UN COP DE MÀ. Va de lèxic!
Hi ha mots que moltes vegades no s'utilitzen adequadament.
Són els casos de:
Caire / Caràcter
Un dels significats de la paraula caire és 'aspecte':
L'entrevista d'ahir va tenir un altre caire (un altre aspecte).
Caràcter entre altres accepcions, té el sentit de 'suma dels trets indicadors de la natura essencia d'una persona o d'una cosa':
El caràcter d'un poble, d'un país.Així, doncs:
X He llegit una novel·la de caire històric.
V He llegit una novel·la de caràcter històric.
Medi / Mitjà
La paraula medi fa referència al conjunt de condicions ambientals on viu i es desenvolupa un organisme i el marc on es desenvolupa l'existència d'una comunitat:
S'ha de preservar el medi ambient. La notícia ha corregut en medis polítics.
La paraula mitjà es refereix a allò que serveix per a dur a terme una activitat o per a aconseguir un objectiu:
Ha aconseguit la feina per mitjà de la borsa de treball. La notícia ha aparegut en tots els mitjans de comunicació.
Mitjà també significa que és igualment lluny dels dos extrems en situació, magnitud, qualitat, grau:
Hem de buscar un terme mitjà.
Nomenar / Anomenar
De vegades aquests dos verbs es confonen, però cal saber que no és el mateix L'anomenaran en el discurs —és a dir, diran el seu nom durant el discurs— que La nomenaran presidenta de l'entitat.
Si volem utilitzar correctament aquests dos verbs, hem de tenir en compte que nomenar significa 'designar algú per a un càrrec, una funció':
L'han nomenat fill adoptiu de la ciutat.
En canvi, anomenar siginifica 'donar un nom a algú o a alguna cosa' o 'esmentar algú o alguna cosa pel seu nom'
Van anomenar aquell riu Congost.
Postura / Posició
Cal estar atent a aquestes dues paraules, perquè postura vol dir 'manera de posar-se físicament, però no una opininó:
X La postura de l'investigador era contrària al clonatge humà.
V La posició de l'investigador era contrària al clonatge humà.
Precís / Precisar
L'adjectiu precís significa 'exacte, no equívoc'. Per tant, són correctes frases com ara:
Aquest rellotge és molt precís, no s'avança mai.
En canvi, no l'hem d'utilitzar per expressar obligació o necessitat. Amb aquest significat, les formes normatives són caldre, haver de o ser necessari.