RESSENYA
A les meves ordres
Amélie Nothomb
Anagrama. Empúries.
Vaig escollir, per aquesta Setmana Santa, un parell de novel·les breus. Als meus viatges, sempre m'hi acompanyen un llibre de l'antiga col·lecció de La Cua de Palla i un altre d'una edició més recent.
Un que rondava per la casa (i que sempre me'l mirava, però la seva coberta s'encarregava de dissuadir-me) era A les meves ordres, d'Amélie Nothomb. No m'han agradat mai aquestes composicions de Photoshop (de fet, m'esborronen), i més quan la realitat les supera, comproveu la veracitat de les meves paraules:
No sé si és perquè van coincidir el misticisme del posat de l'autora i les dates en què ens trobàvem, que el vaig ficar a la maleta. I dit i fet: el llibre em va durar dues nits i el puc recomanar amb tota seguretat. És el primer cop que en llegeixo un d'aquesta autora tan reconeguda i ha estat un plaer haver-ho fet amb aquesta obra —editada l'any 2010— que la publicitaven com a novel·la negra però que, més aviat, juga amb la negror.
A mesura que l'anava llegint, m'anava recordant de dos llibres de José Saramago. El primer que en vaig llegir d'ell, L'home duplicat, i Tots els noms, perquè en ambdues novel·les del premi Nobel l'argument gira al voltant de la recerca de la identitat de l'individu.
A mesura que l'anava llegint, m'anava recordant de dos llibres de José Saramago. El primer que en vaig llegir d'ell, L'home duplicat, i Tots els noms, perquè en ambdues novel·les del premi Nobel l'argument gira al voltant de la recerca de la identitat de l'individu.
Per què aquest neguit tan freqüent, aquesta desídia dels protagonistes de la literatura actual?
L'individu de la societat industrial trobava el sentit de la seva vida al treball i la religió ho reafirmava: "el treball ens dignifica". A la societat moderna, l'individu comença a replantejar-se com a ésser i es preocupa dels seus sentiments fins al punt d'esdevenir romàntic i el sentit de la seva vida el troba als pensaments, als invents (gairebé era "segur" que els esperava una vida millor gràcies a un munt d'invents que creien que encara els hi restava per descobrir). S'inicia el consum del luxe. Així, abans, cadascú es diferenciava pel que feia, on treballava; després pel que tenia, què consumia. Però, i ara? Ara ja no es té prou en diferenciar-se amb els productes, ara ja coneixem el parany d'aquestes feines precàries, d'aquesta societat malalta de consum. Ara, el que de veritat necessita l'individu és diferenciar-se de la resta del món globalitzat, de la roba uniformada de franquícia. És la transició a la societat de les emocions. Volem mostrar als altres —com si això ens servís per convèncer-nos— que en som, d'especials, de bons cuiners, d'aventurers, de viatgers. Volem sortir de la nostra vida de color ciment, de persona solitària (perduts en la recerca de la nostra independència) que ja no troba sentit a seguir vivint en aquesta segona gran secularització. No hi ha ètica (ara aquests invents ens fan por, som capaços d'aniquilar la humanitat) ni espiritualitat, només hi ha indolència i desig per ser qualsevol persona desconeguda que demostra amb certes pistes —un cotxe luxós, diners en efectiu— que té una vida més interessant que la nostra per a ser viscuda.
A les meves ordres és una novel·la molt amena, d'aparença senzilla —tot comença amb un mort i ja estem enganxats en voler saber per què— però molt apta per entreveure una subtil crítica social.
A les meves ordres és una novel·la molt amena, d'aparença senzilla —tot comença amb un mort i ja estem enganxats en voler saber per què— però molt apta per entreveure una subtil crítica social.
