2/01/2018

Sang freda, de Biel Cussó



177 pàgines



El setembre passat, la col·lecció de novel·la negra en català, Crims.cat, ens va presentar l’obra guanyadora del IV Premi Memorial Agustí Vehí, però fins ara no havia tingut l’oportunitat de llegir-la. 



La novel·la és un text breu, trempat i original. Amb un rerefons oníric, l’autor imbrica escenes (les solapa, només una petita part) des dels diferents punts de vista dels tres protagonistes: un empresari exitós, un sicari que té més escrúpols dels que sembla i un policia de trànsit amb tendències suïcides. Però també hi ha un quart protagonista: l’atzar. Algunes situacions hilarants  —d’inici difícil d’esbrinar si són fruit de la imaginació dels protagonistes o són reals— esdevindran escenes molt visuals, fins i tots es podria parlar de cinematogràfiques. 

*De la solapa del llibre: Biel Cussó i Ventura (Barcelona, 1979), tot i haver cursat cerreres tècniques (Arquitectura Superior i Disseny Multimèdia) i tenir entre les seves aficions la música i les matemàtiques, ha sigut sempre un amant de fer trencaclosques amb les paraules. El seu debut literari va ser el 2012 amb la publicació del primer volum de la saga d'aventures Mindrä.


Una lectura revolucionada, amb persecucions “a tota castanya”, amb un estil fresc però que hi cap un bri de reflexió sobre l’assetjament laboral.
A banda de l'ambientació fosca, freda, que li escau prou,  en destacaria l’enginyosa manera amb què l’autor resol la trama, just al final, quan el lector es pensa que tot quedarà suspès en una gran incògnita. En general és una lectura  satisfactòria, amena, gens ambiciosa, que fa olor de cafè (novament l’atzar) i que deixa un bon regust d’humor negre.