Editorial Alrevés, col·lecció Crims.cat
117 pàgines
Si voleu passar una tarda memorable, d’aquelles
que a les acaballes de l’estiu recordareu enyorant l’hivern, només heu d’escalfar
la casa, proveir-vos d’una manta i un cafè calent. Perquè de la companyia s’encarrega
aquesta petita meravella que no arriba a les 100 pàgines però que conté també
un pròleg d’Àlex Martin Escribà i una interessant entrevista que ell mateix li
va fer a l’autor.
L’obra d’aparença senzilla té una estructura
gairebé teatral. Més que parlar de capítols, es podria parlar de quatre actes,
fàcilment representables a l’escenari. De fet, mentre la llegia era capaç d’imaginar-me
els quadres. Tres actors, tres losers
(els meus preferits) que intenten dirimir una vida a la deriva. La solució per
a cada un d’ells serà diferent, d’acord a la moral de cadascun. I de rerefons
la ciutat de Rímini, panacea de pobres esperits a la recerca de guarir-se al
sol o d’altre tipus de pobres que només aspiren a sobreviure, ni que sigui al
marge dels altres. Però hi ha qui no vol pagar el preu; després de conèixer l’abundància,
no suporta la mediocritat.
La crítica social s’escampa entre els diàlegs
punyents i no se’n salva cap poder, ni tan sols el mediàtic. La banca, la
crisi, l’atur, la repressió policial, el turisme i el racisme, hi
“La mentida és l’únic veritable instrument de
supervivència de què disposa l’ésser humà”.
 |
| Fotografia @Daniela Zedda De la solapa del llibre:
“Massimo Carlotto (Pàdua, 1956), escriptor,
dramaturg i guionista. Considerat un dels màxims representants de la novel·la
negra italiana. A més de Il Fuggiasco, novel·la autobiogràfica, entre els seus
títols de ficció destaquen L’oscura immensità della morte, Arrivederci amore,
ciao i la sèrie protagonitzada pel detectiu Marco Buratti. Tots els seus
llibres han estat traduïts a nombroses llengües i són un instrument per
conèixer la realitat que ens envolta i, sobretot, el concepte de justícia, una
de les seves grans dèries.”
Massimo Carlotto té uns ulls blaus que miren
fosc. La seva mirada desencantada veu el mal social, els interessos econòmics
que mouen els fils d’aquest gran drama, que per a alguns s’ha convertit en comèdia.
Un dels aspectes que més m’interessa de l’autor
és la seva percepció sobre l’etiqueta “mediterrània noir”. El vam
poder escoltar a la BCNegra d'enguany, a la taula “Talents consolidats del “Noir” del sud d’Europa”
pronunciar-se al respecte però, per a qui se'l va perdre, pot trobar-ne les
reflexions en la conversa amb Àlex
Martin Escribà amb què es tanca el llibre. El viratge de l’etiqueta es pot
resumir extraient aquest paràgraf:
“Aquest corrent ha estat com un vent de
mestral que ha arrasat el món de nombrosos autors, editors i lectors. Una
experiència bella, profunda i decisiva en el seu moment. Però el “mediterrània
noir”, en aquests moments, transita sobre el fons d’aquest meravellós mar amb
milers de cadàvers d’immigrants ofegats.”
Ecco!, jo crec que no es pot parlar amb més
claredat.
No cregueu que és una lectura dura (a mi m’encanten).
En aquest cas, no és així. La ironia, la manera amb què està traçat el
personatge de Lise i la innocència entranyable d’Adelmo, us faran somriure. Us
el recomano molt. Buona lettura!
|
