El passat estiu el col·lectiu Planeta lletra va entomar el repte que des d'En clau de negre els proposàvem: matar en format breu. L'experiència va ser tan gratificant que hem volgut repetir ennegrint novament les vacances, aquesta vegada nadalenques. Encetem, doncs, amb il·lusió aquesta nova col·laboració per a la secció Va d'autors, amb un dels escriptors que formen part del col·lectiu Planeta Lletra: Salvador Riera. Podeu saber més d'aquesta "associació lletrícola maresmenca" clicant aquí.
Així que no hi ha millor manera d'enfosquir el Nadal que matant, literàriament parlant. Espero que gaudiu de tanta negror!
 |
Salvador Riera (Terrassa, 1959). Viu a Mataró. Enginyer, retirat des de 2010 per la malaltia de Parkinson. Aquesta circumstància va fer brollar la seva inquietud artística, fins aleshores arraulida, que ha expressat mitjançant la poesia i la fotografia.
El seu primer poemari, L’Essència del Nus, publicat per Quorum Llibres, va ser molt ben rebut per part del públic i de la crítica.
El seu segon poemari, Un pont de versos / Un puente de versos / A bridge of verses / Een brug van verzen, és un poemari a quatre llengües (català / castellà / anglès / neerlandès) escrit amb la poeta flamenca Marieke Maerevoet. També ha tingut una molt bona rebuda i el llibre ja va per la segona edició. Té obra publicada en diferents recopilatoris de poesia i ha rebut diversos premis, tant de poesia i microrelats com de fotografia. Entre els darrers premis s'inclou el prestigós premi d''Òmnium Cultural Vallès Oriental, un dels més ben dotats de poesia a Catalunya.
|
UNA MORT SENSE CADÀVER
Les portades dels
diaris eren unànimes. Totes es preguntaven com era possible que una mort com
aquella no s’hagués encara esclarit. En les converses i en els fòrums
circulaven tota mena de teories, d’elucubracions i de xafarderies al voltant de
les possibles causes de l’òbit i sobre qui o quins en podien ser els
responsables. La policia no en sortia ben parada, els mitjans ja parlaven
clarament d'inoperància policial.
Les evidències
aclaparaven: botigues tancades, estat de dol general, els llums de colors
fosos, els carrers en silenci... Però no hi havia un cos i, per tant, no es
podia parlar amb congruència d'un assassinat però aquest fet semblava evident.
Els Mossos no
trobaven el cadàver. Sabien que era mort però eren incapaços de trobar el cos
del delicte. Havien descartat, una per una, totes les possibles causes de mort
violenta i res. Començaven a anar perduts. Els seus mètodes científics feien
que descartessin causes no naturals però, a hores d’ara, totes les
possibilitats eren obertes.
Com explicar-se
si no la mort evident d’una festa tan nostrada?
El Nadal era mort.
Mai van trobar el cadàver... Ni tampoc l'assassí!
