Editorial Libres del Delicte
305 pàgines.
La mort sense ningú és la primera novel·la
negra de Jordi Tiñena. La mort d’un ciclista al Pont del Diable de Tarragona,
és el cas a investigar per la peculiar parella que
conformen el mosso sotsinspector Vidal i el caporal Veciana. Els “doble V” es debaten en consideracions sobre
si es troben davant d’un accident o un assassinat.
 |
| De la sinopsi: "L'aparició del cadàver d'un ciclista al Pont del Diable de Tarragona, amagat de manera matussera entre fulles i apartat del corriol per on circulaba, inicia la investigació del sotsinspector Vidal, que aviat descobrirà que es trata d'un mort que no plora ningú." |
Tot i que es tracta d’una novel·la
que aborda les perquisicions del procediment de la investigació en general, també
ens ofereix memorables converses entre aquest tàndem: l’enigmàtic Vidal li fa la rèplica a un
pragmàtic caporal. Si s’ha d’anar per feina, s’hi va; ara bé, amb classe. Perquè si d’una cosa en destaca
el sotsinspector és de ser un tant estrany. En Vidal es permet filosofar quan no hi
té fil per on estirar, no debades anteriorment havia estat professor de Filosofia.
Sempre polit, propietari d’un iol i d’un apartament amb vistes a la mar, sibarita
dels que cuinen i dels que mengen, amb prou diners com per a fer inversions i amb
un gust musical exquisit. On és el parany? Esperem noves entregues, segur que
amb aquest perfil de perfecció hi ha alguna cosa soterrada. El text, com a
bona novel·la negra, recala en un realisme social que resta surant en paisatges
d’activitats industrials i d’una certa pàtina decadent. Com podeu imaginar, el
greuge comparatiu entre l’entorn del sotsinspector i el context, o fins i tot la realitat del caporal Veciana que ha de vigilar els excessos per arribar a final de mes, és evident.
Les singulars converses del tàndem “doble V”
interrompen el ritme de la narració de la investigació —val a dir que l’estil impecable de Jordi
Tiñena l’hi permet, ja que la lectura flueix sense cap dificultat— i permeten aprofundir
en aquesta tensa relació.
 |
| De la solapa del libre: "Jordi Tiñena va donar-se a conèixer en guanyar el Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira 1994 amb Un dia en la vida d'Ishak Butmic. Des de llavors ha publicat una desena de novel·les, entre elles El mercant (2005), Peix de gat (2011) i El gos suïcida (2012). Ha publicat també adaptations de clàssics catalans com Tirant lo Blanc, Curial i Güelfa, El llibre de les dones i Lo somni, entre altres." |
El tret de sortida de la trama, discernir entre una mort
accidental o un assassinat, s’entregira en subtrames policials —robatoris, pallisses, desaparicions, sospitosos— i històries familiars
amb uns personatges molt perfilats. Cadascú aportarà el seu petit dilema: el
seu germà bessó, el cosí, la parella o el passat familiar present en la memòria
dels tiets. M’ha agradat molt comprovar com en un punt àlgid de la lectura,
totes dues hi conflueixen. Però encara m’ha agradat més entreveure algun dubte o insinuació que apunta maneres perquè en sigui desvetllat en el pròxim volum.
