Avui publiquem el darrer
qüestionari literari abans l’estiu, al setembre hi retornarem. I per fer-ho,
tanquem la temporada amb l’ínclit escriptor Sebastià Bennasar.
La seva tasca incansable com
a agitador cultura és coneguda arreu. Nascut a Mallorca, Bennasar és
periodista, traductor i crític literari. Té una llarga trajectòria
per les redaccions de diaris de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears, on
va ser cap de Cultura del Diari de Balears. Fundador de les revistes Bearn i la
recent desapareguda Bearn Black i col·laborador de la revista Vilaweb.
A Lisboa, on va residir
durant un llarg període, va fundar dues associacions vinculant la cultura
catalana i portuguesa i també va ser membre fundador de la revista Capicua.
Ha impartit conferències,
seminaris i cursos de literatura, sobretot de novel·la negra en diferents
universitats de la península; també a Portugal i a França. Ha impulsat
diversos festivals literaris, ara com ara Tiana Negra i Gràcia Llegeix.
Coordinador, també, de diferents clubs de lectura, encara li resta temps per anar
configurant el seu corpus literari, prolífic i divers: una trentena d’obres
entre poesia, relat, novel·la i assaig.
 |
| Fotografia:@Núvol |
L’any 2005 va ser guardonat
amb dos premis el de Pollença de novel·la per Els Blaus de l'Horitzó i L’hiperbòlic per L’Estret de Torres. L’any
2007 va guanyar el Premi 25 d'abril Vila
de Benissa 2007 per Connie Island, l’any 2011 el Premi Vila de Lloseta 2011 per
La mar no sempre tapa, l’any 2013 el premi Recull de Blanes 2013 per Badia de
Mindelo i enguany el Premi València Negra 2017 a la millor novel·la negra en
català, per L'Imperi dels lleons (Alrevés).
Us deixem les ressenyes que
hem publicat d’alguns dels seus llibres (hi podeu accedir clicant a sobre): L'imperi dels lleons, On mai no creix l'herba, Crims.cat 2.0: més sospitosos del gènere negre als Països Catalans
1- Quan vas començar a
escriure?
Vaig
començar a escriure de forma conscient als setze anys, una poesia molt dolenta
per intentar enamorar les noies (mai no vaig aconseguir-ho) i em vaig adonar
que em volia dedicar a això quan vaig guanyar un premi de relats del Diario de
Mallorca, quan tenia disset anys. Aquell estiu, el de 1994, vaig entrar a
treballar al Diario Baleares i des de llavors que sempre he compaginat el
periodisme amb la ficció, per tant em guanyo la vida escrivint des del juliol
de 1994.
2- Quan vas pensar que
volies publicar?
No
ho vaig pensar gaire. Vaig començar en un llibre de poesia compartit quan tenia
vint-i-un anys i d’aquí el 1998 vaig publicar el meu primer poemari –molt
dolent. Llavors el 2000 ja vaig publicar la meva primera novel·la negra. Mai no
he tingut dificultats per publicar, al contrari, i potser això ha fet que hagi
publicat algunes obres que no haurien d’haver vist mai la llum.
3- En quin moment del dia
escrius?
A
totes hores, és la meva feina, però també és cert que sóc molt guardiolista i
que a mi el que em funciona és escriure molt d’hora. A les cinc de la matinada
i fins a les set. Això ja ho tens guanyat.
4- Com organitzes
l’escriptura d’un llibre?
Si
és una novel·la negra busco una imatge potent al final i una al principi i jugo
a fer que es trobin. Si no és negre tinc la idea general però els petits detalls
van sortint durant el procés d’escriptura.
5- Un autor referent?
M’agrada
el Hemingway de quan era pobre i feliç, el d’abans de 1936 i els seus contes. I
és clar, Manuel de Pedrolo, en general tota la seva obra. En castellà el meu
autor preferit és Roberto Bolaño. Entre els poetes, Damià Huguet.
6- Quin llibre
recomanaries?
Dependria
molt de per a qui fos. Jo recomanaria qualsevol llibre de Jaume Benavente,
m’agrada molt com escriu. I els contes de Raymond Carver i els de Quim Monzó.
Però el millor llibre del món és L’illa del tresor.
7- Estàs treballant en un
nou projecte?
Sempre
estic treballant en nous projectes, em guanyo la vida així.
8- Un desig per al futur?
Que
la precarietat dels escriptors sigui una mica menys precària.
