatge femení. He sucumbit, un altre
cop més, a l'estil d'Anna Maria Villalonga i a la seva particular manera de
traspassar al lector l'angoixa del personatge. I pot ser perquè ja m'havia
formulat la idea que en aquest llibre les decisòries eren elles, que he resolt
que la virosta que hi portava el protagonista d'aquest neguitós relat ben bé podia
ser un personatge femení no descrit.
Per acabar, he de remarcar la gran riquesa que
aporta la diversitat dels textos: ambients en diferents èpoques, els
heterogenis estils i en definitiva la particular manera d'entendre el gènere
negre —com exemple palès de les diverses edicions de l'editorial Llibres del Delicte— però, això sí, des de la mirada de cadascuna de les noves dames del
crim.
Si voleu més informació, podeu escoltar l'entrevista a Anna Maria Villalonga al programa El matí a Ràdio 4, on tan amablement l'escriptora referencia aquest blog aquí.
 |
| Presentació de Noves dames del crim, a Dòria Llibres, amb Marc Moreno, Isabel Franc i Anna Maria Villalonga. |
Si voleu més informació, podeu escoltar l'entrevista a Anna Maria Villalonga al programa El matí a Ràdio 4, on tan amablement l'escriptora referencia aquest blog aquí.
