135 pàgines
Mans negres és el novè lliurament de la sèrie protagonitzada
per l’inspector Marc Sergiot amb: Tres somnis blaus (2000), en podeu llegir la ressenya clicant aquí, Cels taronges
(2001) -ressenya-, Cabells porpres (2003), L'olor de la pluja (2006) -ressenya-, El raptor de gnoms
(2007), Mans lliures (2009), La mort del corredor de fons (2012) i Foc Verd
(2016), darrera ressenya que també trobareu aquí. Segons sembla, un desè títol tancaria la sèrie.
 |
| De la solapa del llibre: "Jordi de Manuel (Barcelona, 1962) és doctor en biologia i professor. Ha publicat reculls de contes i relats, així com diverses novel·les per a adults, infants i joves." Us deixo la web de l'autor aquí. He triat aquesta fotografia de l'autor perquè trobo que l'hi escau molt, tot just quan han passat dos dies de la commemoració de la constant matemàtica. |
I com
ja ens té acostumats, l’autor innova en cada publicació: en aquest cas no és
una novel·la, sinó la compilació de set relats. La distopia, la ciència-ficció,
la novel·la negra, són gèneres que Jordi de Manuel marida a la perfecció. Però a Mans
negres el realisme dels sentiments més menyspreables, i alhora inherents a
l’ésser humà, adquireixen el protagonisme per deixar la investigació o el crim en
si mateix com a personatges secundaris.
Quins són els motius perquè els assassins
d’aquests relats matin? La sinopsi de la contracoberta del llibre ens avança:
la cobdícia, la venjança, la ira, la luxúria, la gelosia, el fanatisme, la
defensa pròpia i la malícia genuïna. Efectivament, la ràbia continguda, la
violència masclista, la frustració, la por a l’abandonament, la venjança aniran
apareixent i desapareixent deixant un reguitzell de morts.
El llibre és breu i delicat; sí, tot i que
trobem trossos de cadàvers a contenidors, mutilacions, martells encastats a la
closca, extorsions vàries o fins i tot una mort ocasional. Traspua la cura de
l’autor en detalls que l’enriqueix. Té un fil conductor recurrent que són les
mans. Apareixen als diferents títols dels relats (en manlleva un per al títol
de l’obra), als epígrafs capçals i hi
tenen un sentit rellevant. Aquests títols són també frases fetes; per ordre
d’aparició: cop de mà, jocs de mans, a mà armada, mans a l’obra, mà de ferro,
una mà de pintura i mans brutes.
També inclou un joc final proposat en la nota d'autor que és un homenatge a l'escriptor Manuel de Pedrolo. Recordem que l'any 2018 es complirà el centenari del seu naixement.
Pels avesats a la sèrie sergiotiana, gaudirem en llegir els tics de l’inspector (afuar-se el bigoti, palpar-se el borrissol del clatell) així com l’aparició d’alguns personatges ja extints. Però també funciona com a tastet per a totes aquelles persones que encara no coneixen l’estil impecable de l’autor. No em cansaré de dir que els seus textos destil·len elegància. Perquè si no ja em direu com s’hi pot explicar tanta sordidesa i acabar dient que aquests relats són una exquisidesa. Doncs bé, això és la proesa de la ploma de Jordi de Manuel. No el deixeu de llegir: cosa fina.
També inclou un joc final proposat en la nota d'autor que és un homenatge a l'escriptor Manuel de Pedrolo. Recordem que l'any 2018 es complirà el centenari del seu naixement.
Pels avesats a la sèrie sergiotiana, gaudirem en llegir els tics de l’inspector (afuar-se el bigoti, palpar-se el borrissol del clatell) així com l’aparició d’alguns personatges ja extints. Però també funciona com a tastet per a totes aquelles persones que encara no coneixen l’estil impecable de l’autor. No em cansaré de dir que els seus textos destil·len elegància. Perquè si no ja em direu com s’hi pot explicar tanta sordidesa i acabar dient que aquests relats són una exquisidesa. Doncs bé, això és la proesa de la ploma de Jordi de Manuel. No el deixeu de llegir: cosa fina.
