152 pàgines
Vaig llegir aquest llibre a l'estiu, just quan començava aquella calor xafogosa, després de les pluges primaverals que hem tingut. I va ser com aire fresc. Com em vaig divertir! Perquè si la història podria ser més o menys enginyosa, l'estil de l'autora és un goig. La novel·la està escrita en primera persona. Ens parlarà directament la veu de Miquel, un funcionari de Benestar Social, amargat de la vida i resignat a estampar segells i florir-se en la mediocritat. És aquest desànim, aquest anar fent de pura esma, el que el fa llançar-se a cercar emocions fortes.
Així, accepta investigar un crim del qual li parla una usuària d'on treballa, l'Elisa Solbes, "la paieta d'ulls violeta" que li fa ballar el cap. Dit i fet. Com no té res a perdre que l'importi massa, s'hi involucra amb totes les conseqüències. Amonestat pel seu comportament a la feina, aprofita la situació per a fer d'un investigador, més que casual, de pa sucat amb oli.
L'estil i el lèxic emprat per Isabel-Clara Simó resta a mercè del to que ha triat per escriure aquest text: desvergonyit, ple d'ironia i d'humor negre. Alhora, però, darrere d'aquesta pàtina que algú podria catalogar de frívola, hi ha el retrat dels baixos fons, la condescendència i la corrupció dins el cos policial i la Justícia.
 |
Fotografia @ILC Isabel-Clara Simó i Monllor
7a Degana de la Institució de les Lletres Catalanes va néixer l’any 1943 a l’Alcoi. És escriptora, periodista i política valenciana. És considerada una de les autores modernes més importants de la literatura catalana amb un vessant força versàtil. Ha conreat narrativa, teatre i periodisme. Ha estat guardonada en múltiples ocasions. Entre altres distincions, el 1993 va rebre el Premi Sant Jordi de novel·la per La salvatge; el 1999 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria literària, i el 2001 li van atorgar el Premi Andròmina de narrativa per Hum... Rita!: l'home que ensumava dones i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en assaig per En legítima defensa. També ha estat distingida amb el XIX Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira per El meu germà Pol.
|
Ens posarem en la pell del protagonista que a estones ens farà riure i d'altres ens irritarà amb els comentaris adoctrinats de l'escola masclista que la nostra societat androcentrista encara apuntala. El mascle que ve a salvar el món —alhora que el destrueix— de la desvalguda dona "innocent". També, en aquestes pàgines, trobem aquest tipus de crítica social que tant hi manca.
Una breu, però bona i divertida lectura per començar-la i acabar-la, per exemple, en una escapada de cap de setmana.
